beyond – Catalan Translation – Keybot Dictionary

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Deutsch Français Spacer Help
Source Languages Target Languages
Keybot 88 Results  lab.cccb.org
  Commons | Page 2 of 5 |...  
Beyond Open Access: The Discovery of Knowledge
Més enllà de l’accés obert: la descoberta del coneixement
  The seeds of modern thr...  
Chapter 5 argues that a food import strategy reduces pressure on agricultural resources, especially water, in many countries, but also renders importing countries vulnerable to supply disruptions caused by poor harvests, political manipulation, or other factors beyond their control.
La pèrdua o degradació de recursos clau per a l’agricultura –especialment els sòls, les aigües i un clima estable– està generant un sistema agrícola mundial on el subministrament d’aliments bàsics per a un nombre creixent de països depèn dels mercats internacionals. En el capítol 5 s’exposa que una estratègia d’importació d’aliments redueix en nombrosos països la pressió sobre els recursos agrícoles, especialment l’aigua, però també els fa més vulnerables a les pertorbacions de proveïment ocasionades per males collites, manipulació política i altres factors que s’escapen del seu control.
  Can the Arts Help Us to...  
The fact of climate change is beyond serious dispute, but has yet to become part of mainstream discourse in the UK or indeed beyond. Arts and climate science collaboration can help change this. In this article Lucy Wood, director of Cape Farewell and part of the jury for the 2nd Cultural Innovation International Prize, speaks about social commitment to the environment, about art and science as spheres of knowledge that feed off each other and that allow artists and scientists to increase citizen awareness and participation in environmental issues.
Malgrat la inqüestionable realitat del canvi climàtic, l’assumpte encara no ha merescut l’atenció del discurs oficial, ni al Regne Unit ni enlloc. La col·laboració entre les ciències i les arts podria ajudar a canviar aquesta situació. Lucy Wood, directora de Cape Farewell i jurat de la segona edició del Premi Internacional a la Innovació Cultural, ens parla en aquest article del compromís social amb el medi ambient, de l’art i la ciència com a esferes del coneixement que es retroalimenten i que permeten als artistes i científics fer augmentar la consciència i la participació ciutadana en matèria ambiental.
  Can the Arts Help Us to...  
The fact of climate change is beyond serious dispute, but has yet to become part of mainstream discourse in the UK or indeed beyond. Arts and climate science collaboration can help change this. In this article Lucy Wood, director of Cape Farewell and part of the jury for the 2nd Cultural Innovation International Prize, speaks about social commitment to the environment, about art and science as spheres of knowledge that feed off each other and that allow artists and scientists to increase citizen awareness and participation in environmental issues.
Malgrat la inqüestionable realitat del canvi climàtic, l’assumpte encara no ha merescut l’atenció del discurs oficial, ni al Regne Unit ni enlloc. La col·laboració entre les ciències i les arts podria ajudar a canviar aquesta situació. Lucy Wood, directora de Cape Farewell i jurat de la segona edició del Premi Internacional a la Innovació Cultural, ens parla en aquest article del compromís social amb el medi ambient, de l’art i la ciència com a esferes del coneixement que es retroalimenten i que permeten als artistes i científics fer augmentar la consciència i la participació ciutadana en matèria ambiental.
  Beyond Open Access: The...  
But perhaps we are at a point where we have to look beyond publications. Research results can take very diverse forms, and as such we need to transfer this idea of openness in publications to these other objects.
Però potser ja ha arribat el moment d’anar més enllà de les publicacions. Els resultats de la recerca tenen formes ben diverses i, per tant, cal veure com podem traspassar aquesta idea d’obertura de les publicacions a aquests altres objectes. Els primers passos s’estan fent amb les dades. Ja hi ha publicacions que demanen les dades que s’han generat o que s’han fet servir en una recerca per publicar-les amb els textos. No n’hi ha prou de poder llegir com s’han aconseguit uns resultats, ara es demanen les dades per poder-los reproduir. Amb aquest objectiu s’ha iniciat un projecte pilot dins del programa europeu de finançament de projectes de recerca, Horizon 2020. Aquest projecte pilot pretén fer públiques les dades que es generen o es recullen en un projecte de recerca perquè es puguin reutilitzar de manera àmplia fomentant-ne la gestió i la preservació.
  Sandra Álvaro | Authors...  
