ce que – Catalan Translation – Keybot Dictionary

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Deutsch Français Spacer Help
Source Languages Target Languages
Keybot 13 Results  newthinking.de
  Octavio Mestre | Restau...  
Nous avions fait jusqu’à 7 versions de la même, à l’absence totale de compréhension avec le représentant de la propriété. Nous avons proposé de laisser tomber la commande (retrait de mieux dans le temps) jusqu’à ce que, finalement, ce soit lui qui nous a invités à le faire.
El Grup AN ens va encarregà la transformació del córner sobre la Diagonal del seu restaurant. Es pretenia potenciar el local entre un públic jove, ampliant l´ oferta a la hora dels esmorzars, aperitius y sopars en dies feiners (el restaurant te una clientela fidel i estable, sobre tot al migdia). Es devia de canviar al look però sense trencar amb la resta del local, que es veiés el canvi, però que no es notes…. El briefing estava clar però la formalització fou francament difícil. Varem arribar a fer 7 versions, davant la total manca d´ enteniment amb el interlocutor de la propietat. Li varem proposar deixar córrer el tema (mes val una retirada a temps) fins que, al final, va esser ell qui ens convidà a fer-lo.
  Octavio Mestre | Access...  
Une fois nous avons fini le réaménagement du “Rebost”, on nous a fait la commande directe de reformer le reste du centre, même le Centre de Formation de l´Auditorium Winterthur et les divers accès au parking, ou nous avons travaillé sur la métaphore de qu´est ce que c´est une île pour configurer chacun des différents accès.
Acabada l’obra del Rebost, se’ns encarregaria directament la reforma de la resta del centre, inclosos el Centre de formació de l’Auditori Winterthur i els accessos a l’aparcament, en els quals es va buscar la metàfora de què és una illa per a configurar cadascun dels accessos. I així hem projectat amb llum i amb aigua una escultura cinètica que els propis cotxes il•luminen amb els seus fars, en els seus moviments ascendents i descendents, una cascada d’aigua solidificada, convertida en una instal•lació doble de fibra òptica, una superfície tibada que reflecteix en el sostre el moviment d’una cascada, fent-nos creure que, a l’abandonar el centre, vam sortir des de sota aigua… i un bosc luxuriós de bambús, a força de neons, amb tots els colors de la nostra esperança.
  Octavio Mestre | Musée ...  
L´ensemble élargit ses tentacules, de manière sous terraine en s´appropriant du “Casón del Buen Retiro” et de la “Cour des Jerónimos”, laissant le bâtiment de service situé en un bâtiment annexe de nouvelle construction, ce que permettait gagner au Prado pas mal de nouvelles salles d´exposition.
Proposta per a l’ampliació del Museu del Prado, en un concurs obert al que es van presentar més de 1.600 propostes, quedant entre les 21 primeres, i que acabaria guanyant Rafael Moneo. El projecte, proposava un nou accés on ara està la porta Goya, mitjançant un “parvis” similar al de Beaubourg en Paris que permetrà donar vida al conjunt. De manera subterrània el conjunt estenia els seus tentacles, apropiant-se del Casón del Bon Retir i del Pati dels Jerónimos, deixant l’edifico de serveis en un edificis annex, el que permetia fer guanyar al Prat més sales d’exposició.
  Octavio Mestre | Auberg...  
7 années âpres TUJUCA nous a demandé de reprendre le sujet, seulement que, à ce moment là, la moitié du bâtiment a été démolie ce que nous a obligé à repenser le projet à zéro (en plus par une certaine hygiène mentale).
El primer projecte de transformació integral de l’alberg data de l’any 94. En ell es preveia fer habitacions quàdruples amb bany integrat allà on abans havia un ala per a homes i altra per a dones i lavabos comunitaris, segons els nous estàndards a l’ús. 7 anys després se’ns va demanar reprendre el tema, només que en aquells dies la meitat de l’edifici havia estat demolit, el que ens va obligar a replantejar el projecte des de zero (a més de per una certa higiene mental). A destacar el treball en secció i la pell metàl•lica en cascada que, per motius econòmics va acabar convertida en pintura, folrant diversos elements de la façana per a permetre altra lectura de l’edifici. Canviar l’accés a un edifico implica donar-li la volta a 180º, sense moure’l.
  Octavio Mestre | Habita...  
L´image forte, avec ses quatre corps de tribunes flottant en porte faux prétend se convertir en signe d´identité de l´opération. Toutes les habitations ont les salles orientées à sud, parce que les appartements plus grands embrassent les plus petits.
El projecte pretén resoldre un estret solar mitjançant dos blocs, dels quals el de darrere apuntarà per sobre del primer a la recerca de la millor orientació. En el cantó, el bloc davanter es retalla per a evitar la trobada, el que permetrà situar la zona pública amb la piscina. La solució de 4 apartaments per planta amb una relació de zones comunitàries respecte de l’àrea privada inferior al 7 % prové, ajustada al cas, d’un concurs previ, que també vam perdre. La imatge potent, amb els seus quatre cossos de tribunes retallades surant pretén convertir-se en senyal d’identitat de l’operació. Totes els habitatges tenen les sales orientades a sud, perquè els apartaments grans acaben per abraçar els petits. En algun punt a les distribucions se’ls donen la volta, com als polps. Fer una bona distribució no et fa guanyar un concurs sinó treure més unitats de venda. Distribuir ho sap fer tot el món (o això es creu, aliè sigui veritat).
