connected – Traduction en Catalan – Dictionnaire Keybot

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Deutsch English Spacer Help
Langues sources Langues cibles
Keybot 62 Résultats  lab.cccb.org
  science fiction | Tags ...  
A short story about how we unwittingly found ourselves surrounded by sensors in an always-connected world.
Un relat curt sobre com vam arribar, sense adonar-nos-en, a un món de sensors i connexió permanent.
  Articles | CCCB LAB  
Welcome to the All-Connected World of the IoT
El Món tot-connectat de la Internet de les Coses
  Technology | CCCB LAB  
Welcome to the All-Connected World of the IoT
El Món tot-connectat de la Internet de les Coses
  Learning on the Net (1)...  
Small (2009) and his studies that show increased speed in problem solving and (operational) decision-making in connected subjects.
Small (2009) i els seus estudis en què es demostra més rapidesa en els processos de solució de problemes, en la qüestió decisional (operativa).
  Articles | CCCB LAB  
A short story about how we unwittingly found ourselves surrounded by sensors in an always-connected world.
Un relat curt sobre com vam arribar, sense adonar-nos-en, a un món de sensors i connexió permanent.
  Learning on the Net (1)...  
Changes in the connected teenager: multitasking, memory, information processing, reading, etc.
Canvis en l’adolescent connectat: la multistasca, la memòria, el processament de la informació, la lectura, etc.
  If it doesn't spread, i...  
In the cultural world, this is connected to the idea of open and linked data, as promoted by the Linked Open Data in Libraries, Archives, and Museums project, or the Smithsonian Cooper-Hewitt National Design Museum, for example, which has already made 60% of its collection available online: each object has an accompanying description, can be shared on social networks, allows users to share photos or mock ups if available, to quote it on Wikipedia, and even to detect and inform of any errors in the cataloguing.
No hi ha cap certesa de cap a on tendeix el nou model que descriuen els autors, el que ja és un fet és la circulació de continguts i això requereix que les institucions culturals oferim accés a la informació i més transparència. Al LAB ja fa temps que treballem per la promoció d’una cultura lliure, oberta i distribuïda, i hem volgut fer una petita passa més amb aquest procés de posar en Creative Commons els continguts del blog. Això enceta un seguit de dubtes que volem estudiar de prop. Com afecten les llicències la circulació de continguts? Repercuteix l’obertura de continguts virtuals en el públic presencial? Quin valor pot treure la nostra institució de l’alliberament de continguts? Quina és la vostra opinió al respecte?
  Mobile culture: strateg...  
By the year 2016 there will be over 10,000 million mobiles connected to the Internet and last year in Spain there were already more smartphone lines than ADSL lines, as noted by Albert Sierra in his presentation on heritage apps during the DIGIMUS conference.
L’any 2016 hi haurà més de 10.000 milions de mòbils connectats a Internet i l’any passat a Espanya ja hi havia més línies d’smartphones que d’ADSL, tal i com va apuntar Albert Sierra en la seva presentació sobre apps de patrimoni a la jornada DIGIMUS. Les xifres d’ús i implantació de la tecnologia mòbil evidencien un canvi vertiginós en la forma de transmetre i compartir continguts culturals, tant per part de les institucions com per part dels usuaris. Algú ja comentava en la darrera edició de MuseumNext a Edimburg que hem arribat al punt en què un visitant d’un museu porta més tecnologia a sobre que la que pot tenir la institució en les seves sales.  Arribats a aquest punt, les organitzacions culturals hem d’estar preparades per seguir informant i transmetent coneixement a través d’una tecnologia que s’implanta veloçment entre la població. Ja són molts els museus que presenten les seves webs, col·leccions o exposicions a través d’aplicacions mòbils, però és suficient amb això? Aquells museus que no tenen app mòbil n’haurien de tenir? És una urgència, una necessitat, una moda?
  Conceptual Writings: An...  
Three of them could even be ordered according to the historical period that they refer to –rather than their year of publication– as a way of generating a reading of the history of Mexico connected with its successive empires and, through them, with global networks of capitalism and violence.
