|
|
Quan penso en París, la ciutat de la llum, sempre la recordo en blanc i negre. I m'imagino passejant a la vora del Sena, creuant els seus ponts, no en bateau (vaig passar un fred del dimoni), sinó caminant pels seus marges sense presses. He estat diverses vegades a la capital francesa. La primera vaig arribar en vaixell des Portsmouth i sense un duro a la butxaca. Sempre m'han captivat els seus ponts, sobretot al capvespre, quan la llum amenaça de deixar desemparada a la ciutat. Cal estar aquí per comprovar-ho.
|