|
|
Le norme che potevano regolare le differenze sociali tra le persone, le regolavano anche in maniera differenziale a seconda dell’onestà delle donne, cioè rendendo chiara la distinzione tra le “cattive” e le “buone” o “onorate”, soprattutto tra le prostitute e il resto delle donne. Il pudore faceva sì che si regolasse, per esempio, la misura della scollatura.
|
|
|
El caràcter polític de l’adornament femení es desvetlla quan l’ús de les mateixes categories aplicades a les dones, és a dir, la seva classificació en honestes i deshonestes, es tradueix a normatives diferents, i fins i tot contradictòries, a Castella o a Catalunya. A Catalunya, a diferència del que veurem a la legislació castellana, les prostitutes o dones “vils” poden vestir com vulguin, però no poden anar cobertes ni dur mantell o capa com les dames. La legislació castellana, en canvi, és més restrictiva amb les prostitutes que amb la resta de les dones. En aquesta direcció es dirigeix una llei datada el 1534, posteriorment ratificada per una pragmática de l’any 1623, que obliga: “...que las mugeres, que públicamente son malas, y ganan por ello, no puedan traer ni traigan oro, ni perlas ni seda, so pena de perder la ropa de seda, y con ella lo que traxeren, y en cuanto a los bordados y guarniciones de oro, entendiéndose lo que está prohibido generalmente [...] mucha mas razon hay para que comprehenda á este género de gente [...] lo que está prohibido a todas las mugeres, no lo han de poder traer las dichas mugeres públicas ni en sus casas ni fuera de ellas; pero lo que á ellas particularmente se las prohibe no se ha de entender dentro de sus casas, sino fuera de ellas, como siempre se ha interpretado y acostumbrado...”.
|