Alvaro was visiting research fellow at the Paragraphe/CITU Laboratory, Paris 8 University (2009-10), and has participated in numerous congresses and seminars including the CR13 International Research Conference in the series Consciousness Reframed: Art and Consciousness in the Post-Biological Era. Behind the Image and Beyond (Cairo, Egypt 2013); the Chercheurs Medias seminars at the CNAM (Paris, 2010); and the 2nd International Computer Art Congress CAC.2 (Mexico, 2008).
Ha estat investigadora convidada al Laboratori Paragraphe/CITU de la Universitat París 8 (2009-10). Ha participat en diferents congressos i seminaris, entre ells el CR13 International Research Conference in the series of Consciousness Reframed: Art and Consciousness in the post-biological era. Behind the Image and Beyond (el Caire, Egipte 2013), els seminaris Chercheurs Medias, celebrats al CNAM (París, 2010), i el CAC.2, Segon Congrés Internacional d’Art Computacional (Mèxic, 2008). Ha organitzat el workshop Catmeeting III: First Workshop with Laboratoire Paragraphe, «Art numérique : mythe ou réalité» al Santa Mònica de Barcelona el 2011. També ha publicat a la revista d’art Deforma (maig del 2013).
  Co-Creation in Culture:...  
In this sense, collaborative dance projects have something in common with the generative prototyping that Elizabeth Sanders talks about. Twyla Tharp wrote about individual creativity (Creative Habit) and collaborative creativity (Collaborative Habit), and her ideas can be adapted to co-creation beyond the field of dance.
En co-creació el treball de coreògrafes com Trisha Brown o Twyla Tharp és molt rellevant. A Barcelona, Cecilia Colacrai, entre d’altres, duu a terme estratègies de co-creació en dansa. Recordem la intenció darrere d’aquests mètodes: generar el que encara no sabem com serà. En això tenen un punt de contacte amb l’aspecte generatiu de les tècniques de prototipatge d’Elizabeth Sanders. Twyla Tharp va reflexionar sobre la creativitat individual (Creative Habit) i col·lectiva (Collaborative Habit) . Les seves idees es poden combinar per a co-creació més enllà de l’àmbit de la dansa.
  Users changing museums,...  
is a blog on cultural activity in the area of Dulwich (London), created based on independent collaborations of volunteers who, on a non-profit basis, take part in the project. Its collaborators met through the Friends of Dulwich Picture Gallery group, and have formed an active virtual community that has life beyond the web, through regular real-life meetings.
és un blog sobre l’activitat cultural de la regió de Dulwich (Londres) creat a partir de les col·laboracions independents de voluntaris que, sense ànim de lucre, participen en el projecte. Els col·laboradors es can conèixer a través del col·lectiu d’Amics de la Dulwich Picture Gallery, i han format una activa comunitat virtual que té vida més enllà de la xarxa, a través de reunions presencials periòdiques.
  Technology and Inequali...  
Although the short-term benefits of digital technology are beyond doubt – more information available at low cost and on a global scale –, they are failing to bring about the expected collective returns at the aggregate level.
L’optimisme sobre la tecnologia com a motor per al benestar passa per una mala època. Segons el Banc Mundial, l’economia digital no està reduint la desigualtat i fins i tot podria estar fent-la més gran. Encara que els seus beneficis a curt termini són innegables ‒més informació disponible a un cost baix i a escala global‒, aquest impacte no està tenint el retorn col·lectiu esperat a escala agregada. Les mesures per corregir la situació passen per més accés i més formació, però són necessaris governs i ciutadania que prioritzin l’impacte social.
  Technology and Inequali...  
In a world in which only one in three people have internet access, the need to deal with the digital device is beyond question. But initiatives like Facebook’s show that greater connection does not necessarily mean more inclusion in the market, or even equal opportunities.
En un món en què només una de cada tres persones té accés a Internet, escurçar la bretxa digital és una mesura necessària i inqüestionable. Però, iniciatives com les de Facebook fan palès que més connexió no significa necessàriament una major inclusió al mercat o, com a mínim, en igualtat d’oportunitats. D’altra banda, atès que gairebé el 20% de la població mundial no ha pogut aprendre a llegir o escriure, és improbable que l’expansió de la tecnologia per si mateixa impliqui la fi de la bretxa digital. Cal que l’accés a Internet estigui acompanyat de mesures per al seu aprofitament, tant en l’àmbit educatiu com en els serveis socials bàsics. Cal no oblidar que en els països en desenvolupament ja són més les llars que tenen un telèfon mòbil que les que tenen accés a electricitat o aigua potable.
