|
|
Buenos Aires, en la seva qualitat de port de mar i capital d'Argentina, va acollir totes les manifestacions artístiques i arquitectòniques europees des d'una perspectiva clarament cosmopolita. L'emigració europea que va formar les classes dirigents argentines va trasplantar als barris de la ciutat els models i les imatges dels seus països d'origen. El prototip de ciutat que s'imposa, però, a les darreries del segle XIX, és la d'influència francesa, amb una trama urbana definida per grans avingudes i bulevards que projecten grans perspectives, i l'arquitectura, en consonància amb la realitat urbana, s'inspira també en la tradició acadèmica de les Beaux Arts. Torcuato de Alvear, intendent o alcalde entre 1883 i 1887, tal com havia fet Haussmann a París, va obrir les avingudes de Mayo, Alvear o Sarmiento, places i parcs públics. La construcció és intensa en els anys de la fi de segle, s'edifiquen edificis públics, com els palaus del Govern (la Casa Rosada) i del Congrés, teatres (Colón i Cervantes), galeries comercials, estacions, grans cases destinades al lloguer de pisos i també palaus privats.
|