interested in pursuing – Catalan Translation – Keybot Dictionary

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Deutsch Français Spacer Help
Source Languages Target Languages
Keybot      12 Results   8 Domains
  2 Hits www.natursource.com  
Show textShow cached sourceOpen source URL
This programme is based on bilateral agreements between universities, so that the UdL students, who take a particular degree and are interested in pursuing a part of their study at another university in Spain, can apply for a place at that university, if the UdL has previously agreed with it an exchange programme of the same degree.
Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine edificacio.udl.cat as primary domain
Aquest programa es fonamenta en la signatura de convenis bilaterals entre les universitats, de manera que l'estudiantat de la UdL pertanyent a una determinada titulació que estigui interessat a cursar una part dels seus estudis en una universitat de l'Estat espanyol situada en una altra localitat, només pot sol·licitar plaça en una universitat amb la qual la UdL hagi convingut prèviament l'existència d'intercanvi en aquella titulació concreta.
  www.weew-design.com  
Show textShow cached sourceOpen source URL
We believe that if you do not cancel your personal data specifically from our files, still interested in pursuing their incorporation until RUN IN AFRICA deems appropriate and as is appropriate to the purpose for which they were obtained.
Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine runinafrica.com as primary domain
Considerem que si no cancel seves dades personals expressament dels nostres fitxers , continua interessat a seguir incorporat als mateixos fins que RUN IN AFRICA ho consideri oportú i mentre sigui adequat a la finalitat per la qual es van obtenir .
  www.bogner.com  
Show textShow cached sourceOpen source URL
This programme is based on bilateral agreements between universities, so that the UdL students, who take a particular degree and are interested in pursuing a part of their study at another university in Spain, can apply for a place at that university, if the UdL has previously agreed with it an exchange programme of the same degree.
Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine graumecanica.udl.cat as primary domain
Aquest programa es fonamenta en la signatura de convenis bilaterals entre les universitats, de manera que l'estudiantat de la UdL pertanyent a una determinada titulació que estigui interessat a cursar una part dels seus estudis en una universitat de l'Estat espanyol situada en una altra localitat, només pot sol·licitar plaça en una universitat amb la qual la UdL hagi convingut prèviament l'existència d'intercanvi en aquella titulació concreta.
  2 Hits www.serto.com  
Show textShow cached sourceOpen source URL
Aside from encouraging and increasing the activities of those interested in pursuing or dedicating themselves to the study of architectural history, theoretical research or practical accomplishments in the fields of urban or landscape architecture and, more generally, cultivating a love for art, the Foundation has set for itself the objective of promoting, particularly amongst young people, knowledge of architectural heritage and its inseparable ties with literature and science, in accordance with the unitary and decidedly anti-academic concept of culture that Bruno Zevi advocated his entire life.
Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine unica.es as primary domain
La Fundació Bruno Zevi va ser creada per honrar la memòria de Bruno Zevi, defensor apassionat i tenaç de la integració entre els valors democràtics i els conceptes arquitectònics, i per recordar la seva notable contribució com a historiador, crític i pensador. A més, l’objectiu de fomentar i incrementar les activitats dels qui volen seguir o dedicar-se a l’estudi de la història de l’arquitectura, la investigació teòrica, així com els assoliments pràctics en el camp de l’arquitectura, urbana i del paisatge i, més en general, conreen l’amor per l’art, la Fundació s’ha fixat l’objectiu de fomentar, en particular entre els joves, el coneixement del patrimoni arquitectònic en els seus llaços indissolubles amb la literatura i la ciència, d’acord amb el concepte unitari, i definitivament antiacadèmic, de la cultura que Bruno Zevi ha defensat durant tota la seva vida.
  2 Hits publicspace.org  
Show textShow cached sourceOpen source URL
Today’s architects are less interested in pursuing a city under the sway of bourgeois discretion – the nineteenth-century city, the one that Aldo Rossi liked – one that observes the rules and, yes, a city in which nature, the ecological dimension is present.
Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine publicspace.org as primary domain
Crec que es deu, fonamentalment, a dues raons. La primera que hauríem d’esmentar és l’enfrontament deliberat a l’arquitectura de la generació anterior que, tant si es vol com si no, s’entén avui com exageradament monumental. Si acceptem que les obres de Frank Gehry i l’arquitectura desimbolta de Rem Koolhaas han dominat l’arquitectura dels vuitanta i els noranta, constatarem que no han tingut inconvenient a accedir a la dimensió monumental des de l’exageració. La segona raó, i que pot ser la de més pes, és el desig d’acostar l’arquitectura a la naturalesa, d’arribar a una arquitectura que, d’acord amb la ideologia dominant, pugui ser qualificada d’ecològica. Els arquitectes avui no persegueixen tant una ciutat dominada per la discreció burgesa –la ciutat del segle XIX, la ciutat que li agradava a Aldo Rossi– respectuosa amb les normes i sí una ciutat en la qual la naturalesa, el que és ecològic, hi sigui present. Les ciutats jardí ja van perseguir la naturalesa com a meta, quan els nous mitjans de transport van permetre als qui vivien a les ciutats la recuperació de la naturalesa descoberta pels paisatgistes anglesos. La ciutat jardí satisfeia els ideals dels qui creien que vida social i medi natural no s’havien d’entendre necessàriament com a oposats. Però les crítiques a la ciutat jardí van aparèixer ben aviat. Le Corbusier va explicar que la ciutat jardí és tot un malbaratament. I la veritat és que aquesta tornada a la naturalesa de l’arquitectura que pretén ser ecològica ignora del tot la ciutat jardí. Les propostes d’arquitectura ecològica que avui se’ns fan aprofundeixen en aspectes visuals, embolcallen de verd les construccions. L’arquitectura desapareix sota un artificial mantell vegetal, l’eficiència i cost del qual caldria posar en dubte. Però el que és ecològic s’ha convertit en un tòpic i, com a resultat, l’arquitectura sembla voler dissoldre’s en el paisatge. Una crítica a aquelles arquitectures que avui es diuen ecològiques i sostenibles està per fer. En realitat, caldria buscar les respostes autènticament ecològiques en l’arquitectura primitiva. Cal reconèixer que molta arquitectura antiga ha estat tan ecològica o més que l’actual, malgrat els esforços que avui fan els arquitectes perquè ho sembli. No vull dir amb això que calgui tornar a l’arquitectura vernacla, però sí que cal reconèixer que, en el que és primitiu, la racionalitat és més present i és més evident. La racionalitat es reflecteix en la forma del que es construeix. En certa me
  2 Hits www.publicspace.org  
Show textShow cached sourceOpen source URL
Today’s architects are less interested in pursuing a city under the sway of bourgeois discretion – the nineteenth-century city, the one that Aldo Rossi liked – one that observes the rules and, yes, a city in which nature, the ecological dimension is present.
Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine publicspace.org as primary domain
Crec que es deu, fonamentalment, a dues raons. La primera que hauríem d’esmentar és l’enfrontament deliberat a l’arquitectura de la generació anterior que, tant si es vol com si no, s’entén avui com exageradament monumental. Si acceptem que les obres de Frank Gehry i l’arquitectura desimbolta de Rem Koolhaas han dominat l’arquitectura dels vuitanta i els noranta, constatarem que no han tingut inconvenient a accedir a la dimensió monumental des de l’exageració. La segona raó, i que pot ser la de més pes, és el desig d’acostar l’arquitectura a la naturalesa, d’arribar a una arquitectura que, d’acord amb la ideologia dominant, pugui ser qualificada d’ecològica. Els arquitectes avui no persegueixen tant una ciutat dominada per la discreció burgesa –la ciutat del segle XIX, la ciutat que li agradava a Aldo Rossi– respectuosa amb les normes i sí una ciutat en la qual la naturalesa, el que és ecològic, hi sigui present. Les ciutats jardí ja van perseguir la naturalesa com a meta, quan els nous mitjans de transport van permetre als qui vivien a les ciutats la recuperació de la naturalesa descoberta pels paisatgistes anglesos. La ciutat jardí satisfeia els ideals dels qui creien que vida social i medi natural no s’havien d’entendre necessàriament com a oposats. Però les crítiques a la ciutat jardí van aparèixer ben aviat. Le Corbusier va explicar que la ciutat jardí és tot un malbaratament. I la veritat és que aquesta tornada a la naturalesa de l’arquitectura que pretén ser ecològica ignora del tot la ciutat jardí. Les propostes d’arquitectura ecològica que avui se’ns fan aprofundeixen en aspectes visuals, embolcallen de verd les construccions. L’arquitectura desapareix sota un artificial mantell vegetal, l’eficiència i cost del qual caldria posar en dubte. Però el que és ecològic s’ha convertit en un tòpic i, com a resultat, l’arquitectura sembla voler dissoldre’s en el paisatge. Una crítica a aquelles arquitectures que avui es diuen ecològiques i sostenibles està per fer. En realitat, caldria buscar les respostes autènticament ecològiques en l’arquitectura primitiva. Cal reconèixer que molta arquitectura antiga ha estat tan ecològica o més que l’actual, malgrat els esforços que avui fan els arquitectes perquè ho sembli. No vull dir amb això que calgui tornar a l’arquitectura vernacla, però sí que cal reconèixer que, en el que és primitiu, la racionalitat és més present i és més evident. La racionalitat es reflecteix en la forma del que es construeix. En certa me