  An invitation to design...  
The working procedure is simple: we will review previous and illustrative projects and start practicing techniques from each of the three “threads” from the proposed work the participants have submitted and shared before starting the workshop. We hope to go beyond the proposals that promote dialogue without action or construction, and those that undertake levels of participation that have been chosen.
El procediment de treball és senzill: farem una revisió de precedents i projectes il.lustratius i començarem a practicar tècniques de cada un dels tres “fils” a partir de les propostes de treball que els participants hagin remès i compartit abans de començar el taller. Esperem poder anar més enllà de propostes que fomentin el diàleg social sense acció ni construcció, i que emprenguin sense complexos els nivells de participació que hagin decidit assumir. El que és segur és que farem prototips, remodelarem, dissenyarem trucs de creixement de comunitats, perfilarem la relació amb nous agents actius i li donarem més d’una volta a totes les propostes inicials.
  Users changing museums,...  
An increasing number of projects are emerging online that are created and fuelled by communities of users, beyond the initiatives of institutions. This kind of citizens’ project – Wikipedia is one of the largest and most popular examples – are forcing cultural institutions to integrate the collective knowledge of their projects.
Cada vegada sorgeixen més projectes a Internet creats i alimentats per les comunitats d’usuaris, al marge de les iniciatives institucionals. Aquest tipus de projectes ciutadans –Wikipedia és un dels exemples de més dimensió i popularitat—estan obligant les institucions culturals a integrar el coneixement col·lectiu dels seus projectes. D’aquesta manera, el museu deixa de ser un espai tancat i unidireccional, on el visitant no té cap possibilitat d’interactuar, per passar a ser un espai inclusiu, on el qual hi compten el coneixement i la creativitat de l’usuari.
  Technology and Inequali...  
To correct this situation, the World Bank report proposes a series of broad strategies that go beyond the technology sector, which can be surmised as follows: increasing access (particularly in developing countries), lifelong training in skills and flexibility, and guaranteeing competition through government regulation and accountability.
Per corregir aquesta situació, l’informe del Banc Mundial proposa estratègies àmplies que no només afecten el sector tecnològic, i que es podrien resumir en: més accés (especialment en els països en desenvolupament), formació en habilitats i flexibilitat durant tota la vida i garantir la competència mitjançant regulació i institucions responsables. Que un organisme com el Banc Mundial ‒que fins i tot ha estat acusat d’agreujar la pobresa en lloc de reduir-la‒ elabori un diagnòstic d’aquest tipus implica un canvi notable en la percepció de l’economia digital. No obstant això, les mesures per solucionar el problema mereixen ser analitzades.
  Climate, Culture, Chang...  
Against this backdrop, the CCCB’s second Cultural Innovation International Prize focuses on asking questions and finding solutions to these problems. Can we move beyond catastrophic and dystopian scenarios when we talk about climate change?
La cultura pot tenir un paper decisiu en aquesta transformació: les solucions tecnològiques mai no seran suficients si no van acompanyades d’un canvi de sensibilitat i conducta. És precisament una cultura activa, creativa i innovadora la que permetrà sensibilitzar, mobilitzar i remoure consciències i situar la responsabilitat ambiental com un dels temes clau de l’agenda cultural dels pròxims anys.
  Can the Arts Help Us to...  
Above and beyond, Cloud Crash explores a key issue – that to consume and create culture of all kinds is also to consume energy, however it may be sanitized. Brilliant organisations such as Julie’s Bicycle are doing vital work in helping the arts sector reduce their own environmental impacts.
Per sobre de tot, Cloud Crash planteja un tema clau: que la creació i el consum de cultura, de la mena que sigui, són també una forma de consum d’energia, ni que sigui asèptica. La brillant tasca d’algunes organitzacions, com ara Julie’s Bicycle, ha ajudat a aconseguir que el sector artístic reduís el seu impacte en el medi ambient. Sense això, fins i tot les iniciatives públiques més positives i les obres d’art més aconseguides en relació amb el canvi climàtic tindrien una part de victòria pírrica.
  Self-Publishing and Lon...  
