restait – Catalan Translation – Keybot Dictionary

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Deutsch Français Spacer Help
Source Languages Target Languages
Keybot      25 Results   10 Domains
  www.klassbols.se  
Mais ce mal avait beau être justifiable, il n'en restait pas moins un mal. De nos jours, nous ne possédons plus aucune copie d'Unix, car nous les avons toutes remplacées par des systèmes d'exploitation libres.
Per a un copyleft efectiu, les versions modificades han de ser també lliures. Això garanteix que la feina que fem pugui estar disponible per a tothom si es publica. Quan els programadors que tenen feines de programador col·laboren a millorar el programari GNU, és el copyleft el que impedeix als seus caps que esdevinguin situacions com: "Tu no pots distribuir aquests canvis, perquè els farem servir per llençar una versió propietària del programa."
  12 Hits www.sitesakamoto.com  
Blancs n'étaient pas pauvres, ne pas en parler ". Damned et maintenu par une garantie de l'État d'abord, puis le pain blanc. Ensuite,, ce qui restait était pour le reste. La distinction était simple: regardé la couleur.
Finalment, va parlar també d'un altre tabú a l'època de l'apartheid. "El meu pare es dedicava a treballar construint carreteres. No teníem diners, érem pobres, però això mai es deia. Els blancs no érem pobres, no es parlava d'això ". Condemnats i mantinguts per un estat que llavors garantia primer el pa dels blancs. Després, el que quedava era per a la resta. La distinció era senzilla: es mirava el color.
  www.fernandoalda.com  
Ils présentaient des morphologies très variées et pouvaient atteindre une taille gigantesque, mais à la fin du Crétacé il ne restait plus qu’une famille de ce groupe : les Azhdarchidae, des ptérosaures sans dents qui ont atteint une taille extraordinaire comme dans le cas de l’espèce nord-américaine Quetzalcoatlus qui pourrait avoir atteint 10 mètres d’envergure alaire.
Els pterosaures eren rèptils voladors que van conviure amb els dinosaures durant la totalitat del Mesozoic. Presentaven morfologies molt variades i podien assolir mides gegantines, però a finals del Cretaci només hi restava una família d’aquest grup: els Azhdarquids, un pterosaures sense dents i que varen assolir unes mides extraordinàries com és el cas de l’espècie nordamericana Quetzalcoatlus que podria haver assolit uns 10 metres d’envergadura alar.
  www.la-boite-a-anches.com  
La capitulation de la France en juin 1940 et l’établissement de la ligne de démarcation qui divisait le pays en deux zones, celle occupée par les Allemands et celle qui restait sous le contrôle du gouvernement présidé par le maréchal Pétain, marqua une augmentation des fuites vers les départements du sud.
La capitulació de França al juny de 1940 i l’establiment de la línia de demarcació que dividia el país en dues zones, l’ocupada pels alemanys i la que restava sota el control de govern presidit pel mariscal Petain, marcà un augment de les fugides cap als departaments del sud. En aquest moment, es produeix una gran onada d’evasions de famílies jueves cap a la Península Ibèrica. Els jueus que pretenen fugir continuen sent famílies establertes a França i altres procedents dels països que Alemanya anava incorporant al Reich. El moment més àlgid del pas dels Pirineus es produeix entre juliol i novembre de 1942.
  newthinking.de  
La récupération de la “partie noble” de l´étage principal que l´on a conservé, en la transformant en la partie de Direction et la Salle du Conseil de la terrasse et de la façade en arrière originale, même en récupérant l´ancienne structure de fer forgé que restait masquée, nos permet travailler dans le respect à l´authentique sens des Ordonnances du Patrimoine.
Seu de Mutua Madrileña en l’encreuament de la Ronda Universitat amb la Plaça de Catalunya de 3.800 m² en el qual significa el desembarcament de la Mútua a Barcelona. La decisió de projecte passa per obrir un gran pati en la part posterior del local que dialoga amb l’existent en l’avantsala de l’antic banc, entorn del com organitzar els 200 llocs de treball. Afavorir les vistes creuades en diagonal, per a fer que el local sembli major, i dur llum a la caverna, per a millorar les condicions de qui ho ocupin són els lemes, forts del projecte. Una galleda d’acer suspès sobrevola el pati i serveix de sala d’espera. La recuperació de la “zona noble” de la planta principal que es va conservar, transformant-la en la Zones de direcció i del Consell, de la terrassa i de la façana del darrere original, fins i tot recuperant l’antiga estructura de ferro forjat que apareixia emmascarada, ens fan actuar des del respecte a l’autèntic sentit de les Ordenances, amb qui dialogarà la nostra intervenció.
  publicspace.org  
Si le Paris haussmannien du second Empire restait, comme le dit si bien Baudelaire, une « fourmillante cité, cité pleine de rêves », Ispahan demeurait, au contraire, comme une vision « imaginale » en suspens dans l'espace du rêve.