En termes nacionals, segurament és en la literatura mexicana on trobem els exemples de poesia documental política més intensos dels últims anys. Tres d’ells es podrien fins i tot ordenar segons l’època històrica a la qual es refereixen –en lloc de segons l’any de publicació– per generar una lectura de la història de Mèxic connectada amb els imperis successius i, a través d’ells, amb les xarxes de la violència i del capitalisme globals. Així, La sodomía en la Nueva España (Pre-textos, 2010), de Luis Felipe Fabre, parla de la política repressiva de la Santa Inquisició contra els homosexuals a través de la contraposició de versos propis amb extractes d’actes de tortura i execució, cosa que crea un complex diàleg entre la poesia del Segle d’Or i l’actual, en què reverbera la polisèmia del concepte gènere. A-H. Anti-Humboldt: Una Lectura del Tratado de Libre Comercio de América del Norte, firmado por Canadá, Estados Unidos y México (2014), d’Hugo García Manríquez, per la seva banda, deixa en segon pla el text oficial del tractat (1992-1994), mentre que subratlla algunes de les seves paraules o frases i crea amb elles un poema que s’oposa al document institucional, que es conserva al fons, una mica borrós, fantasmal, desapropiat. Finalment, Antígona González. Instrucciones para contar muertos (Surplus, 2012), de Sara Uribe, també treballa en dos plans: d’una banda, la història universal de les antígones que busquen els seus germans; de l’altra, els testimonis dels supervivents de la narcoviolència extrema dels últims anys: el Mèxic del segle XXI.
  If it doesn't spread, i...  
Just like Sennett’s craftsmen, the millions of users who post videos on Youtube or write blogs, share content that interests them because they obtain value in other ways: self-promotion, the desire for dialogue and discourse, stronger social relationships, communities that grow through the circulation of messages… These can be described as “committed” audiences in that they pursue their own interests, they are connected, and they remain informed through social networks.
Les institucions culturals anem adonant-nos-en, tal com demostren iniciatives com la plataforma de la Comunidad de Medialab Prado, on els usuaris poden crear i coordinar projectes o participar com a col·laboradors en treballs d’altres usuaris; les comunitats en línia de Rhizome Community i Tate Collectives, on els usuaris troben un espai per compartir i debatre sobre l’art que els interessa, o el projecte Transcriu-me de la Biblioteca de Catalunya, que crida a la col·laboració de la gent per transcriure els documents que la biblioteca va digitalitzant. La cultura en xarxa està donant lloc a formes més elaborades de co-creació i «produsage» que ens fan reconsiderar les relacions entre institucions i audiències. Es tracta d’un altre model de col·laboració en el qual els participants treballen plegats per aconseguir quelcom que cadascú per la seva banda no aconseguiria.
  Co-creation workshops w...  
When the content aspect is important, in applications, digital platforms or other type of knowledge oriented areas, like for example Europeana assets or other type of copyleft user-generated content, it will be also handy to prepare in advance visual cards (with images, text, QR codes for multimedia files, etc) which can be also connected graphically to the personas.
Així que, omplint unes targetes especials, els hem definit una mica més, ha arribat l’hora de construir el diagrama més clar possible al voltant d’aquests personatges. Quan el contingut sigui un aspecte important —en aplicacions, plataformes digitals o altres àmbits orientats al coneixement, com ara els actius d’Europeana o alguna altra mena de contingut generat pels usuaris amb copyleft—, resultarà pràctic preparar amb antelació targetes visuals (amb imatges, text, codis QR per a arxius multimèdia, etc.), que també es poden connectar gràficament als personatges. El que s’hi posi, com a explicacions visuals de les relacions i les accions de cada ítem després de la descripció de l’escenari, hauria de dependre dels participants i del material que tinguin sobre la taula: només caldrà que dibuixin o retallin i enganxin. Per desencadenar la creativitat i la pluja d’idees manual, normalment n’hi ha prou amb una discreta tasca per part dels moderadors, que a més gestionen el temps (però tan sols quan hi ha alguna posició o aspecte tècnic que obstaculitza el procés), i una certa quantitat de retoladors del colors, icones i símbols, fotos o revistes i, fins i tot, “matèria primera en 3D” com ara peces de Lego o plastilina. Aquesta part també podria consistir en un debat intens i una sessió d’“aprenentatge de P2P”, alhora que es construeixen explicacions metafòriques que haurien de descriure el procés que s’està portant a terme i que, en acabat, s’ha de poder explicar als altres des del començament fins al final.
