|
|
Donald Sassoon: Well, it's perfectly true that one of the consequences of European growth over the past 30 or 40 years is that the gap, the wages gap between Europeans and Americans has virtually disappeared, that in terms of benefits, in many instances, Europeans are, of course, better off than Americans.
|
|
|
Donald Sassoon: És cert que una de les conseqüències del creixement que ha viscut Europa en els darrers trenta o quaranta anys és que la bretxa salarial entre europeus i americans pràcticament ha desaparegut,mentre que pel que fa als beneficis els europeus estan en molts casos molt millor que els americans. Per tant, ja no existeix aquella divisió nítida, el contrast tan clar que abans hi havia entre europeus i americans, però la bretxa que encara perdura (i aquí és on sorgeix la qüestió de l'imperialisme) és que, en gran mesura, les companyies nordamericanes compten amb el suport d'un govern unànime, que fa tot el que sigui possible per donar suport a l'empresa. D'altra banda, el Govern nord-americà pot exigir a les empreses europees que no inverteixin a l'Iran, o sigui que en certa manera marca la pauta de desenvolupament a la resta del món. Potser no estareu d'acord a anomenar això «imperialisme». És evident que no és un imperialisme clàssic, però no hi ha dubte que aprofita els formidables recursos d'una economia molt gran, la dels Estats Units, que és una economia unitària segons els estàndards europeus. No és una economia balcanitzada. En cert sentit, els Estats Units estan dient: «Si voleu fer negoci amb nosaltres, si voleu ser un gran banc i tenir filials als Estats Units, heu de tancar les poques filials que teniu a l'Iran o on sigui, que globalment no són tan importants». I això ho poden fer repetidament. D'alguna manera, no hi ha cap organisme mundial amb capacitat per dir: «No podeu fer això!». No hi ha res que contraresti aquesta mena de poder i, precisament perquè no hi ha res que ho contraresti, cada empresa ha de decidir racionalment si accepta o no de fer el que reclamen els americans, tenint en compte que són un mercat més gran. És a dir, acabarà seguint la racionalitat econòmica, encara que a llarg termini, o per raons polítiques, podria ser una bona idea tenir filials o inversions a l'Iran, que impulsarien o ajudarien a impulsar l'economia i la política iranianes i ajudarien a adoptar un plantejament més moderat del que s'ha anat imposant en els darrers dos anys.
|