En primer lloc, deixeu-me dir que no sóc ni urbanista, ni arquitecte, ni historiador de l'art, ni tan sols sociòleg. En el fons no sóc res més que un lliurepensador que en altre temps fou una mica estudiós de l'hinduisme, una mica estudiós de les religions comparades i una mica filòsof. Així­ doncs, si espereu que us faci alguna revelació espectacular, segurament quedareu molt decebuts. Tanmateix, reconec que sempre m'han interessat les ciutats antigues, des del punt de vista simbòlic de les grans urbs tant occidentals com orientals, unes urbs plenes d'història que desvetllen els monuments prestigiosos de la història de la humanitat. He admirat Delfos, Benarés, Angkor Vat, la Ciutat Prohibida, Kyoto, Luxor, el Machu-Picchu i les piràmides maies de Palenque, al Yucatán. He apreciat moltí­ssim «El temps de les catedrals», com molt bé il·lustra Georges Duby en el seu llibre que porta el mateix tí­tol; m'han agradat les «ciutats emblemàtiques » com Ispahan, Istanbul, Florència, Roma i Toledo. Fins i tot he intentat comprendre el sorprenent microcosmos que fou Parí­s, centre intel·lectual de la cristiandat a l'edat mitjana i capital del segle xix, segons Walter Benjamin, que sentia una veritable passió per aquesta ciutat. En un article que vaig publicar fa temps a França, fins i tot em vaig atrevir a comparar Ispahan amb Parí­s, i vaig demostrar fins a quin punt l'una era als antí­podes de l'altra. Si bé el Parí­s haussmanià del Segon Imperi era, com deia molt bé Baudelaire, un «formiguer, una ciutat plena de somnis», Ispahan era una mena de visió «imaginària» suspesa en l'espai del somni. És veritat que avui he de parlar de Teheran, ja que aquest és el tema del nostre col·loqui aquí­, a Barcelona. Però permeteu-me que, abans de fer cap afirmació sobre Teheran, la meva ciutat natal, us parli una mica de les ciutats tal com sempre me les he imaginades.
  www.publicspace.org  
Si le Paris haussmannien du second Empire restait, comme le dit si bien Baudelaire, une « fourmillante cité, cité pleine de rêves », Ispahan demeurait, au contraire, comme une vision « imaginale » en suspens dans l'espace du rêve.
En primer lloc, deixeu-me dir que no sóc ni urbanista, ni arquitecte, ni historiador de l'art, ni tan sols sociòleg. En el fons no sóc res més que un lliurepensador que en altre temps fou una mica estudiós de l'hinduisme, una mica estudiós de les religions comparades i una mica filòsof. Així­ doncs, si espereu que us faci alguna revelació espectacular, segurament quedareu molt decebuts. Tanmateix, reconec que sempre m'han interessat les ciutats antigues, des del punt de vista simbòlic de les grans urbs tant occidentals com orientals, unes urbs plenes d'història que desvetllen els monuments prestigiosos de la història de la humanitat. He admirat Delfos, Benarés, Angkor Vat, la Ciutat Prohibida, Kyoto, Luxor, el Machu-Picchu i les piràmides maies de Palenque, al Yucatán. He apreciat moltí­ssim «El temps de les catedrals», com molt bé il·lustra Georges Duby en el seu llibre que porta el mateix tí­tol; m'han agradat les «ciutats emblemàtiques » com Ispahan, Istanbul, Florència, Roma i Toledo. Fins i tot he intentat comprendre el sorprenent microcosmos que fou Parí­s, centre intel·lectual de la cristiandat a l'edat mitjana i capital del segle xix, segons Walter Benjamin, que sentia una veritable passió per aquesta ciutat. En un article que vaig publicar fa temps a França, fins i tot em vaig atrevir a comparar Ispahan amb Parí­s, i vaig demostrar fins a quin punt l'una era als antí­podes de l'altra. Si bé el Parí­s haussmanià del Segon Imperi era, com deia molt bé Baudelaire, un «formiguer, una ciutat plena de somnis», Ispahan era una mena de visió «imaginària» suspesa en l'espai del somni. És veritat que avui he de parlar de Teheran, ja que aquest és el tema del nostre col·loqui aquí­, a Barcelona. Però permeteu-me que, abans de fer cap afirmació sobre Teheran, la meva ciutat natal, us parli una mica de les ciutats tal com sempre me les he imaginades.