des cathédrales – Catalan Translation – Keybot Dictionary

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Deutsch Français Spacer Help
Source Languages Target Languages
Keybot      18 Results   5 Domains
  14 Hits www.dongbaoshengwu.com  
plage des cathédrales
platja de les catedrals
  www.sitesakamoto.com  
. Pour ces mots ne viennent pas de rien,, il est préférable d'entrer dans Google, aller à la section d'images et commencez à taper des choses comme “Plage des Cathédrales”, “Pozo plaies” l' “Mondoñedo”.
A Mariña Lucense és una de les zones menys conegudes d'Espanya. No obstant això, és una destinació totalment recomanable des infinits punts de vista: delicioses platges, turisme cultural, senderisme per la naturalesa… Potser per a una escapada de cap de setmana es tarda massa des de molts punts de la Península Ibèrica, però no és cap ximpleria passar-hi un pont o una setmana a l'estiu. Perquè aquestes paraules no quedin en res, el millor és entrar a Google, anar a l'apartat d'imatges i començar a teclejar coses com “Platja de les Catedrals”, “Pou Ferida” l' “Mondoñedo”. És impossible que no entrin ganes de fer les maletes.
  publicspace.org  
J'ai apprécié énormément « Le temps des cathédrales », comme l'illustre si bien Georges Duby dans son livre du même nom ; j'ai aimé les « cités emblématiques » comme Ispahan, Istanbul, Florence, Rome et Tolède.
En primer lloc, deixeu-me dir que no sóc ni urbanista, ni arquitecte, ni historiador de l'art, ni tan sols sociòleg. En el fons no sóc res més que un lliurepensador que en altre temps fou una mica estudiós de l'hinduisme, una mica estudiós de les religions comparades i una mica filòsof. Així­ doncs, si espereu que us faci alguna revelació espectacular, segurament quedareu molt decebuts. Tanmateix, reconec que sempre m'han interessat les ciutats antigues, des del punt de vista simbòlic de les grans urbs tant occidentals com orientals, unes urbs plenes d'història que desvetllen els monuments prestigiosos de la història de la humanitat. He admirat Delfos, Benarés, Angkor Vat, la Ciutat Prohibida, Kyoto, Luxor, el Machu-Picchu i les piràmides maies de Palenque, al Yucatán. He apreciat moltí­ssim «El temps de les catedrals», com molt bé il·lustra Georges Duby en el seu llibre que porta el mateix tí­tol; m'han agradat les «ciutats emblemàtiques » com Ispahan, Istanbul, Florència, Roma i Toledo. Fins i tot he intentat comprendre el sorprenent microcosmos que fou Parí­s, centre intel·lectual de la cristiandat a l'edat mitjana i capital del segle xix, segons Walter Benjamin, que sentia una veritable passió per aquesta ciutat. En un article que vaig publicar fa temps a França, fins i tot em vaig atrevir a comparar Ispahan amb Parí­s, i vaig demostrar fins a quin punt l'una era als antí­podes de l'altra. Si bé el Parí­s haussmanià del Segon Imperi era, com deia molt bé Baudelaire, un «formiguer, una ciutat plena de somnis», Ispahan era una mena de visió «imaginària» suspesa en l'espai del somni. És veritat que avui he de parlar de Teheran, ja que aquest és el tema del nostre col·loqui aquí­, a Barcelona. Però permeteu-me que, abans de fer cap afirmació sobre Teheran, la meva ciutat natal, us parli una mica de les ciutats tal com sempre me les he imaginades.
  www.publicspace.org  
J'ai apprécié énormément « Le temps des cathédrales », comme l'illustre si bien Georges Duby dans son livre du même nom ; j'ai aimé les « cités emblématiques » comme Ispahan, Istanbul, Florence, Rome et Tolède.
En primer lloc, deixeu-me dir que no sóc ni urbanista, ni arquitecte, ni historiador de l'art, ni tan sols sociòleg. En el fons no sóc res més que un lliurepensador que en altre temps fou una mica estudiós de l'hinduisme, una mica estudiós de les religions comparades i una mica filòsof. Així­ doncs, si espereu que us faci alguna revelació espectacular, segurament quedareu molt decebuts. Tanmateix, reconec que sempre m'han interessat les ciutats antigues, des del punt de vista simbòlic de les grans urbs tant occidentals com orientals, unes urbs plenes d'història que desvetllen els monuments prestigiosos de la història de la humanitat. He admirat Delfos, Benarés, Angkor Vat, la Ciutat Prohibida, Kyoto, Luxor, el Machu-Picchu i les piràmides maies de Palenque, al Yucatán. He apreciat moltí­ssim «El temps de les catedrals», com molt bé il·lustra Georges Duby en el seu llibre que porta el mateix tí­tol; m'han agradat les «ciutats emblemàtiques » com Ispahan, Istanbul, Florència, Roma i Toledo. Fins i tot he intentat comprendre el sorprenent microcosmos que fou Parí­s, centre intel·lectual de la cristiandat a l'edat mitjana i capital del segle xix, segons Walter Benjamin, que sentia una veritable passió per aquesta ciutat. En un article que vaig publicar fa temps a França, fins i tot em vaig atrevir a comparar Ispahan amb Parí­s, i vaig demostrar fins a quin punt l'una era als antí­podes de l'altra. Si bé el Parí­s haussmanià del Segon Imperi era, com deia molt bé Baudelaire, un «formiguer, una ciutat plena de somnis», Ispahan era una mena de visió «imaginària» suspesa en l'espai del somni. És veritat que avui he de parlar de Teheran, ja que aquest és el tema del nostre col·loqui aquí­, a Barcelona. Però permeteu-me que, abans de fer cap afirmació sobre Teheran, la meva ciutat natal, us parli una mica de les ciutats tal com sempre me les he imaginades.