|
|
En 1890, Eusebi Güell i Bacigalupi transféra son usine textile de Sants, appelée Vapor Vell, dans la propriété acquise par son père, Joan Güell i Ferrer à Santa Coloma de Cervelló. Il voulut y développer une idée innovatrice, inspirée d'un concept observé en Angleterre : la ville-jardin.
|
|
|
Santa Coloma de Cervelló va ser un petit municipi rural proper a Barcelona i dedicat a l'agricultura. El seu escàs perímetre territorial, la seva densitat de població i la seva solvència econòmica van ser optimizats gràcies a la fundació al seu recinte d'una colònia industrial, la més fastuosa i millor conservada de Catalunya, declarada Bé d'Interès Cultural. El 1890 Eusebi Güell i Bacigalupi va traslladar la fàbrica tèxtil del Vapor Vell de Sants a la finca que el seu pare, Joan Güell i Ferrer, va adquirir a Santa Coloma de Cervelló. I allà va voler projectar una idea innovadora, inspirada pel seu contacte amb Anglaterra: la ciutat jardí. Un lloc on s'uneixen vida i feina en condicions altament satisfactòries, tant per la qualitat de vida dels obrers com pel rendiment i producció del treball. A canvi d'una major implicació personal i laboral amb el promotor, aquest els brinda la comoditat i benestar que no van tenir a la capital. Amb aquest fi va casar serveis amb modernitat estètica. La Colònia Güell s'estructura segons un eix en forma de L. Al traçat urbà ordenat i geomètric hi destaquen els edificis als quals Eusebi Güell va dotar de major rellevància: l'església i l'escola (els pilars de la població havien de consistir en una moral cristiana i en l'educació cívica i higiènica). Güell va reunir una nòmina exquisida d'arquitectes barcelonins amb els quals ja havia treballat o tenia relació, i van aixecar els edificis més notables -tant pel que fa a dimensions com a la qualitat estètica: Ca l'Espinal de J. Rubió i Bellver, l'escola i casa del mestre de F. Berenguer, i Ca l'Ordal, obra conjunta de tots dos arquitectes. Aquests edificis van marcar la pauta estilística del lloc, apostant per un sorprenent maneig del maó i la pedra. Les cases tendeixen cap a jocs volumètrics, a la funcionalitat dels seus elements i a una estètica híbrida, entre allò tel·lúric (pedres), l'historicisme (neomedieval i neoàrab) i, el més important, la intenció de crear, inventar una nova arquitectura mai vista. Aquest mateix esperit, tot i que més sobri i depurat, és el que s'observa a les cases d'obrers, on van intervenir mestres d'obres com Andreu Espinal i Agustí Arimany. La Colònia Güell va ser un camp d'experimentació lliure, una aposta cega del promotor confiat en els seus arquitectes, que arriba a la culminació amb l'església de la Colònia -coneguda popularment com a "cripta"-, obra de Gaudí (aquesta va ser plataforma d'assaigs de la Sagrada Família), i on es posen en
|
