|
|
El 1953, Frank va tornar a Nova York, on va trobar una jove generació beat d’artistes, escriptors i músics que començaven a qüestionar-se els valors culturals que dominaven en la classe mitjana americana. El 1958 va publicar, gràcies a una beca Guggenheim, el seu controvertit llibre The Americans, resultat de la selecció de 83 fotografies de les més de 28.000 que havia fet pels Estats Units durant més de dos anys. La seva intenció era documentar “la classe de civilització nascuda aquí i estesa arreu” des del desarrelament i la frescor d’una mirada estrangera; tanmateix, el ressò que va produir aquesta publicació –una de les més influents dels últims cinquanta anys– convertiria aquesta mirada en essència de la cultura i l’esperit americà. Tot i que es tracta d’imatges de factura extremadament lliure i espontània, Frank identifica i sistematitza prèviament els temes que li permetran la descripció crítica d’aquella altra Amèrica dels cinquanta, de la qual palesa el patriotisme i la política, la riquesa i la pobresa, la violència i el racisme, com també la vida quotidiana i de lleure, l’alienació o la força de les sub cultures. El llibre es va publicar en una edició francesa (1958) i una altra de nord-americana (1959. La primera incloïa citacions d’escriptors que subratllaven les observacions de Frank sobre les divisions racials i socials, mentre que la segona, amb una introducció del novel"lista beatnik Jack Kerouac, va rebre crítiques summament hostils per tal com va censurar l’espontaneïtat de les imatges de Frank i la seva visió desil"lusionada dels Estats Units. L’exposició mostra el llibre juntament amb proves de contacte ampliades, ordenades com a seqüències fílmiques, cosa que en permet conèixer el procés creatiu i el desig de combinar autobiografia, emoció i realisme cru.
|