|
|
Nell’Allegro iniziale, melodie ed armonie sono delle più semplici, le idee sono ripetute senza la minima invenzione, e gli errori di scrittura pullulano. Il Minuetto, dopo un inizio esitante, diventa propriamente caotico, coi corni impazziti ed un trio centrale fatto di scale molto banali.
|
|
|
La Musikalischer Spass (o Broma musical) en fa major KV 522 per a dos violins, viola, baix i dos corns, formació típicament salzburguesa, va ser composta a Viena i porta al catàleg de Mozart la data del 14 de juny de 1787, és a dir, poc més de dues setmanes després de la mort del seu pare el 28 de maig. Nombroses biografies se n’han sorprès, i han vist en aquesta obra, una sàtira dels mals intèrprets i dels mals compositors, una reacció estranya, sinó escandalosa, a la desaparició de Leopold. Però, com ha demostrat el musicòleg Alan Tyson, la data en qüestió és errònia. Mozart va començar Ein musikalischer Spass a finals del 1786, molt abans de la malaltia de Leopold, i no es va dedicar seriosament al quart moviment fins a finals d’agost del 1787, molt després de la seva mort. No se sap perquè Mozart va començar aquesta obra, la va deixar de banda, i després hi va tornar. A l’Allegro inicial, les melodies i harmonies són de les més senzilles, les idees es reiteren sense la menor invenció, i les faltes d’escriptura abunden. El Menuetto, després d’un inici indecís, esdevé pròpiament caòtic, amb els corns enfollits i un trio central fet de gammes molt banals. A l’Adagio, els corns tenen la bona pensada de callar, cosa que no impedeix a les cordes de llançar-se en direccions falses. Al Presto final, Mozart va parodiar no solament el moviment corresponent del seu propi concert per a piano núm. 19 en fa major KV459 de l’11 de desembre de 1784, sinó també un exercici de fuga en do major al qual s’havia dedicat el seu alumne Thomas Awood (1765-1838) l’agost de 1786. ¿Cal precisar que la Broma musical només havia pogut sortir de la ploma d’un compositor de gran talent?
|
