|
|
El Japó i la zona de l'euro acaben el 2015 a ritmes diferents. En els dos casos, l'expansió quantitativa dels respectius bancs centrals es justifica per la notable distància existent entre els objectius d'inflació que tenen fixats i la situació actual, encara poc allunyada de la deflació. Així i tot, el pols d'aquestes dues grans economies és diferent. Mentre que el Japó amb prou feines creix, la zona de l'euro experimenta una expansió que, sense ser extraordinària, sí és substancial i que, sobretot, sembla més sostenible. En clau conjuntural, un dels elements que contrasta entre l'economia nipona i la de la moneda única és l'estat de forma de la demanda interna i, en particular, la del consum privat. Mentre que, al Japó, el consumidor es mostra decaigut, el pols del consum de les llars europees és clarament més expansiu des de les acaballes del 2013. En una perspectiva temporal una mica més dilatada, les ambicions reformadores a les dues economies evidencien una distinció important. Al Japó, s'han adoptat diferents mesures d'estímul de la demanda (a més de l'expansió monetària, s'ha utilitzat l'expansió fiscal), però els canvis de caràcter estructural, reiteradament anunciats, no s'acaben de concretar. En canvi, la dinàmica recent de la zona de l'euro reflecteix el suport que proporcionen al creixement diferents factors de caràcter temporal (es poden esmentar l'abaratiment de les primeres matèries, la depreciació de l'euro o l'expansió quantitativa del BCE), però també és el fruit dels resultats positius de les reformes estructurals adoptades pels diferents membres de la zona de l'euro.
|
