|
|
On assiste alors à une renaissance culturelle, linguistique et littéraire des différents peuples : les Hongrois, Roumains, Slovènes, Croates, Serbes. En 1912, démarre la première guerre balkanique : Serbie, Grèce, Bulgarie et Monténégro réussissent à s’allier pour combattre la Turquie.
|
|
|
Al segle XIX, el sentiment nacional es va desenvolupar per tot Europa, i empeses per aquesta dinàmica, totes les nacions cristianes sotmeses als turcs es van revoltar, una rere l’altra, contra els ocupants: Sèrbia (1804), Montenegro (1820), Grècia (1821), Valàquia i Moldàvia, que s’unificaren per formar Romania (1877), Bulgària (1878). Aquest moviment va anar acompanyat per un renaixement cultural, lingüístic i literari dels diferents pobles: hongaresos, romanesos, eslovens, croats i serbis. El 1912 esclatà la primera guerra balcànica: Sèrbia, Grècia, Bulgària i Montenegro s’aliaren per combatre Turquia. La segona esclatà un any més tard, culminant en la desfeta de Bulgària; al mateix temps, Macedònia era partida entre Sèrbia i Grècia, i Albània s’independitzà. Poc després començaria la Primera Guerra Mundial, justament pels Balcans, després de l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo.
|
