|
|
Montserrat Figueras sentia una profunda simpatia i una gran fascinació per aquests instruments armenis, especialment el duduk i el kamantxe, així com una gran admiració per les extraordinàries qualitats musicals dels nostres amics músics d’Armènia. Ha estat després del seu decés que jo mateix he trobat un gran consol tot escoltant aquests meravellosos Planys a dos duduks i kamantxe, i per això els vaig demanar venir a tocar a les cerimònies que vam organitzar per acomiadar-nos de la nostra estimada Montserrat. Les seves intervencions musicals van omplir els espais de sons d’un altre món, però d’una bellesa i d’una espiritualitat commovedores. Va ser després d’aquests moments de tanta emoció i sota l’impacte del consol profund que m’aportava aquesta música, que vaig tenir la idea de dedicar aquest projecte singular a la Memòria de Montserrat Figueras i, alhora, retre el nostre homenatge personal a un poble que tant ha sofert al llarg de la història (amb un patiment que encara no ha rebut ple reconeixement) i que, malgrat tant de dolor, ha sabut inspirar músiques tan plenes d’amor i portadores de pau i d’harmonia. Al mateix temps, doncs, també és un homenatge sincer a aquests meravellosos músics que consagren les seves vides a mantenir viva la memòria d’aquesta cultura antiga.
|