  Octavio Mestre | Marché...  
Le client (la Mairie) nous a demandé un projet “style Barcelone” et si bien l´on connait qu´est ce que la crème catalane, qu´est ce que l´architecture catalane, avec o u sans la crème n´est pas si évident.
La quantitat de catalans que es van exiliar en el sud de França, després de la guerra civil, va suggerir a les autoritats de Blagnac (municipi als afores de Toulouse, on està el seu aeroport) la possibilitat de dedicar-los una plaça, la Plaça de Catalunya, com ja existeix en altres localitats franceses. El client ens va demanar un projecte “estil Barcelona” i si bé un sap què és la crema catalana, què és l’arquitectura catalana, amb o sense crema, no li sembla tan evident. Perquè quan comencem dissenyar els paviments que es pujaven per les parets i el mobiliari urbà, la rígida normativa gal•la ens va obligar a arribar a acords i compromisos que en gens van afavorir al desenvolupament del projecte. Finalment per a posar les coses en el seu lloc, l’any 1989 se celebrava el bicentenario de la Revolució Francesa, el que va motivar que tota la partida pressupostària fora per a altra plaça commemorativa i la plaça dels catalans es limités a una de les dues voreres laterals, amb uns fanals que, sense la resta, perden tota la seva força.
  Octavio Mestre | Marché...  
Le client (la Mairie) nous a demandé un projet “style Barcelone” et si bien l´on connait qu´est ce que la crème catalane, qu´est ce que l´architecture catalane, avec o u sans la crème n´est pas si évident.
La quantitat de catalans que es van exiliar en el sud de França, després de la guerra civil, va suggerir a les autoritats de Blagnac (municipi als afores de Toulouse, on està el seu aeroport) la possibilitat de dedicar-los una plaça, la Plaça de Catalunya, com ja existeix en altres localitats franceses. El client ens va demanar un projecte “estil Barcelona” i si bé un sap què és la crema catalana, què és l’arquitectura catalana, amb o sense crema, no li sembla tan evident. Perquè quan comencem dissenyar els paviments que es pujaven per les parets i el mobiliari urbà, la rígida normativa gal•la ens va obligar a arribar a acords i compromisos que en gens van afavorir al desenvolupament del projecte. Finalment per a posar les coses en el seu lloc, l’any 1989 se celebrava el bicentenario de la Revolució Francesa, el que va motivar que tota la partida pressupostària fora per a altra plaça commemorativa i la plaça dels catalans es limités a una de les dues voreres laterals, amb uns fanals que, sense la resta, perden tota la seva força.
  Octavio Mestre | Ludoth...  
Les différents espaces devraient être énormément flexibles, à base des parois mobiles et un aménagement intérieur multi usage avec des roues, dessinés à l´occasion. “Tout ce que l´on ne dépense pas en éducation, nous finiront par le dépenser en la construction des prisons”….
Amb la voluntat de permetre la conciliació laboral i familiar de les parelles joves, “La Caixa”, a través del seu programa de l’Obra Social va organitzar un concurs restringit, del que va resultar vencedora la nostra proposta, per a definir com deurien ser aquests llocs. L’espai hauria de permetre ser guarderia durant el dia (habitualment ambdós membres de la parella -que compren un pis per primera vegada- treballen), alhora que ser centre de formació per les tardes i de reunió veïnal, passat l’horari escolar. L’espai hauria de ser, llavors, enormement flexible, a força d’envans mòbils i mobles multi ús amb rodes, dissenyats a aquest efecte. “Tot el que no ens gastem en educació, ens ho acabarem gastant en presons”…. El concurs proposava definir una imatge, a manera de franquícia. La ludoteca o “espai de conciliació familiar” de Cornellà devia ser la primera de tota una sèrie, fins a 60 a construir en 4 anys, que integrar en bona part de les promocions d’habitatge de “La Caixa”. L’ús de materials no agressius, l’aplicació del grafisme en la serigrafia dels tancaments, el tractament dels colors… tot devia col•laborar a un mateix propòsit. Finalment, un canvi de plans de l’adreça de l’entitat va entendre que el projecte no era prioritari, deixant-lo en el dic sec.
  Octavio Mestre | Gare d...  
Centre du monde ou pas, ce que pour les élus locaux était très important était de créer un pôle d´affaires (bureaux, surfaces commerciales et nouvelles habitations) autour de la vieille gare, surtout que maintenant le TGV va arriver et connectera Perpignan à Barcelona, en peu plus d´une heure.
