|
|
El Tecnocampus de Mataró és un gran complex universitari de 47.418 m2 que combina centres universitaris, centres de coneixement i recerca (R + D) i incubadora d'empreses, situat al litoral Mediterrani, a prop de la ciutat de Barcelona. La universitat urbana, des de l'Edat Mitjana, s'ha basat en la forma del pati monàstic. Aquesta forma no només permetia agrupar els diferents edificis, sinó que afavoria la relació transversal de les diferents disciplines. Aquest intercanvi d'idees va animar la universalització de la investigació per la forma. L'Ajuntament de Mataró, responent als canvis requerits per la indústria local, va unir esforços per crear aquesta Universitat Politècnica amb la intenció d'apostar per les pràctiques actuals i proporcionar els coneixements necessaris per crear nous productes i serveis que garanteixin les oportunitats d'ocupació per al futur. Això implicava combinar els espais acadèmics amb les incubadores o vivers d'empreses. La resposta arquitectònica ha consistit en un complex que s'organitza de la següent manera. Al Nord es troben els dos edificis cúbics d'obra vista orientats a la ciutat, que es destinen a equipaments d'ús administratiu, incubadora d'empreses i auditori i que formalitzen l'entrada al pati universitari. Al Sud, hi ha l'edifici destinat a ús acadèmic i d’investigació, revestit de blanc i que es tanca sobre si mateix creant un pati quadrat d'ús públic obert parcialment al mar. En els dos edificis cúbics, la successió de finestres repetitives presenta uns profunds pilars on s'allotgen la carcassa estructural, els serveis verticals i l'aire condicionat, mentre que lla combinació de les diferents obertures proporcionen ventilació natural durant la meitat de l'any a través de les portes dels balcons. Aquestes finestres segueixen la composició clàssica del vocabulari de base, columna i cornisa, reinterpretada mitjançant la inclinació dels vidres de la planta baixa i els dels de les dues últimes plantes que reflecteixen la llum del cel i del carrer, en cada cas. Les franges de finestres horitzontals i els panells de formigó armat amb fibra de vidre del pati universitari, reprodueixen l'aire nàutic del mar proper y contribueixen a una distribució interna dels diferents departaments universitaris més flexible. Una pèrgola en diagonal proporciona una connexió gràfica entre l’avant-pati, el pati universitari i l'obertura al mar. ¿És potser també, una indicació que les universitats han de recuperar la seva vocació urbana, vincu
|
