|
|
C’est lui-même qui rétribue directement Bach, à charge pour le chef de pourvoir à tout, organisation matérielle, cachets, programmes – en contrepartie de quoi le cafetier entend bien retenir une pratique attirée par la qualité et la variété des musiques dont on la régale, Concertos, suites, réjouissances musicales diverses, de Bach lui-même ou d’autres auteurs, principalement italiens : un très important répertoire est joué dans ces conditions, auquel se rattachent les œuvres instrumentales de Jean-Sébastien.
|
|
|
Així doncs, la primavera del 1729, Bach assumeix la direcció d’aquest Collegium Musicum que toca tots els divendres al vespre, de vuit a deu, a les sales fumades del cafè Zimmermann situat a la Catherstraße, el carrer principal de Leipzig. Durant el període de fires anuals, el juny i el setembre, els concerts tenen lloc dos cops per setmana, el dimarts i el divendres. A l’estiu, el bo d’en Zimmermann posa taules i bancs als jardins a l’aire lliure, a l’ombra dels til·lers, prop de la porta de Grimma. Ell mateix paga directament a Bach, mentre aquest s’encarrega de tot: organització material, honoraris, programes. En contrapartida, l’amo del cafè presenta una oferta atractiva per la qualitat i la varietat de les músiques, amb concerts, suites, diversos divertiments musicals, del propi Bach o d’altres autors, principalment italians: en aquestes condicions es toca un amplíssim repertori, al qual s’afegeixen les obres instrumentals de Bach. Aquest també dirigeix la “temporada musical” de Leipzig durant vuit anys, fins l’estiu del 1737, cosa que representa uns 450 concerts. Per motius que es desconeixen, deixa aleshores aquesta activitat, que reprèn l’octubre de 1739 durant alguns anys, cosa que incrementa el nombre de concerts fins almenys 600. No se sap fins quan va dur a terme aquesta tasca tan feixuga; tanmateix, li valgué sens dubte una gran notorietat, com també a la seva orquestra: el 1741, un grup de famílies burgeses es va posar d’acord per a finançar el funcionament regular del Collegium Musicum, que passà a esdevenir una institució artística no comercial. L’orquestra s’instal·là en un dels edificis de la fira, la sala dels drapers, Gewandhaus en alemany. Quaranta anys més tard, l’orquestra seria assumida per l’ajuntament: així nasqué la famosa Gewandhausorchester, i és commovedor pensar que Telemann i Bach van ser-ne els padrins.
|