Town halls that subsidize the publishing of works on local history, universities that publish their professors’ research, and cultural institutions that promote creative writing could well benefit from making these contents universally accessible, beyond their own sphere of influence.
En aquest marc, també hi trobem les edicions del sector públic, amb una difusió limitada al territori en què es produeixen. Tant ajuntaments que subvencionen la publicació de la seva història local com universitats que editen les obres dels seus investigadors o entitats culturals que fomentin la literatura es podrien beneficiar de fer accessibles els continguts d’una manera universal.
  Self-Publishing and Lon...  
Today, we find that the book industry has broadened its spectrum of publishing and reading possibilities beyond the mass audience model. Self-publishing provides legacy publishing with both best-selling and long tail works.
Ara com ara, ens trobem que el sector editorial ha obert l’espectre de possibilitats de publicació i lectura més enllà del públic de masses. L’autoedició aporta a la publicació tradicional tant títols de gran demanda com de llarga cua; afavoreix la lliure comunicació d’idees en eliminar barreres de publicació, i ofereix a la societat una varietat de continguts, que, d’altra manera, difícilment haguessin vist la llum ni trobat els seus lectors.
  Co-Creation in Culture:...  
The scope of the term ‘co-creation’ has broadened to include areas that extend beyond its original sources. In this article we discuss co-creation in connection to production and learning, and examine its potential opportunities at the interface between cultural institutions and different types of groups.
La co-creació és un terme que ha eixamplat el seu camp d’acció més enllà de les seves diverses fonts originals. Aquí, la relacionem amb la producció i l’aprenentatge i explorem possibles oportunitats per a la co-creació en la interfície entre institucions culturals i col·lectius de diversa mena. Mostrarem alguns projectes en què hem explorat aquests extrems i comentarem avantatges i desavantatges de les diferents maneres d’aproximar la co-creació.
  Self-Publishing and Lon...  
Before the advent of the Internet, anybody who wanted to express their opinions, see their research published, or share their creative writing with others beyond their close acquaintances required the support of a channel that would allow them to speak to the public.
Abans d’Internet, si algú volia expressar la seva opinió, difondre un estudi o compartir les seves creacions literàries més enllà de l’entorn immediat, havia de tenir el suport d’un canal per accedir al públic. Aquest canal acostumava a ser un mitjà de comunicació o una editorial.
  Literature and Apps: fr...  
The riots in Tunisia and Egypt in recent days have shown that the forms of socialization and civic participation largely take place through social networking interfaces. Beyond technological determinism or social environments we can say that 2.0 tools are modulating the architecture of our relationships.
Les revoltes de Tunísia i Egipte dels últims dies han demostrat que les formes de socialització i participació ciutadana, passen ja, en gran part, a través de les interfícies de les xarxes socials. Més enllà d’un determinisme tecnològic o social, els entorns 2.0 estan modulant l’arquitectura de les nostres relacions.
  Learning on the Net (1)...  
Lunsford (2008), who works on new directions in digital literacy; Bauerlein (The Dumbest Generation, 2009), who develops the concept of ‘the next idea’ – new types of unmeditated, quick expression that move on to the next idea without going beyond the surface.
Lunsford (2008), que treballa les noves direccions de l’alfabetització digital; Bauerlein (The dumbest generation, 2009), que proposa la next idea, un nou tipus d’expressió ràpida i precipitada, que busca la propera idea, sense aprofundir.
  An invitation to design...  
Beyond 2.0
Més enllà del 2.0
  visualization | Tags | ...  
Gathering, filtering and visualizing what is happening beyond what the eye can see has a growing value.
Reunir, filtrar i visualitzar el que passa més enllà del que ens mostren els nostres ulls té un valor que creix cada dia més.
  Culture | Page 3 of 8 |...  
Beyond Open Access: The Discovery of Knowledge
Més enllà de l’accés obert: la descoberta del coneixement
  Beyond Open Access: The...  
Over the course of the last decade, much progress has been made in open access to scientific publications. But beyond access to publications, increasingly the data and processes that have been generated in the research process are requested in order to be able to reproduce them.
