|
|
Dialogue 3 was on Technocratic Governments and Legitimacy. Ettore Grecco, director of the Institute of International Affairs in Rome put Italy as an example. In favor of technocratic governments you can list: the prestige of its members, the fact that they offer an alternative to the two-party spoil system, smooth decision-making, and some independence from lobbies and unions. Their weaknesses: they are time-limited, they lack support of their own, and they are too weak to carry out reforms. After a few months, however, citizens’appreciation of the government tends to diminish (the popularity of the Monti government has gone down from 71% to today’s 33%), euroscepticism tends to grow, and a variety of populist groups enter the stage (in the case of Italy, the Five-star Movement, the rebirth of the Northern League and the growth of the far right). Fernando Vallespín, from the Autonomous University of Madrid, noted that there is no incompatibility between democracy and technocracy as long as the unelected experts choose the means but not the ends --but also as long as the elected officials do not subordinate political decisions to interests other than the public one.
|
|
|
La darrera part del debat va ser introduïda per Ignacio Molina, del Real Instituto Elcano de Madrid, i tingué com a epicentre del debat les amenaces i debilitats del projecte europeu. Piotr Maciej Kaczyńsky, investigador del Centre for European Policy Studies de Brussel·les, parlà de les tendències entre integració i desintegració, diferenciant entre els interessos dels països del nord de l’Eurozona (que avantposen l’existència de regles a transferències), els del sud (que, contràriament, reclamen transferències abans que normes) i els països de la UE no membres de l’Eurozona (que cada cop s’allunyen més del nucli dur de decisió). Jordi Vaquer, per la seva part, va concloure amb les seves reflexions entorn de les perspectives de futur per a la Unió Europea. A pesar de tractar-se de la regió millor governada del món, el model econòmic i democràtic es troba en perill. Vaquer proposà com a solució una unió definida per un sistema de poder transparent, i no pas una relació jeràrquica entre deutors i creditors, així com incorporar tota la ciutadania favorable a la unió política, independentment de la seva ideologia, en aquest procés. Argumentà que la fortalesa de la democràcia i qüestions com ara el triangle de poder entre el món corporatiu, els governs i la societats són més importants que el marc institucional, donat que mentre es difuminen les fronteres entre la societat i el món corporatiu, d’està apartant la ciutadania del procés de decisió. Així doncs, la tasca a realitzar és recuperar la democràcia a Europa a la llum de la solidaritat, la virtut i la justícia.
|
