|
|
dels instants de la visió», confessava Pablo Palazuelo (Madrid, 1915 – Galapagar, Madrid, 2007) a Santiago Amón en una entrevista de 1976. L'exposició retrospectiva que el MACBA va dedicar a l'artista madrileny el 2007 va ser una de les més completes que s'havien dut a terme fins aleshores, i una de les més ambicioses pel que fa a tesi d'investigació. Defugint les interpretacions idealistes que tradicionalment han vinculat l'obra de Palazuelo a una abstracció de caire modernista i ressonàncies espirituals, l'exposició, comissariada per Manuel Borja-Villel i Teresa Grandas, incidia en el seu caràcter racional i performatiu, alhora que posava de manifest l'interès de Palazuelo per la hibridació de les categories artístiques. Palazuelo no inventa formes, sinó que, després d'un intens procés de recerca, descobreix les que ja existien, les relaciona i dóna lloc a noves concepcions espacials que només l'espectador podrà completar en l'acte mateix de la percepció. A l'exposició hi van tenir un protagonisme especial els dibuixos de l'artista, que deixen constància del seu ús rítmic i dinàmic de la línia, sempre a cavall entre el grafisme, la pintura, l'escultura, l'escriptura i la notació musical.
|