|
|
Certament, entre principis del segle XIII i les darreres dècades de la mateixa centúria, el projecte constructiu de la catedral sembla concebut i desenvolupat, tipològicament, amb una certa homogeneïtat. Aquesta unitat contribuiria a legitimar la seva atribució a una mateixa família. No obstant, allò que es pot verificar documentalment és el fet que, entre la intervenció de Pere de Coma i l’any 1278 (data de la consagració), la documentació no fa explícitament encarregat de les obres de la fàbrica de la Seu Vella a cap altre mestre que Pere de Penafreta (Veure DE PENAFRETA, Pere). En qualsevol cas, i sobre la base de la recepció de la staticum domorum, -el presumpte obrador de la Costa de Sant Joan-, per part de Berenguer de Coma de mans del canonge administrador de les obres de la catedral i amb el vist i plau de Berenguer d’Erill, el bisbe de Lleida, el primer ha estat considerat no només propparent de Pere de Coma (ALONSO, 1976; LLADONOSA, 1970; FITÉ, 1991; TERÉS, 1991), sinó també mestre d’obres de la catedral i responsable de la construcció dels portals del Castell del Rei, i de la façana septentrional, el portal del “Lavacrum” i el claustre nord (desaparegut) de la seu, així com del remat dels absis i el tancament de les voltes laterals (ALONSO, 1976).
|
