|
|
Les boîtes sont en porte faux, les unes sur les autres et délimitent les couloirs intérieurs donnant sur le vide à double hauteur, contre le mur, l´espace collective des rencontres des gens qu´y vont travailler (bureaux paysage, salles de réunions, cafeteria, aires de repos, etc.). Le bâtiment et surplombé d´un finger, comme ceux des aéroports, qui mène de l´arrêt bus au premier étage du CCC, sur la grande vitrine de la quelle on voit le centre de control en bas.
|
|
|
El nou edifici és, més que un edifici, una topografia viva. Orientat cap al paisatge, dóna l’esquena al Centre de Control de CERN (CCC) amb una paret inclinada de diferents gruixos, un mur, ja de formigó, ja folrat en alumini, que ens permet delimitar la seva forma contra la qual oposar un conjunt de prismes, les oficines construïdes segons un sistema modular que podria ser fabricat a Espanya, a un preu millor que a Suïssa, transportades en camió i dipositades en el lloc. Les oficines tenen l’amplada dels camions que les transportaran. Les caixes de la planta pis queden en voladís, unes sobre les altres i defineixen els passadissos interiors amb vistes al buit, a doble alçada, on s’ubicaran les sales de reunions les oficines paisatge, la cafeteria i les àrees de descans. Un finger, com els dels aeroports, s’aixeca del terra i va des de la parada d’autobús al primer pis del CCC per observar, des de dalt, el centre de control, situat en planta baixa. La idea d’estacionar l’autobús, a l’altra banda del pont, permet que el camí es transformi en una via iniciàtica, un museu lineal de l’energia nuclear i expliqui la importància de les investigacions de tots els qui treballen al CERN. Es preveu una plataforma per a l’accés de minusvàlids. Per amagar l’aspecte actual del CCC proposem embolicar en una pell de metall, d’acord amb el nou edifici que es proposa. Així és com el pont es convertirà en l’autèntica porta del conjunt.
|
