|
|
But today, in a world that has gone through countless screens, in which which music is also computerized, in which the literature of Mario Bellatin, César Aira, Cristina Rivera Garza, Manuel Vilas, Agustín Fernández Mallo, Cebrián Mercedes and Fernando Vallejo, just to name a few Hispanic authors that work under the scope of what Reinaldo Laddaga has called reality shows, where festivals and microphones and large screens have become part of the circuit of a writer’s work, in which the media dimension of the writer has spread far beyond the traditional scope, both in traditional media (newspapers, radio, television, interviews as a subject of reviews and as a manager of opinion) as new digital platforms (social networks, blog web pages, Twitter, etc..), today in this world, the distance between the practice of music and the writing practice, if it has not been erased, it has ceased to be abysmal.
|
|
|
El desplaçament que proposa el jam aplicat a disciplines i llenguatges no musicals és el mateix. La improvisació en directe d’un músic no difereix massa de la que pot portar a terme un dibuixant o un escriptor. Potser vuitanta anys enrere, entre ambdues pràctiques existien diferències realment abismals, tant pel que fa a les eines (els instruments musicals, d’una banda, el llapis, el paper, la màquina d’escriure, de l’altra) com a l’aura espectacular (que només envoltava als músics). Però avui en dia, en un món travessat per innombrables pantalles, en què la música també és informàtica, on l’escriptura de Mario Bellatin, César Aira, Cristina Rivera Garza, Manuel Vilas, Agustín Fernández Mallo, Mercedes Cebrián o Fernando Vallejo, per citar només autors hispànics, treballa en l’àmbit del que Reinaldo Laddaga ha denominat espectacles de realitat, en què els festivals i els seus micròfons i les seves pantalles gegants s’han convertit en part del circuit laboral de l’escriptor, en que la dimensió mediàtica de l’escriptor s’ha estès molt més lluny de l’abast tradicional, tant als mitjans de comunicació tradicionals (premsa escrita, ràdio, televisió, com a subjecte d’entrevistes o de ressenyes i com a gestor d’opinió) com a les noves plataformes digitals (xarxes socials, blocs, pàgines web, Twitter, etc.), avui en dia, en aquest món, la distància entre la pràctica de la música i la pràctica de l’escriptura, si no s’ha esborrat, ja no és abismal.
|
