sans altérer – Catalan Translation – Keybot Dictionary

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Deutsch Français Spacer Help
Source Languages Target Languages
Keybot      12 Results   7 Domains
  3 Hits www.mayajoie.ch  
Quimivita vous offre des ingrédients qui conservent les aliments sans altérer leur qualité et qui retardent ou évitent leur oxydation.
Quimivita us ofereix ingredients que conserven els aliments sense alterar-ne la qualitat i que retarden o prevenen l'oxidació.
  2 Hits www.inelfe.eu  
INELFE a effectué un suivi hydrogéologique, tant des eaux souterraines que des eaux de surface afin de garantir la surveillance des ressources hydriques du massif des Albères et nous avons utilisé les techniques les plus modernes de forage pour traverser les principales rivières sans altérer le débit ni la qualité de l’eau.
Es va efectuar un seguiment hidrogeològic, tant deles aigües subterrànies com de les superficials, per garantir la vigilància específica dels recursos hídrics del massís de les Alberes i es van utilitzar tècniques de perforació modernes per travessar els principals rius sense afectar el cabal ni la qualitat de l’aigua. La perforació sota el riu Tec va ser especialment complexa. Inelfe, d’acord amb el seu compromís de respecte dels hàbitats, de la fauna i de la flora, va recrear l’espai vital de determinats animals, com el de la tortuga de rierol, ja que el traçat de la interconnexió passava pel lloc on solia viure. Fins i tot es va crear un llac artificial per a la tortuga mediterrània i els exemplars es van anellar per seguir la seva evolució en el nou hàbitat.
  3 Hits www.logicnets.com.ar  
Assure une isolation optimale sans altérer l´audition.
Garanteix un òptim aïllament sense perjudicar l'audició.
  www.scienceinschool.org  
L’idée de climateprediction.net est que n’importe qui peut télécharger une version du modèle qui explorera un de ces paramètres particuliers (prédéfini). Il faudra environ 3 mois pour réaliser le programme, en arrière plan pendant que la personne travaille, sans altérer les performances de l’ordinateur.
Climateprediction.netw2 és l’experiment més gran pensat per fer proves i predir el clima al segle 21. Consisteix en obtenir la col·laboració de tothom que pugui oferir temps d’ordenador – com quan el tenim engegat però no el fem servir a la seva màxima capacitat. El model complet de clima té molts paràmetres que cal ajustar a través d’un nombre elevat de simulacions. Tot i els recursos computacionals disponibles per l’equip de climateprediction.net, un nombre tan gran de simulacions suposaria molt de temps. La idea que hi ha darrera climateprediction.net és que cadascú pugui descarregar-se una versió del model que pugui explorar un d’aquests paràmetres en particular (preseleccionat). El model tardaria uns tres mesos funcionant en un segon pla sense comprometre la velocitat de l’ordenador mentre estem treballant.
  www.publicspace.org  
J'ai su une chose : entre l'habitat, c'est-à -dire l'espace bâti, donc la ville, et l'espace mental, il y a des correspondances multiples, que l'on ne peut modifier l'un sans altérer l'autre, et qu'au bout du compte, c'est l'espace mental qui modèle et structure l'habitat et l'esprit d'une ville.
Pel que puc recordar, he viscut en uns espais dislocats en què forma i contingut, lluny de crear una simbiosi reeixida, revelaven totes les fissures de la distorsió. Res no era al seu lloc, ja que viví­em en un estat de transició en què les restes del món antic es burlaven d'una modernitat estúpida que s'instal·lava amb penes i treballs. Ens entestàvem a empalmar objectes incongruents, «mons» incompatibles que, juxtaposats, superposats en unes configuracions improvisades, xocaven entre si, de manera que sempre he tingut la sensació de viure en una no-man's land. He vist desaparèixer èpoques decrèpites i renéixer perí­odes que ja es desfiguraven quan amb prou feines acabaven de començar. He estat testimoni de la proliferació de les èpoques que se succeïen a un ritme vertiginós, sense que poguessin atènyer una articulació harmoniosa. Tot em semblava en desordre, i en realitat, tot estava en desordre. Tanmateix, vaig aprendre que l'espai i la ciutat que el representa no sorgeixen així­ com així­, per casualitat; que darrere aquestes metamorfosis hi ha un pensament que les visualitza, una ànima que les projecta i una visió que les posa en pràctica. Vaig aprendre una cosa: que entre l'hàbitat, és a dir, l'espai construït, per tant la ciutat, i l'espai mental hi ha moltes correspondències; i també que no podem modificar el primer sense alterar el segon, i que, al capdavall, l'espai mental és allò que modela i estructura l'hàbitat i l'esperit d'una ciutat. Quan el pensament esclata, quan es desorienta i perd el seu centre de gravetat, llavors es produeixen totes les derives possibles, fins i tot les més absurdes. Això és el que dissortadament estem veient aparèixer a les megàpolis del sud, ciutats monstruoses tentaculars que no tan sols contaminen l'aire que respirem, sinó que també emmetzinen la nostra ànima. Car la lletjor no és una contaminació com qualsevol altra, sinó que a més a més suposa una agressió al nostre gust estètic.
  publicspace.org  
J'ai su une chose : entre l'habitat, c'est-à -dire l'espace bâti, donc la ville, et l'espace mental, il y a des correspondances multiples, que l'on ne peut modifier l'un sans altérer l'autre, et qu'au bout du compte, c'est l'espace mental qui modèle et structure l'habitat et l'esprit d'une ville.
Pel que puc recordar, he viscut en uns espais dislocats en què forma i contingut, lluny de crear una simbiosi reeixida, revelaven totes les fissures de la distorsió. Res no era al seu lloc, ja que viví­em en un estat de transició en què les restes del món antic es burlaven d'una modernitat estúpida que s'instal·lava amb penes i treballs. Ens entestàvem a empalmar objectes incongruents, «mons» incompatibles que, juxtaposats, superposats en unes configuracions improvisades, xocaven entre si, de manera que sempre he tingut la sensació de viure en una no-man's land. He vist desaparèixer èpoques decrèpites i renéixer perí­odes que ja es desfiguraven quan amb prou feines acabaven de començar. He estat testimoni de la proliferació de les èpoques que se succeïen a un ritme vertiginós, sense que poguessin atènyer una articulació harmoniosa. Tot em semblava en desordre, i en realitat, tot estava en desordre. Tanmateix, vaig aprendre que l'espai i la ciutat que el representa no sorgeixen així­ com així­, per casualitat; que darrere aquestes metamorfosis hi ha un pensament que les visualitza, una ànima que les projecta i una visió que les posa en pràctica. Vaig aprendre una cosa: que entre l'hàbitat, és a dir, l'espai construït, per tant la ciutat, i l'espai mental hi ha moltes correspondències; i també que no podem modificar el primer sense alterar el segon, i que, al capdavall, l'espai mental és allò que modela i estructura l'hàbitat i l'esperit d'una ciutat. Quan el pensament esclata, quan es desorienta i perd el seu centre de gravetat, llavors es produeixen totes les derives possibles, fins i tot les més absurdes. Això és el que dissortadament estem veient aparèixer a les megàpolis del sud, ciutats monstruoses tentaculars que no tan sols contaminen l'aire que respirem, sinó que també emmetzinen la nostra ànima. Car la lletjor no és una contaminació com qualsevol altra, sinó que a més a més suposa una agressió al nostre gust estètic.