  Penultimate mutations o...  
Pages and programs might change, but not the system of opening and closing windows. The workshop, study, office or laboratory share a production facility and storage: the computer (connected to internet).
Durant els mesos que he passat escrivint l’assaig Teleshakespeare, el meu ordinador tenia minimitzades les següents finestres: diccionari de la RAE, Wikipedia (la millor base de dades sobre telesèries que existeix), Youtube, www.seriesyonkis.com, i Spotify (amb música ambient i bandes sonores de telesèries, segons el cas). I el Word. Amb el document titulat “teleshakespeare.doc”. A un ordinador portàtil. No és tan diferent de la manera en què treballa un dissenyador gràfic, un artista visual o un DJ. Canvien les pàgines i els programes, però no el sistema d’obertura i tancament de finestres. El taller, l’estudi, el despatx o el laboratori comparteixen un mateix centre de producció i d’emmagatzematge: l’ordinador (connectat a Internet). És comú transportar aquest instrument, que conté la memòria de la teva poètica, del teu projecte, allà on és necessari exposar-los. Els DJs i els músics treballen amb els seus portàtils durant la sessió a un festival o a una discoteca. Els artistes visuals estan habituats a portar el seu portàtil a les reunions amb gestors culturals on han de defensar un projecte ja connectar a una pantalla quan,  al marc de tallers o de trobades, han d’explicar la seva trajectòria.
  IEML: A Project for a N...  
There has been a huge increase in the amount of information generated in the period from the second half of the twentieth century to the beginning of the twenty-first century. At the beginning only a few people used the Internet and now almost the half of human population is connected.
Primer cal dir que la disponibilitat de grans fluxos de dades només és una actualització del potencial d’Internet. Sempre ha estat aquí, però ara disposem de més dades i més gent capaç de recuperar-les i analitzar-les. Hi ha hagut un gran increment en la quantitat d’informació entre la segona meitat del segle XX i la primeria del segle XXI. Al principi només hi havia unes quantes persones fent servir Internet i ara és gairebé la meitat de la població mundial la que està connectada.
  New Political Communiti...  
And one that is totally consistent with the path that Johnson embarked on with his first two books, Interface Culture: How New Technology Transforms the Way We Create and Communicate (1997) and Emergence. The Connected Lives of Ants, Brains, Cities and Software (Penguin, 2001).
Però aquest escriptor nord-americà que divulga ciència i tecnologia, a més, és un teòric dels nous mitjans, dissenya aplicacions i impulsa els seus propis projectes polítics. Doncs això és el seu últim llibre publicat a Espanya: una proposta ideològica molt seriosa. I absolutament coherent amb la trajectòria que va començar amb els seus dos primers llibres, Interface Culture: How New Technology Transforms the Way We Create and Communicate (1997) i Sistemas emergentes. O qué tienen en común hormigas, neuronas, ciudades y software (2001; Turner, 2003). Des d’aquelles dues obres en què Johnson analitzava les interfícies i els sistemes complexos, les maneres en què els éssers humans estem creant xarxes cada vegada més sofisticades, tots els llibres subsegüents han anat abordant la innovació tecnocientífica com a sinònim del progrés, amb una atenció particular a la història de les idees durant el segle XVIII, ja que Johnson situa en aquesta època els pilars de la seva poètica com a autor.
  Reclaiming the City thr...  
And this idea has become even more important in the current context, with the popularisation of the idea of Smart Cities sheathed in digital skins, with connected buildings that save energy and share information, adapting to their inhabitants and learning from the ways in which they use the city.
I aquesta idea adquireix encara més rellevància en el context actual, en què es parla de Smart cities o ciutats intel·ligents, dotades de pells digitals, d’edificis connectats per estalviar energia i compartir informació; que s’adapten als seus habitants i aprenen dels usos que aquests fan de la urbs. Molts experts defensen que aquestes metròpolis megaconnectades seran l’única manera de poder gestionar el fet que el 2050 hi viurà el 75% de la població del planeta. I que la tecnologia deixarà de ser un valor afegit per esdevenir una necessitat. Però, fomentaran també aquestes smart cities les relacions humanes? Podrem utilitzar aquesta quantitat ingent de sensors intel·ligents i d’ordinadors connectats que les doten d’intel·ligència per també augmentar i expandir els espais públics?