Al llarg de la darrera dècada s’ha avançat molt en l’accés obert a les publicacions científiques. Però, més enllà de l’accés a les publicacions, cada vegada més es demanen les dades i els processos que s’han generat en el procés de la recerca per poder-los reproduir. Amb aquest objectiu s’ha iniciat un projecte pilot, Horizon 2020, que pretén fer públiques les dades que es generen o es recullen en un projecte de recerca perquè es puguin reutilitzar. Actualment el Parlament europeu està revisant la directiva europea del 2001, on es definien les lleis de propietat intel·lectual. Entre les propostes presentades, hi ha la introducció d’una nova excepció per permetre analitzar un text i extraure’n les idees o les dades. La Declaració de la Haia sobre la cerca i l’extracció de coneixement en l’era digital té com a objectiu millorar l’accés al coneixement eliminant qualsevol barrera que impedeixi la cerca i l’anàlisi.
  Co-Creation in Culture:...  
To give an example, when we carried out the project From Contemplation to Participation and Beyond, the platforms and the technicians at the Tech Museum allowed the project to develop in ways that would not have been possible otherwise.
Tanmateix, hi ha una oportunitat per a les institucions que ens sembla possible i clara. Les institucions tenen recursos, recorregut i xarxes, experiència i personal. Es poden obrir projectes amb altres col·lectius i aportar les capacitats i experiència allí on calgui. Hi ha moltes variacions. Per exemple, quan vam desenvolupar el projecte «De la contemplació a la participació i més enllà», les plataformes del Tech Museum i els seus tècnics van permetre un tipus de desenvolupament que no hauria estat possible. De la mateixa manera, la participació de dissenyadors professionals va permetre un acabat de qualitat. L’aprenentatge va ser comú i compartit per multitud de persones diferents. Així doncs, hi va haver aprenentatge i producció, si bé va involucrar comunitats diferents, amb un cert solapament.
  Ramon Llull and Network...  
It leaves no space for implicit content, rhetorical figures, word-borne memory, and the complicity of mental universes in contact. In Art there is no place for the elements which make it possible to go beyond the letter and create symbolic spaces so that, with the help of the reader, the unexpected will occur.
Segons l’hel·lenista Raül Garrigasait, el mateix Ramon Llull sabia que l’art per si sol no podia generar cap discurs, que l’aplicació de l’art sempre requereix una imaginació humana —una imaginació literària, si és que es vol fer literatura. L’art era una tècnica amb la qual podia fer operacions logicocombinatòries utilitzant conceptes, però no li va permetre mai crear situacions dramàtiques complexes. No deixa espai per als implícits, les figures retòriques, la memòria que carreguen les paraules, la complicitat dels universos mentals en contacte. En l’art no hi ha lloc per als elements que fan possible superar la lletra i crear espais simbòlics perquè amb l’ajuda del lector ocorri l’inesperat. Per excel·lent que sigui un mètode de formalització i mecanització, sempre caldrà la imaginació humana.
  Penultimate mutations o...  
But today, in a world that has gone through countless screens, in which which music is also computerized, in which the literature of Mario Bellatin, César Aira, Cristina Rivera Garza, Manuel Vilas, Agustín Fernández Mallo, Cebrián Mercedes and Fernando Vallejo, just to name a few Hispanic authors that work under the scope of what Reinaldo Laddaga has called reality shows, where festivals and microphones and large screens have become part of the circuit of a writer’s work, in which the media dimension of the writer has spread far beyond the traditional scope, both in traditional media (newspapers, radio, television, interviews as a subject of reviews and as a manager of opinion) as new digital platforms (social networks, blog web pages, Twitter, etc..), today in this world, the distance between the practice of music and the writing practice, if it has not been erased, it has ceased to be abysmal.
El desplaçament que proposa el jam aplicat a disciplines i llenguatges no musicals és el mateix. La improvisació en directe d’un músic no difereix massa de la que pot portar a terme un dibuixant o un escriptor. Potser vuitanta anys enrere, entre ambdues pràctiques existien diferències realment abismals, tant pel que fa a les eines (els instruments musicals, d’una banda, el llapis, el paper, la màquina d’escriure, de l’altra) com a l’aura espectacular (que només envoltava als músics). Però avui en dia, en un món travessat per innombrables pantalles, en què la música també és informàtica, on l’escriptura de Mario Bellatin, César Aira, Cristina Rivera Garza, Manuel Vilas, Agustín Fernández Mallo, Mercedes Cebrián o Fernando Vallejo, per citar només autors hispànics, treballa en l’àmbit del que Reinaldo Laddaga ha denominat espectacles de realitat, en què els festivals i els seus micròfons i les seves pantalles gegants s’han convertit en part del circuit laboral de l’escriptor, en que la dimensió mediàtica de l’escriptor s’ha estès molt més lluny de l’abast tradicional, tant als mitjans de comunicació tradicionals (premsa escrita, ràdio, televisió, com a subjecte d’entrevistes o de ressenyes i com a gestor d’opinió) com a les noves plataformes digitals (xarxes socials, blocs, pàgines web, Twitter, etc.), avui en dia, en aquest món, la distància entre la pràctica de la música i la pràctica de l’escriptura, si no s’ha esborrat, ja no és abismal.
