|
|
Però, com és que els borgencs volgueren construir una nova ermita si ja en disposaven d'una de pròpia? El 5 de febrer de 1901, la borgenca Magdalena Martorell i Ferrer, senyora de Gener, deixà en el seu testament 40.000 pessetes perquè es reconstruís el vell edifici. Els plànols de l'ermita els signà Jaume Bayó i Font però els ideà un distingit alumne i col·laborador d'Antoni Gaudí, Francesc d'Assís Berenguer Mestres (Reus, 1866-Barcelona, 1914). El reusenc no pogué signar els plànols perquè encara no era arquitecte titulat i, de fet, mai no assoliria aquest distintiu. L'ermita titular era, aleshores, un monument que sumava molts segles entre els seus murs i que possiblement enllaçava elements de diversos estils per les modificacions que havia sofert al llarg dels anys. Es diu, però, que el seu origen era romànic. L'1 de juny de 1903 es col·locà la primera pedra del nou edifici; un mes abans s'havia ensorrat definitivament l'ermita centenària. La construcció no es féu esperar; al desembre, és a dir, l'enllestiren en només sis mesos. El juliol següent, l'ermita es beneí. Tot i així, la presència final del monument no acabà de convèncer els feligresos, entre altres coses, per tenir el campanar inacabat i faltar-li a l'interior part del mobiliari corresponent. La població de les Borges i els devots dels pobles de la vora no la pogueren gaudir massa anys, ja que el 1939 caigué de nou a causa de l'explosió de les municions que tenia al seu interior. L'ermita es convertí en un polvorí que s'acordà fer explotar per por de l'avançament del cos d'exèrcit marroquí i evitar el fet de deixar material bèl·lic a mans de l'enemic. Després d'aquest fet, els habitants del municipi del Baix Camp tornaren a tenir l'ermita a terra; haurien d'esperar setze anys més per gaudir del templet actual. Ja el 1954 es demanà a Francesc Adell Ferré que dibuixés uns nous plànols per bastir l'ermita. El constructor fou Joan Ribas Bertran, col·laborador d'Adell. L'ermita es pagà gràcies a una subscripció popular. La Mare de Déu de la Riera és una imatge molt estimada pels borgencs. És una talla trobada del segle XIII i que durant la guerra del Francès es guardà a l'església parroquial. Quan arriba la Festa Major de les Borges, la imatge es trasllada, el 7 de setembre, des de l'ermita al temple parroquial durant uns dies. L'acompanyament de la Mare de Déu és força especial ja que és el Ball de Diables qui anuncia l'arribada de la talla i vesteix de gala i de foc l'acte. La presència dels d
|