  (In)Net: in the Mirage ...  
Meanwhile, rather than talking about ‘(h)adas’ (a play on words between the Spanish word for Fairy and Ada), we should focus on being ‘(en)redadas’ (in a net, tangled together), in the sense of being connected and caught up, rather than hooked.
Visibilitzen les xarxes realment les tasques de les dones o les redueixen a una nova forma d’invisibilització, com feien les que podíem anomenar «tecnologies de la cuina»? No es tracta de ser pessimistes, però sí de destacar l’ambivalència de les xarxes i dels seus possibles efectes. El temps dirà si serveixen per a la dissensió o per l’afirmació. Mentrestant, en lloc de parlar de (f)ades, millor parlar d’(en)redades, entenent per enredades tant enganxades a les xarxes socials com estafades, engalipades. Cosa que no és obstacle perquè diàriament milions de dones de tots els racons del planeta, en precaris locutoris o des de portàtils d’última generació, segueixin desgranant a Twitter, Tuenti o Facebook les seves veus esperançades, amb el convenciment que hi ha algú a l’altra banda que les està escoltant.
  Reclaiming the City thr...  
And this idea has become even more important in the current context, with the popularisation of the idea of Smart Cities sheathed in digital skins, with connected buildings that save energy and share information, adapting to their inhabitants and learning from the ways in which they use the city.
I aquesta idea adquireix encara més rellevància en el context actual, en què es parla de Smart cities o ciutats intel·ligents, dotades de pells digitals, d’edificis connectats per estalviar energia i compartir informació; que s’adapten als seus habitants i aprenen dels usos que aquests fan de la urbs. Molts experts defensen que aquestes metròpolis megaconnectades seran l’única manera de poder gestionar el fet que el 2050 hi viurà el 75% de la població del planeta. I que la tecnologia deixarà de ser un valor afegit per esdevenir una necessitat. Però, fomentaran també aquestes smart cities les relacions humanes? Podrem utilitzar aquesta quantitat ingent de sensors intel·ligents i d’ordinadors connectats que les doten d’intel·ligència per també augmentar i expandir els espais públics?
  Reclaiming the City thr...  
And this idea has become even more important in the current context, with the popularisation of the idea of Smart Cities sheathed in digital skins, with connected buildings that save energy and share information, adapting to their inhabitants and learning from the ways in which they use the city.
I aquesta idea adquireix encara més rellevància en el context actual, en què es parla de Smart cities o ciutats intel·ligents, dotades de pells digitals, d’edificis connectats per estalviar energia i compartir informació; que s’adapten als seus habitants i aprenen dels usos que aquests fan de la urbs. Molts experts defensen que aquestes metròpolis megaconnectades seran l’única manera de poder gestionar el fet que el 2050 hi viurà el 75% de la població del planeta. I que la tecnologia deixarà de ser un valor afegit per esdevenir una necessitat. Però, fomentaran també aquestes smart cities les relacions humanes? Podrem utilitzar aquesta quantitat ingent de sensors intel·ligents i d’ordinadors connectats que les doten d’intel·ligència per també augmentar i expandir els espais públics?
  The Internet of Things ...  
The Internet of Things (IoT) is for many the next stage of the Internet. An emerging ecosystem where more things or objects will be connected to the Internet than people, which should allow surprising advances in a significant number of fields.
La Internet de les coses (IoT en les seves sigles en anglès) és per a molts el següent estadi de la xarxa. Un ecosistema emergent on es connecten a Internet més coses o objectes que persones, la qual cosa permetria avenços sorprenents en un nombre significatiu d’àmbits. Les seves característiques i el seu impacte en el desenvolupament social, econòmic, polític i cultural el converteixen en un tema ideal per començar la nova etapa del nostre blog. Vam demanar a una sèrie de col·laboradors que ens donessin una visió lliure sobre la IoT, proposant-los un joc en què cadascú pogués expressar de manera sintètica el que imagina sobre aquest nou món de bilions d’objectes interconnectats. Aquest n’és el resultat. Esperem que en gaudiu amb curiositat i bon humor.
