|
|
En la meva vida hi ha hagut dos esdeveniments principals: en primer lloc, l'ocupació del meu país l'any 1941, per part de les forces aliades, durant la Segona Guerra Mundial. Jo tenia sis o set anys, i ho recordo tot molt bé. I molt més tard, gairebé quaranta anys després, en la meva maduresa vaig viure una altra ocupació, tot i que més aviat es tractava d'una invasió des de dintre, l'horda furiosa dels desheretats que es van apoderar de la ciutat i van ocupar tots els racons, eliminant tot aquell que gosés oposar-los resistència, de manera que els antics habitants van haver d'emigrar dins mateix de les seves cases i es van convertir en exiliats endògens. Però en realitat la primera ocupació va ser menys llarga i més important per a nosaltres, perquè, en primer lloc, ens obria nous horitzons cap a un món desconegut, i, en segon lloc, perquè, a banda dels soviètics que van crear un estat titella a l'Azerbaidjan, els altres ocupants van marxar en el moment oportú. Aquell era el nostre primer contacte amb el món occidental a escala massiva. Vam veure com hi arribaven els russos, els anglesos i els nord-americans, i de la nit al dia tot va canviar. La transformació del país va ser extremament ràpida, i era la primera vegada que rebíem una dosi tan massiva d'occidentalització. La gran novetat eren els nord-americans. Ens feia l'efecte que ja els coneixíem una mica, gràcies al cinema. No podem subestimar la immensa influència de Hollywood en tots nosaltres. Tots ens hem alimentat i format a través de les imatges que ens projectaven les fàbriques de somnis nordamericanes. Segurament el fenomen de la mimesi hi intervenia en tots els àmbits; potser ens deixàvem americanitzar sense voler. Així doncs, quan van arribar, ens feia l'efecte que ja els coneixíem una mica. Els anglesos, dels quals no ens refiàvem a causa del seu passat i el seu poder colonial, es mantenien a distància, discrets, una mica a l'ombra. Els russos no sortien gaire de les seves casernes, i feien llàstima; tenien l'aspecte trist, com si duguessin damunt les espatlles tot el patiment de la humanitat. Els nord-americans, en canvi, no només eren pertot arreu, sinó que portaven a sobre tota mena de productes de consum: allò era el corn de l'abundància, la cova d'Alí Babà. Parlaven amb nosaltres i ens oferien xocolata i xiclets. Tothom intentava parlar anglès. Les tres categories socials que hi destacaven eren les prostitutes, els cambrers i els enllustradors de sabates. També hi van portar la
|