|
|
La muntanya serveix per entendre’s una mateixa de la manera més natural i viva possible. Jo des de petita he sentit la necessitat d’anar a caminar sola per la muntanya, interaccionar amb la natura i gaudir-ne plenament. Trobar temps per una mateixa, per pensar, per fins i tot aïllar-se, ... per descobrir noves sensacions i entorns no hi ha res millor que la natura i la muntanya que la conté. Però per una altra part jo he viscut la muntanya com un repte personal, totes les competicions en què he participat (maratons de muntanya, esquí de muntanya, raids d’aventura, travesses, quilòmetres verticals...) han servit per superar-me, per buscar aquells límits que en segons quins entorns no trobes, i al final sentir-me satisfeta després d’una gran cursa, raid, pujada o baixada d’un cim. M’he sentit orgullosa de mi mateixa quan he superat distàncies, desnivells, complicacions tècniques corrent, pedalant, escalant, remant, ... i quan amb 5 hores per exemple he pujat i baixat l’Aneto des de Benasque. Però totes aquestes competicions no serveixen per demostrar als altres allò que una és capaç de fer, sinó per adonar-se una mateixa de la capacitat que té, de l’esperit de superació il•limitat i de la satisfacció personal d’haver acabat una competició dura de per sí només per les seves característiques. La muntanya et prova, et troba i tú et descobreixes.
|