  Legal notice | CCCB LAB  
The CCCB authorises the total or partial reproduction of its contents solely for personal use by users and under no circumstances may such contents be subsequently transferred or transmitted to third parties or installed in a server connected directly or indirectly to the Internet or a local network in such a way that third parties may access the aforementioned information which is the property of the CCCB through media that other than this Website.
En cap cas les dades esmentades seran objecte de tractament o cessió a tercers si no és amb el consentiment inequívoc de l’afectat, o en els supòsits previstos als articles 6.2 i 11.2 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.
  Wearables in Culture. M...  
If so, you’d probably end up with quite a few privacy problems if you wore this dress by New York-based Chinese designer Xuedi Chen. The dress monitors the activity of the person wearing it, and gradually exposes their skin as they reveal more and more information to the ‘hyper-connected society’.
Sou dels qui pengeu una foto a Instagram cada dos per tres? O dels qui us agrada piular tot allò que feu o actualitzeu el vostre estat de Facebook contínuament? Doncs amb aquest vestit de la dissenyadora xinesa establerta a Nova York, Xuedi Chen, segurament tindríeu més d’un problema d’intimitat. Chen ha dissenyat un vestit fet amb panells que poden ser opacs o transparents en funció de la nostra activitat en línia. La peça monitora contínuament l’activitat de la persona que la porta i la va despullant a mesura que aquesta s’exposa més a la «societat hiperconnectada».
  The Cambrian Age of Jou...  
According to philosopher Pierre Levy, the Internet has increased collective human intelligence because now it is permanently connected, valued and regenerated in real time. This “cyberspace anthropologist”– a pioneer in the study of the implications of the Internet in the cultural and social sphere – uses algorithms to study how this global intelligence is growing.
Segons el filòsof Pierre Lévy, Internet ha augmentat la intel·ligència col·lectiva humana, perquè ara està permanentment connectada, valoritzada i regenerada en temps real. Aquest «antropòleg del ciberespai» –pioner en l’estudi de les implicacions d’Internet en l’àmbit cultural i social– estudia, a través d’algoritmes, com creix aquesta intel·ligència global. «La massa de dades disponible a Internet encara és analitzada, transformada i explotada per governs, laboratoris científics i grans companyies», explica Pierre Lévy. El gran repte ara és democratitzar aquest processament de dades, que els ciutadans siguem capaços d’entendre el potencial del Big Data i l’utilitzem per als nostres propis interessos.
  Artists in the laborato...  
More and more often, it turns out that artistic creation and technological research – which were previously quite independent spheres – are actually an inseparable part of all innovation. The ever-growing number of arts project connected to computer and multimedia technologies highlight the need for these interdisciplinary collaborations.
Trobem cada vegada més que la creació artística i la recerca tecnològica, que constituïen abans dominis més aviat separats, són inseparables de tota innovació. El nombre creixent de projectes artístics en relació amb les tecnologies informàtiques i multimèdia posa en evidència la necessitat d’aquestes col·laboracions pluridisciplinàries. Encoratjats per institucions culturals i certs actors econòmics, aquests nous models de convergència s’acompanyen de la creació de noves estructures explícitament dedicades a l’apropament entre art, ciència i tecnologia. Es tracta, doncs, d’organitzar la relació en un sentit d’aprenentatge recíproc i d’una producció multicèntrica.
  Neuroeducation and War ...  
A philosophy that openly questions the patriarchy and the alienating values of consumption and individualism. It seems paradoxical, but in our connected society we are increasingly disconnected from ourselves and from each other.
Els jocs que aconsegueixen una acció ètica i una consciència més gran són aquells de moral postconvencional, els quals, havent incorporat un coneixement a fons de la filosofia i la pràctica dels drets humans, transcendeixen les normes habituals, que poden ser arbitràries i no vàlides per a totes les situacions. Així, una filosofia moral de principis ètics universals d’ordre superior comporta una visió del món com un tot universal, on es viu i es treballa la unitat entre les persones i les cultures. Una filosofia on es qüestionen clarament el patriarcat i els valors alienants del consumisme i la insolidaritat. Resulta paradoxal, però, que en aquesta societat connectada estem més desconnectats que mai amb nosaltres mateixos i, d’alguna manera, amb l’altre.
  Back to the Future: The...  
