édifié – Catalan Translation – Keybot Dictionary

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Deutsch Français Spacer Help
Source Languages Target Languages
Keybot      17 Results   8 Domains
  2 Hits www.visitblanes.net  
Casa Tordera, édifice de style moderniste édifié en 1908.
Casa Tordera, cada d’estil modernista edificada el 1908.
  5 Hits www.coupdefouet.eu  
L'oeuvre Josep Maria Vaquer, reçu comme maître d'oeuvre en 1888 et auteur, entre autres, de la Casa Brunet (1913), la Casa de Josep Sabater (1914) ou la Casa d'Esteve Lamote de Grignon (1911), est un exemple d'éclectisme. A mi-chemin entre l'éclectisme et le Modernisme se trouve le marché municipal, édifié entre 1884 et 1887 et conçu par Joan Abril, architecte municipal de 1882 à 1901.
L'eclecticisme té com a exemple l'obra de Josep Maria Vaquer, titulat com a mestre d'obra l'any 1888 i autor, entre altres, de la Casa Brunet (1913), la Casa de Josep Sabater (1914) o la Casa d'Esteve Lamote de Grignon (1911). A mig camí entre l'eclecticisme i el Modernisme trobem el mercat municipal, construït entre 1884 i 1887, dissenyat per Joan Abril, arquitecte municipal de 1882 a 1901.
  4 Hits www.artnouveau.eu  
L'oeuvre Josep Maria Vaquer, reçu comme maître d'oeuvre en 1888 et auteur, entre autres, de la Casa Brunet (1913), la Casa de Josep Sabater (1914) ou la Casa d'Esteve Lamote de Grignon (1911), est un exemple d'éclectisme. A mi-chemin entre l'éclectisme et le Modernisme se trouve le marché municipal, édifié entre 1884 et 1887 et conçu par Joan Abril, architecte municipal de 1882 à 1901.
L'eclecticisme té com a exemple l'obra de Josep Maria Vaquer, titulat com a mestre d'obra l'any 1888 i autor, entre altres, de la Casa Brunet (1913), la Casa de Josep Sabater (1914) o la Casa d'Esteve Lamote de Grignon (1911). A mig camí entre l'eclecticisme i el Modernisme trobem el mercat municipal, construït entre 1884 i 1887, dissenyat per Joan Abril, arquitecte municipal de 1882 a 1901.
  www.fernandoalda.com  
Pour la construire, on a réduit les niveaux géologiques pour créer une base plate. Ensuite, on a édifié la muraille en construisant une face externe et une face interne en pierres, et en remplissant l’espace entre les deux murailles avec de la terre.
de grans dimensions que s’adossava a la cara interna de la muralla. A més dels murs que són visibles, s’hi van trobar altres murs i bases de columna. En conjunt, totes aquestes estructures configuraven quatre habitacions (arrenglerades arran de la muralla) que s’obrien a un passadís porticat. Aquest passadís, al seu torn, estava separat per una columnata d’un pati interior. Aquests elements i la seva disposició són típics de l’arquitectura domèstica romana; segons les dimensions del pati (que en aquest cas ens són desconegudes) es denominaria atri o peristil.
  www.salvador-dali.org  
Ignacio Gómez de Liaño l’a qualifié de ‘théâtre de la mémoire’, semblable à celui qu’avait conçu, à la Renaissance, l’humaniste et hermétiste vénitien Giulio Camillo, qui baptise son Théâtre « de tous les noms ; il dit qu’il est un esprit édifié ou construit, et aussi qu’il s’agit d’un esprit et d’une âme à fenêtres. Pour lui, tout ce que l’esprit humain peut concevoir, et que les yeux corporels sont incapables de voir, peut être exprimé par des signes matériels déterminés, de telle sorte que le spectateur perçoit à l’instant, avec ses propres yeux, tout ce qui sans cela resterait dissimulé dans les profondeurs de l’esprit humain. Et cela par l’aspect physique de ce qu’on nomme Théâtre ».
Ignacio Gómez de Liaño, l’ha qualificat de “teatre de la memòria”, semblant al que va idear en el Renaixement l’humanista i hermetista venecià Giulio Camillo, que anomena el seu Teatre “amb tot de noms; diu que és una ment edificada o construïda, i també que és una ment i una ànima amb finestres. Pretén que totes les coses que la ment humana pot concebre i que no podem veure amb els ulls corporals, les podem expressar mitjançant uns signes materials determinats, de tal manera que l’espectador pot percebre a l’instant amb els seus ulls tot el que altrament restaria amagat en les pregoneses de la ment humana. I és per l’aspecte físic que en diu Teatre”.
  newthinking.de  
Avec la conviction de que l´espace publique n´est pas le négative du « continuo édifié » et avec la conviction de que l´architecture aide à consolider l´espace urbain, nous proposons l´extension du village en continuité avec la trame, selon la croissance naturelle de toutes les villes.
No som molt aficionats a presentar-nos a concursos (potser perquè sempre hem tingut molt treball). En tot cas, vam fer aquest concurs en Rovinj (Croàcia) emmarcats dintre de la sèrie Europan, fregant ja, l’edat límit per a poder participar (els quaranta, aquesta frontera simbòlica fins a la qual se’ns considera “joves arquitectes”. El lloc escollit va ser Rovinj, un petit poble medieval a la costa, enfront del Adriàtic, que s’apinya entorn a la seva església, amb un preciós “campanile” d’inspiració veneciana. El projecte preveia mantenir les infraestructures rodades existents, eliminant les vies del tren que constituïxen una barrera natural. En el seu lloc, un camí per als vianants unirà ambdós caps rectificant el passeig a la vora del mar. Amb la convicció que l’espai públic no és el negatiu del continu edificat i amb la convicció que uns bons edificis ajuden a consolidar l’espai urbà plantegem el projecte en continuïtat amb la trama, segons el creixement natural de les ciutats. Mentre uns apartaments disposaran de jardí altres tindran l’ús privatiu dels terrats, per a afavorir la vida a l’aire lliure. Mentre alguns blocs segueixen el pendent natural del terreny, uns altres s’aixequen, com llangardaixos al sol, permetent el pas de la carretera comarcal per sota, en una posició que accentua el seu dramatisme. L’emoció és part important de l’arquitectura.