|
|
Instrucciones para contar muertos (Surplus, 2012), also works on two levels: on one hand, the universal history of Antigones in search of their brothers, and on the other, the testimonies of survivors of the extreme narco-violence of recent years: 21st century Mexico.
|
|
|
En termes nacionals, segurament és en la literatura mexicana on trobem els exemples de poesia documental política més intensos dels últims anys. Tres d’ells es podrien fins i tot ordenar segons l’època històrica a la qual es refereixen –en lloc de segons l’any de publicació– per generar una lectura de la història de Mèxic connectada amb els imperis successius i, a través d’ells, amb les xarxes de la violència i del capitalisme globals. Així, La sodomía en la Nueva España (Pre-textos, 2010), de Luis Felipe Fabre, parla de la política repressiva de la Santa Inquisició contra els homosexuals a través de la contraposició de versos propis amb extractes d’actes de tortura i execució, cosa que crea un complex diàleg entre la poesia del Segle d’Or i l’actual, en què reverbera la polisèmia del concepte gènere. A-H. Anti-Humboldt: Una Lectura del Tratado de Libre Comercio de América del Norte, firmado por Canadá, Estados Unidos y México (2014), d’Hugo García Manríquez, per la seva banda, deixa en segon pla el text oficial del tractat (1992-1994), mentre que subratlla algunes de les seves paraules o frases i crea amb elles un poema que s’oposa al document institucional, que es conserva al fons, una mica borrós, fantasmal, desapropiat. Finalment, Antígona González. Instrucciones para contar muertos (Surplus, 2012), de Sara Uribe, també treballa en dos plans: d’una banda, la història universal de les antígones que busquen els seus germans; de l’altra, els testimonis dels supervivents de la narcoviolència extrema dels últims anys: el Mèxic del segle XXI.
|
