|
|
S'il est vrai, comme nous l'avons déjà souligné, que sa petite introduction à la sociologie était marquée par un grand souci didactique, nous observons que dans ses articles sur la dispute du positivisme, la rigueur scientifique (ou philosophique, si l'on préfère) prévaut sur toute autre considération, même s'ils évoquent clairement les textes heureux de Zubiri, qu'il admire tant.
|
|
|
Digna de recordar, per altra part, és una Introducción a la Sociología, amb format de llibre de butxaca, que en 150 pàgines tracta allò més substantiu dels temes fonamentals de la cultura, la personalitat, el medi ecològic, el grup, la família i l'estratificació, d'una manera que uneix brillantment el rigor més exigent amb una accessibilitat apressada per la preocupació didàctica. Y de nou com a contrast amb l'obra que s'acaba d'esmentar, l'excepcional sèrie de quatre articles que, amb el títol comú de "sobre la disputa del positivismo en la sociología alemana” i numerats de l'I al IV, va publicar en els números 36, 37, 39 i 42 de la llavors encara denominada Revista Española de la Opinión Pública, corresponents a 1974 i 1975. El lector d'aquesta lluminosa sèrie, escrita, com és obvi, al fil de la publicació a Espanya del llibre al qual es refereix el títol dels articles (llibre que recollia els debats del Congrés del 1961 de la Societat Alemanya de Sociologia), es troba amb un exercici d'anàlisi conceptual i argumental poc freqüent. Si, com hem dit, la petita Introducción estava presidida per la preocupació didàctica, en la sèrie sobre la disputa del positivisme la cristal·lina duresa del rigor científic (o filosòfic, com es prefereixi) preval sobre qualsevol altra consideració, tot i que amb una claredat planera que amb freqüència recorda els més feliços textos del seu admirat Zubiri.
|