  Penultimate mutations o...  
It suggests that, beyond the specific experiments conducted by surrealism and his followers, we will never know what words or what paragraphs, were part of masterpieces of universal literature, were the result of a first draft .
Dos tòpics tenen especial vigència respecte al tema que ens ocupa: d’una banda, el que el deure únic de l’escriptor és escriure i llegir, de l’altra, que l’escriptura improvisada no és literatura. El primer porta, constantment, a tota classe d’equívocs. L’últim té a veure amb la presència de l’escriptor en les discussions del seu bloc o  al tràfic de Facebook. He llegit ja en diverses ocasions que aquesta activitat virtual desacreditaria l’escriptor, que “en comptes d’estar llegint i escrivint, estaria perdent el temps a Internet”. Ens trobem en un període de legitimació de la tertúlia virtual. Si en aquest present es considera totalment legítim que els escriptors de fa vint, trenta o cent anys dediquessin la major part de la jornada a xerrar, beure, discutir, créixer, pavonats, barallar-o lligar al Café Pombo, el Cafè Gijón, el Cafè Orient o el Bocaccio, és de suposar que el mateix passarà pròximament amb la conversa en els blogs i les xarxes socials. El segon tòpic condueix directament a la qüestió del jam d’escriptura. Abans d’abordar-lo, però, cal considerar la qüestió de l’escriptura automàtica, que sempre és invocada com a argument d’autoritat per desacreditar la possibilitat d’una escriptura en directe. Convé pensar que, més enllà dels experiments concrets portats a terme pel surrealisme i els seus epígons, mai sabrem quines paraules, quines frases, quins paràgrafs, potser, que formen part d’obres mestres de la literatura universal, van ser fruit d’una primera redacció. Fernando de Rojas va afirmar haver escrit La Celestina en quinze dies.
  The Wealth of Networks ...  
Beyond its economic impact, commons-based peer production has also made an impression on political institutions such as the European Commission, which recognises the importance of what it has come to call “social innovation”, and has adopted it as the core element of its European strategy until 2020.
El 2006 La riqueza de las redes (en la seva edició en anglès) va tenir un paper cabdal perquè va cridar l’atenció del món sobre un fenomen desconegut per amplíssims sectors de la població. Possiblement no va ser el primer text, però sí el primer llibre de referència que explicava el que era la producció col·laborativa emergent i oferia recursos per interpretar-la i entendre’n el potencial. El seu missatge principal era «Ei! Aquí està passant alguna cosa i no és anecdòtica. Augmenta els potencials de llibertat i autonomia i desplaça l’equilibri de poders entre mercat, Estat i societat civil». Anys després de la primera edició de l’obra, i gràcies també a ella, ja no són tan pocs els qui intueixen o s’interessen per la importància política i econòmica de la producció col·laborativa. Avui la Viquipèdia és el cinquè web més visitat del món i està traduït a 287 idiomes. El FLOSS ha transformat la indústria del software i és la referència majoritària en algunes de les capes que fan possible la xarxa. Tal com Benkler pronosticava, amb el temps la producció entre iguals basada en el procomú s’ha expandit moltíssim, i avui s’aplica a l’open mapping, al crowdfunding o a la producció d’open hardware, de la qual cosa Benkler s’ha fet ressò en estudis posteriors. Recentment, també amb el treball en el qual col·laborem, P2Pvalue. Més enllà del seu impacte econòmic, el potencial de la producció entre iguals basada en el procomú ha calat en les institucions polítiques. La Comissió Europea ha reconegut la importància del que en el marc de la comissió s’ha anomenat «innovació social», i n’ha fet l’eix central de l’estratègia d’Europa fins al 2020.
1 2 3 4 Arrow