|
|
Des d'allà, ascendint al Portixol, tindrem a l'esquerra els contraforts de la serra de les Agulles ia la dreta la imponent voluminositat de l'antany monestir agustí d'Aigües Vives. Deixarem enrere l'antiga pedania per creuar l'Estret, i abans d'accedir a Alzira superada la factoria de gelats, vorejarem la Muntanyeta del Salvador i accedirem a la vall de la Casella. Tot i la desforestació ocasionada pels últims incendis, resulta atractiva per l'agrest de la seva orografia i la bondat del bosc baix; després de reposar forces al restaurant podem observar en un ampli tancat alguns cérvols. Al tercer de les valls, el de la Murta, a uns set quilòmetres d'Alzira, s'arriba des de diversos punts. El camí més espectacular és el que baixa en fort pendent des del Respirall; un altre itinerari el conforma, superada la Alquerieta, agafar la dreta i continuar en línia recta o vorejar el cementiri. A la finca forestal, en l'epicentre de la qual se situen les romàntiques ruïnes de Santa Maria. Al seu interès botànic, greument afectada per un tallafocs i desafortunat, cal afegir l'arqueològic, representat per les ruïnes del monestir jerònim i dels primitius habitacles dels eremites. De l'apogeu aconseguit al segle XVI, subsisteix encara, encara que en lamentable estat, part de la crugia de la nau del temple i la torre dels coloms. La desamortització va sembrar la seva ruïna. L'any 1990 va ser adquirit pel poble d'Alzira i després d'anys de desídia, es va plantejar la consolidació de les ruïnes. Com a colofó a inspirar als transeünts a prendre, emulant als necessitats que buscaven la caritat monacal, l'itinerari que enllaça les tres valls. La companyia d'un muntanyenc expert facilitarà el recorregut d'aquesta atractiva ruta que respon al nom de Pas del Pobre. S'haurà de partir de la pedania d'Aigües Vives i creuar la serra de les Agulles per una cota situada entre els 368 i 480 metres, per baixar cap a la Casella i arribar a la Murta superant el Pas del Pobre. Puc assegurar que qui ho camini guardarà en les retines i en els pulmons el millor que té la Ciutat.
|