|
|
Complicadíssima gestió la d’aquesta casa situada en una envejable posició sobre un penya-segat, que devia ser, segons els seus propietaris, “minimalista zen, colorista al estil Barragán, amb reminiscències àrabs (para més d’un francès l´Espagne et le Marroc c´est le même chose) i, per descomptat, mediterrània, però no provençal, (“per a això ens haguéssim comprat una casa a Provença”). La casa, fruit de la rehabilitació d’una construcció anterior a la Llei de Costes a la qual es canvia tota la seva imatge, té gairebé 600 m2 i consta d’un cos principal i de diversos pavellons annexos. A destacar la piscina desbordant sobre l’horitzó, construïda sobre el pavelló de convidats, en un intent d’engrandir visualment la terrassa i el pati, el paviment del qual de fusta juga amb el de les tanques perimetrals i les persianes corredores, de gran dimensió, amb les quals es tanca el conjunt. És curiós, des de lluny, comprovar l’escala de les obertures, comparats als dels habitatges del seu entorn.
|
