|
|
En aquesta època que sembla que tota Internet, o encara diria més: tot el món virtual, se l’estan menjant entre operadores de telecomunicacions, bancs, grans superfícies comercials i empreses poderoses de capital risc, convindria demanar-se, com en l’acudit de la mà salvadora de Deu, “però, que hi ha algú més?”. Sí, per descomptat, hi ha molta més cosa, però vivim enmig del risc que no es desenvolupi a temps a causa de la poca amplitud de mires dels que han de prendre decisions, de la pressió tan forta dels grans capitals, de les ganes de tanta gent d’involucrar-se en la bogeria que ells mateixos estan desfermant en lloc de buscar una metodologia pròpia per fer les coses d’una altra manera, etc. Entre els actors alternatius s’hi troba, en primer lloc, un àmbit amb una riquesa enorme de relacions que encara amb prou feines ha començat ser explorat en l’entorn virtual. Ni tan sols tenim la impressió que els municipis, grans o petits, siguin conscients del capital que tenen a les mans, un capital equiparable al que fan servir les grans operadores.
|
