|
|
Així doncs, com és que en alguns països hi ha, com se sap, un entusiasme sincer per Europa, per la Unió Europea, la Comunitat Europea, etc.? Al meu entendre, per raons locals. A l'Europa de l'Est l'explicació està molt clara: era una manera de declarar-se antisoviètic, una manera de desmarcar- se dels soviètics, sobretot a països com Polònia i Txecoslovàquia. Per tant, la gent estava a favor d'Europa. No sabien ben bé a favor de què se situaven, però tenien clar que no era Rússia. A altres països, i crec que un d'ells és Espanya (estic parlant del període franquista), hi va haver un entusiasme sincer perquè Europa propugnava un tipus de modernització diferent de la que havien emprès l'Opus Dei i d'altres: si es volia ser un país modern, calia estar amb la resta de països moderns. És comprensible que hi hagués aquesta reacció, perquè en aquella època Espanya estava experimentant un procés d'industrialització molt ràpid i intens. Però hi ha altres situacions. En el cas d'Itàlia, l'entusiasme per Europa podia ser una manera alternativa d'expressar la desil·lusió amb el propi govern. La gent no confiava en el seu govern, a la gent no li agradava el seu govern, però si s'integraven en un ens més ampli, podien confiar que se superessin algunes de les innegables debilitats dels governs italians de la segona meitat del segle XX.
|
