|
|
L'obra de Jonas es caracteritza per conjugar una formulació tecnològica, avançada en el seu moment, amb una complexa orientació conceptual, meditativa i deutora dels corrents postmoderns, vinculats a la visió romàntica de la naturalesa, a la poesia anglosaxona del final del segle XIX, als rituals i el que és sagrat. Fortament intuïtiu, el modus operandi de Jonas s'inicia, tot sovint, en un text, en un poema, en una història, que pren elements de llegendes i mites, i també d'escriptors com Eduardo Galiano, James Joyce, H. D. (Hilda Doolittle), Ezra Pound, Jorge Luis Borges o William Carlos Williams. El seu interès per la semiòtica té el correlat en la disposició que duu a terme en les seves performances del temps i l'espai en forma de capes. En els inicis del seu treball, les temàtiques de les seves obres remeten a ella mateixa, al cos de l'artista, els seus avatars, les transformacions, les deformacions i les reconstruccions a través del seu alter ego, d'abstraccions de la feminitat o de la contraposició de rols sexuats. Més endavant, la dramatúrgia del text remet a fets històrics però procedents de la faula o l'epopeia. La selecció d'obres permet constatar com la producció de Jonas roman fidel a un sistema d'expressió i a una temàtica extraordinàriament coherents entre si, fins a tal punt que les diferents instal·lacions i vídeos que ha produït des dels primers anys setanta fins ara semblen respondre a un únic programa.
|
