|
|
Una altra diferència òbvia en relació amb altres episodis és que la recuperació de la demanda a les economies avançades és més lenta del que s'esperava, la qual cosa obstaculitza l'evolució de la inflació. Per exemple, en una recessió, la feblesa del crèdit frena la demanda i, de retruc, redueix les pressions inflacionistes. De fet, un estudi del BCE mostra que, durant les recessions, es produeix un desacoblament entre la creació de diners per part del banc central i el creixement del crèdit.5 A més a més, aquest desacoblament és especialment intens quan la recessió va acompanyada d'una crisi financera. El paper del crèdit és fonamental, perquè actua de mecanisme de transmissió entre l'emissió de diners i la seva circulació (que és la que realment incideix sobre la inflació). Com es recull en un Informe Mensual anterior,6 actualment tres factors clau actuen sobre aquesta transmissió: la feblesa de la demanda de crèdit (per un elevat endeutament i per un entorn incert), una major prudència pel costat de l'oferta de crèdit (pels canvis reguladors de Basilea III) i una rendibilitat relativament reduïda a les economies avançades (que incentiva a invertir la liquiditat en altres economies amb retorns més atractius). No obstant això, a mesura que la recuperació econòmica s'acceleri, aquests frens desapareixeran. De fet, els dos primers factors es veuen reflectits en un elevat excés de reserves, en especial als països del nucli europeu, per part del sistema bancari. Si els bancs decideixen convertir aquest excés en crèdit, el BCE haurà de drenar la sobreabundància de liquiditat si vol evitar l'activació de la relació entre oferta monetària i inflació. En aquest sentit, convé no oblidar l'experiència dels EUA durant els anys seixanta i setanta. Com ho mostra el segon gràfic, tot i que les polítiques monetàries laxes de la Fed durant els anys seixanta i començament dels setanta no es van traduir, immediatament, en una major inflació, finalment aquesta va arribar a assolir taxes del 14% al final dels setanta i la Fed només va poder controlar-la després de convèncer els agents del seu compromís amb un creixement estable de l'oferta monetària.
|
