|
|
) han permès que disposem actualment de tractaments més selectius i potents millorant la ràtio eficàcia/toxicitat de l'actual i del futur arsenal terapèutic. El concepte de sistema d'alliberament de fàrmacs va sorgir en la dècada dels setanta de forma coincident amb el d'alliberament controlat de fàrmacs. Aquesta idea va ser conseqüència del reconeixement de les possibilitats de millora de les propietats terapèutiques dels fàrmacs, en virtut de la seva incorporació a un sistema que permeti el seu alliberament a la velocitat i en l'entorn adequats. Per tant, la idea de sistema d'alliberament es va desvincular des dels seus inicis del concepte tradicional de forma farmacèutica, forma de dosificació o forma d'administració, que fan referència a la forma o condicionament final del fàrmac (comprimit, càpsula, injectable, supositori, etc.). Amb el pas del temps, els importants avenços en el disseny de nous sistemes d'alliberament han donat lloc a una ampliació d'aquest concepte.
|