|
|
Malauradament, fracassarem. És improbable que ens en sortim en el nostre intent de cercar el silenci. És impossible ignorar el nostre passat cultural, la nostra informació arxivada al disc dur del cervell. No podrem sortir de casa sense veure ni que sigui un anunci que ens farà connectar amb l'imaginari col·lectiu. És difícil no escoltar una cançó al pas d'un cotxe, no veure una banderola d'una exposició. Pensant-ho bé, tenim una altra opció. Escollim per vacances una gran ciutat, un pintoresc poblet costaner ple de vida, acumulem totes les agendes culturals que s'editin, anem a les llibreries i comprem tots els llibres de l'aparador. Anem al cinema, sopem a restaurants amb pretensions culturals. Després, anem a concerts. Acudim a tots i cadascun dels recitals de poesia, música sacra i orquestra de cambra que puguem. Passem-nos el dia entre museus, comprem tots els catàlegs. Recuperem aquelles amistats oblidades durant l'any i organitzem vesprades culturals. Tinguem sempre la ràdio i la televisió enceses. Revisem cada matí tots els diaris. Escapem-nos a Madrid, Londres, Berlín o Nova York per veure l'exposició de l'any. Fem cua per ser els primers a tenir els abonaments per als festivals d'estiu d'allà on siguem. Recitem a qui passi a prop poemes d'amor coneguts i previsibles. Expressem amb grans paraules el plaer que ens provoca l'arquitectura del lloc, la bellesa d'un quadre o d'un anunci, tant li fa. Seguim els refregits televisius, els programes lleugers, les recopilacions de contes que editen els diaris. Seguim els èxits radiofònics de l'estiu, rebutgem-los per populars, però ballem-los a la festa major. En fi, fem de les nostres vacances el paradigma de la cultura de l'oci. Siguem consumidors culturals de primera, mostrem-nos actius en la nostra tasca d'aixecar el llistó de les tertúlies estiuenques. Es molt possible que, si més no, aconseguim omplir el nostre temps. La cultura omplirà la nostra jornada i el nostre pensament. I, finalment, no deu ser aquesta la manera d'aconseguir el silenci? Mantenint-nos ocupats amb aquesta cultureta petitburgesa que floreix a l'estiu, no aconseguirem, de fet, no sentir res? El soroll no aconseguirà fer callar el silenci amb més i més llocs comuns, tòpics, versions endolcides i entreteniments amb ínfules de transcendència?
|