If one computer is infected we can lose our files, but if an entire network of objects is attacked by a virus the effects can be catastrophic. So can being hacked. Connected devices can be a way to gain access to our networks. Early this year 750,000 spam emails were sent from routers, alarms, webcams, and… a fridge!
Però no sols la part més tècnica planteja reptes. El potencial de la Internet de les coses és que proporcionarà una quantitat ingent de dades, que, perquè siguin valuoses de debò, han d’estar obertes i ser entenedores per l’usuari, de manera que les facin servir el major nombre de persones possible. I també haurem de reflexionar sobre la nostra privacitat. Fins a quin punt volem tenir monitorada la nostra activitat diària i que altres, com ara empreses de serveis, tinguin accés a aquestes dades? I no sols empreses, sinó també altres persones podran saber què fem en cada moment, seguir la nostra empremta digital. Ens sentirem còmodes amb aquesta ingerència en la nostra intimitat?
  Learning on the Net (1)...  
We clearly need new formulations to describe this new connected individual (Reig, 2011). Meanwhile, some authors are questioning the possible consequences of these new systems. De Pagès (La Generació Google, 2012), for example, takes a critical view of these new learning and information management processes, considering them to be superficial and lacking in depth.
És evident que calen noves formulacions per a aquest nou individu connectat (Reig, 2011). Contràriament, també trobem autors que qüestionen quines poden ser les conseqüències d’aquests nous sistemes de funcionament. De Pagès (Generació Google, 2012) es posiciona críticament davant d’aquests nous processos d’aprenentatge i gestió de la informació, considerant-los superficials i escassos en aprofundiment.
  Internet Universe | CCC...  
In this workshop we buildt a simulated telecommunications network that allowed us to discover the real structure of the Internet. Using this methodology we can understand what is required in order to be connected to the Network and what implications are involved on a social, economic and political level.
L’objectiu del taller és contruïr una xarxa de telecomunicacions simulada que permet conèixer l’estructura real d’Internet. Amb aquesta metodologia podem entendre què es necessita per estar connectat a la xarxa i quines implicacions comporta a escala social, econòmica i política.
  IEML: A Project for a N...  
We are now in the midst of what the media have branded the ‘big data’ phenomenon. Our species is producing and storing data in volumes that surpass our powers of perception and analysis. How is this phenomenon connected to the algorithmic medium?
Recentment estem assistint al fenomen que els mitjans de comunicació de masses han qualificat com a big data. La nostra espècie produeix i emmagatzema dades en una quantitat que sobrepassa les capacitats humanes de percepció i anàlisi. Com es relaciona aquest fenomen amb el medi algorítmic?
  Co-Creation in Culture:...  
When we investigated the design process, we were struck by the fact that design professionals did not necessarily connect co-creation to learning by the majority of participants. Only designers who were very closely connected to social innovation or meta-design (more on this later), tended to consider learning and its connection to shared production.
A través del prototipatge, els coneixements, les capacitats i els punts de vista dels participants hauran canviat. També el tipus i la qualitat de les seves relacions entre ells. Hi haurà hagut aprenentatge i transformació, tant individual com col·lectiva. Ara bé, sempre hi ha aprenentatge? Sota quines condicions? Com es relaciona amb la producció? Quan vam treballar més a fons en aspectes de disseny, ens va cridar l’atenció que els professionals del disseny no sempre connectaven co-creació amb aprenentatge per part dels usuaris. Si estaven molt connectats amb la innovació social o el metadisseny (més endavant), en canvi, sí que tendien a considerar l’aspecte de l’aprenentatge i la seva connexió amb la producció compartida. Era el moment de veure altres entorns on això passava.
  From Smart City to Smar...  
But moving beyond this highly technical approach to smart cities and ultra-connected societies, the SmartCitizen concept also defends the need to overhaul the way we conceptualise city-building technology.
Com calia esperar, aquesta invasió de la smart city no ha estat exempta de polèmica, la qual cosa ha conduït al reclam d’un nou terme que hi està arrelat i dirigit a establir un necessari contrapunt a la seva lògica corporativista. Ens referim al concepte smartcitizens. Aquest nou subjecte urbà està aconseguint colar-se en la voràgine de les ciutats intel·ligents i està atorgant pes específic al paper de la ciutadania activa com a element fonamental de la societat del coneixement i com a vertebrador de les noves polítiques urbanes.
1 2 Arrow