italian renaissance – Catalan Translation – Keybot Dictionary

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Deutsch Français Spacer Help
Source Languages Target Languages
Keybot      11 Results   7 Domains
  2 Hits www.dtih.dk  
The plan and the facades remember us to the Italian Renaissance churches.
La planta i les façanes ens recorden les esglésies del Renaixement italià.
  3 Hits ieg.ua.es  
- “In the Italian Renaissance and humanistic culture, this debate on gender had a very special liveliness” (Blanco 265).
5. Els treballs se sotmetran a un procés de selecció i avaluació anònim i per experts, segons el procediment i els criteris fets públics per la revista.
  www.macba.cat  
In eight different colour compositions they each signify the colour cosmos of masters from Gothic end Italian Renaissance: Pinturicchio, Masaccio, Giotto de Bondone, Fra Angelico, Luca Signorelli, Piero della Francesca, Domenico Ghirlandaio and Paolo Uccello.
Per a Baumgarten, la presentació de l'obra és la base fonamental per a una implicació que finalment comunica els sentiments que desperten les sensacions originals, amb la qual cosa s'aconsegueix una gran força. I l'indret on es presenta és justament el que permet que l'artista investigui els elements no visuals de l'art. L'exposició és, de fet, una notació d'imatges, no gaire diferent d'una partitura musical.
  2 Hits www.salvador-dali.org  
Following the models of the Italian Renaissance masters he so much admired (Leonardo, Michelangelo, Raphael, Cellini, etc.), Salvador Dalí used all the idioms of modern culture to develop his artistic discourse: painting, drawing, etching, sculpture, architecture, photography, theatre, cinema, literature and silversmithing.
Seguint el model dels seus admirats mestres del Renaixement italià (Leonardo, Miquel Àngel, Rafael, Cellini, etc.), Salvador Dalí empra tots els llenguatges de la cultura moderna per desenvolupar el seu discurs artístic: pintura, dibuix, gravat, escultura, arquitectura, fotografia, teatre, cinema, literatura i també orfebreria. Amb aquesta tasca, que va portar a terme paral·lelament a la seva faceta més coneguda, la de pintor, Salvador Dalí va aprofundir una vegada més en la seva concepció global de l’art, entenent-lo com un llenguatge per al qual no hi ha límits i que s’ha de plasmar a través de qualsevol suport i tècnica d’expressió.
  publicspace.org  
Indeed, he thinks that "the concept of 'public space' is an instrument of power which distracts us from what the real city is", namely "a place with room for everything or, in other words, outside, street, square, sewers, or whatever”. He then turns to the Italian Renaissance painters, whose works are notable for their perspective and absence of human figures. These he defines as being the first images of “public space” in the modern sense. Finally, Lahuerta speaks of plaça de Catalunya in Barcelona, which has hosted lately such different uses as the massive protests held by the Indignados Movement or the installation of a payment covered ice rink. According to him, both examples are in such opposite ends as the words "street" and "public space" are.
Juan José Lahuerta es va entrevistar amb Espais Compartits el gener del 2013, quan va ser al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per participar en el debat «El Paral·lel: un retrat cultural», que formava part del cicle de debats «El futur del Paral·lel». A l’entrevista, Lahuerta reflexiona sobre l'expressió «espai públic», que considera feta de «dues abstraccions». Per a ell, tant l'«espai» com allò «públic» són conceptes propis del món dels arquitectes i que «no volen dir res que tingui a veure amb la vida real». Segons la seva opinió, els termes «carrer» o «exterior» són molt més apropiats. De fet, considera que «l’expressió “espai públic” és un instrument del poder que despista respecte al que és la veritable ciutat», que «és el lloc on tot hi cap: l’exterior, el carrer, la plaça, les clavegueres...». Lahuerta es remunta a les pintures dels renaixentistes italians, caracteritzades per la perspectiva i l’absència de figures humanes, per definir-les com les primeres imatges que responen al significat que actualment es dóna al terme «espai públic». Per acabar, Lahuerta ens parla de la plaça Catalunya de Barcelona, que ha acollit en els darrers temps usos tan diversos com les protestes ciutadanes del moviment 15-M i una pista de patinatge coberta i de pagament. Segons ell, aquests dos exemples es troben en extrems tan oposats com les expressions «carrer» i «espai públic».
  www.publicspace.org  
Indeed, he thinks that "the concept of 'public space' is an instrument of power which distracts us from what the real city is", namely "a place with room for everything or, in other words, outside, street, square, sewers, or whatever”. He then turns to the Italian Renaissance painters, whose works are notable for their perspective and absence of human figures. These he defines as being the first images of “public space” in the modern sense. Finally, Lahuerta speaks of plaça de Catalunya in Barcelona, which has hosted lately such different uses as the massive protests held by the Indignados Movement or the installation of a payment covered ice rink. According to him, both examples are in such opposite ends as the words "street" and "public space" are.
Juan José Lahuerta es va entrevistar amb Espais Compartits el gener del 2013, quan va ser al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per participar en el debat «El Paral·lel: un retrat cultural», que formava part del cicle de debats «El futur del Paral·lel». A l’entrevista, Lahuerta reflexiona sobre l'expressió «espai públic», que considera feta de «dues abstraccions». Per a ell, tant l'«espai» com allò «públic» són conceptes propis del món dels arquitectes i que «no volen dir res que tingui a veure amb la vida real». Segons la seva opinió, els termes «carrer» o «exterior» són molt més apropiats. De fet, considera que «l’expressió “espai públic” és un instrument del poder que despista respecte al que és la veritable ciutat», que «és el lloc on tot hi cap: l’exterior, el carrer, la plaça, les clavegueres...». Lahuerta es remunta a les pintures dels renaixentistes italians, caracteritzades per la perspectiva i l’absència de figures humanes, per definir-les com les primeres imatges que responen al significat que actualment es dóna al terme «espai públic». Per acabar, Lahuerta ens parla de la plaça Catalunya de Barcelona, que ha acollit en els darrers temps usos tan diversos com les protestes ciutadanes del moviment 15-M i una pista de patinatge coberta i de pagament. Segons ell, aquests dos exemples es troben en extrems tan oposats com les expressions «carrer» i «espai públic».