|
|
De la gènesi de la cèlebre serenata per a dos violins, viola, violoncel i contrabaix en sol major KV 525, dita Petita música nocturna, tampoc no se’n sap res. Datada del 10 d’agost de 1787, és exactament contemporània de l’acabament de la Plaisanterie musicale. La inscripció Eine kleine Nachtmusik (literalment “Una petita música de nit”) portada per Mozart al seu catàleg significa pròpiament dit “Un breu nocturn” o “Una música breu per tocar de nit”. Aquesta inscripció no s’ha de considerar com un títol, cosa en la qual tanmateix s’ha convertit. L’obra ens ha arribat en quatre moviments, però a l’inici en tenia cinc, amb un primer minuet en segona posició. Aquest moviment que falta, arrancat de l’autografia, no s’ha trobat mai, o si més no, no s’ha identificat. S’ignora si va ser Mozart o algú altre qui el va fer desaparèixer per tal d’obtenir una mena de simfonia miniatura. Actualment, ens costa imaginar aquesta obra amb més de quatre moviments, i s’interpreta ja sigui amb un sol instrument per part, o com en aquest enregistrament, amb una orquestra de corda. L’Allegro inicial s’obre amb una mena de fanfara destinada a desvetllar l’atenció. A una seductora romanze (Andante) amb diversos episodis la succeeix un menuetto (Allegretto) d’aire aristocràtic, després un rondó (Allegro) desbordant d’esperit i vitalitat. Alan Tyson valora que si hi va haver un “Tombeau musical de Leopold”, aquest podria molt ben ser, amb l’esperit de Wolfgang, aquesta obra tan perfecta com misteriosa.
|
