|
|
Subsequently, in the post-war years, the reader is taken into an imaginative, personal existence, full of dream-like elements (highlighted with symbols and a notable presence of Freud whose work had influenced Rodoreda) which are also solitary and apathetic with ill-defined bounds, like the Barcelona which was also being shaped in those years.
|
|
|
No hi ha cap separació formal per assenyalar que es tracta d'un discurs seguit que, a més, queda obert en acabar l'obra en el mateix escenari on ha començat; però els canvis de registre, les mutacions d'estil, reflecteixen diverses etapes d'aquesta vida: primerament, la quotidiana d'una noia de la menestralia de Gràcia (el casament, la maternitat), que els esdeveniments històrics capgiren i transformen en dramàtica (la república i la guerra civil). Així, d'una subtil ironia i d'una visió sovint naïf per descriure la petita i activa comunitat (amb la tipificació penetrant d'una manera de viure i de pensar i dels objectes que s'hi relacionen), passen al compromís polític que arrossega l'angoixa, primer, i el dolor, després, amb la mort del marit, Quimet, i dels amics, a la guerra; posteriorment, a la postguerra, desemboquem en una existència imaginativa, personal, plena d'elements onírics (amb el relleu dels símbols i la influència de Freud, un autor que marcà Rodoreda), però solitària i sense vitalitat com ho és la Barcelona que hi pren cos, amb parcs inconcrets.
|