Per a Salvador Dalí l’estació de Perpinyà era el centre del món. Centre del món o no, la veritat és que per a les autoritats locals era -i és molt important- crear un pol de negocis (oficines, comerços i nous habitatges) entorn a la vella estació i més ara que l’arribada del tren d’alta velocitat va a connectar Perpinyà a Barcelona, en poc més d’una hora. Perpinyà, “la catalane”, com es auto defineix, esgrimeix el català, en la seva consideració de capital de la Catalunya Nord, com senyal d’identitat. Se sent més prop de Barcelona que de París i per aquest motiu no fos estrany que, dels tres equips finalistes seleccionats, dos fóssim catalans. Per a l’ocasió formem equip amb “Architecture Studio”, ex socis de Jean Nouvel en projectes com l’ Institut “del Món Àrab” de París, amb qui definim aquest projecte en el qual, a manera d’una banda de Moebius de maó cuit, s’embolicava l’operació amb una pell única…. La proposta, una miqueta “megaló”, com correspon a la producció dels nostres ocasionals socis, va fer que les autoritats es decantessin per l’altre equip català.
  Octavio Mestre | Maison...  
Le bâti, de R-de-C et un étage, était originalement occupé en R-de-C par un petit local commercial côté rue et une maisonnette, ouverte sur le jardin d´ arrière, et un appartement au premier étage donnant sur les deux cotés. Même si avec la réglementation l´on pouvait ajouter un étage supplémentaire, le bâtiment avait déjà plus de surface que ce que la réglementation actuelle, qui date de 1976, permettait.
La finca de PB i pis estava originalment ocupada per una tenda en planta baixa, amb enfront al carrer, la rebotiga amb ús d’habitatge (amb jardí posterior) i un habitatge en planta pis, de costat a costat. Com a pesar que es podia construir una planta més, l’edifici ja tenia més metres que els possibles resultants, la propietat va decidir rehabilitar l’existent. Adequar les necessitats de la propietària a una normativa no només estúpida, sinó aplicada estúpidament, va fer de la tramitació un autèntic martiri. Alguna cosa no va bé quan tramitar un permís costa més que construir de nou l’edifici.
  Octavio Mestre | Appart...  
Du hall d´entrée, vous pouvez accéder au séjour (à travers la bibliothèque) ou à la cuisine qui communique également avec la salle à manger, ainsi qu´aux chambres (dont la dernière, le chambre principale a son vestiaire et sa salle de bain et va façade à la cour intérieure du bloc). Le schéma des circulations est le résultat de ce que l´on a appris en travaillant avec Coderch.
Pis cantoner a la zona alta de Barcelona que pretén ampliar la sensació espacial, ampliant les visuals en diagonal, a través dels espais de la casa. Des del vestíbul es pot accedir bé al saló menjador (a través de la biblioteca), bé a la cuina -que també comunica amb el saló menjador, bé als dormitoris (l’últim dels quals, el del matrimoni, disposa de vestidor i bany propi i que va de façana fins al pati interior d’illa). L’esquema de circulacions és fruit de tot el que vam aprendre treballant amb en Coderch… els passadissos no són només passadissos, sinó llocs en els quals passen coses. Hi ha crugies que s’entenen com diafragmes de les altres, a manera de les antigues recambres. La reforma manté el caràcter del pis, tot i que es refà en la seva totalitat, amb un sòl de parquet de fusta de roure envernissat a l’aigua, donant-li una nova vida a aquest estil que anomenem Modern Classic (modernitat tranquil·la). Capítol a part mereix el procés d’integració de les instal·lacions, sense que es notin, sense fer ostentació.
  Octavio Mestre | Habita...  
Curieuse position la de cet îlot qui donne, au même temps, sur l´ avenue Roma et sur la rue Aragón, rues que permettent construire en hauteurs différentes de 6 et 5 étages, respectivement (en fonction de la largeur de la rue), ce que, uni au dénivellement naturel vers la mer de tout l´ Extension Cerdà, va donner une série d´appartements à différents niveaux que se résoudraient à deux habitations par étage avec les chambres à coucher sur la cour centrale et les séjours, toujours côté rue.
Curiosa posició la d’aquest solar que dóna tant a l’ Av. Roma com al carrer Aragó, carrers que permeten construir altures diferents de 6 i 5 plantes, respectivament, el que, unit al desnivell natural cap al mar de tot l’Eixample, propiciarà una sèrie de pisos a diferent nivell que es resolien a raó de dos habitatges per planta, amb els dormitoris donant a pati i els salons donant al carrer. A destacar la dificultat a resoldre l’aparcament, que anava de costat a costat de l’illa, i la planta baixa que proposava la creació d’un club social per als habitatges amb piscina inclosa. Les façanes es resolien mitjançant unes persianes corredisses que propiciaven una imatge sempre canviant. El client i propietari del solar l’hi va vendre, amb el nostre projecte, sense haver-nos mai pagat gens.
  Octavio Mestre | Appart...  
Du hall d´entrée, vous pouvez accéder au séjour (à travers la bibliothèque) ou à la cuisine qui communique également avec la salle à manger, ainsi qu´aux chambres (dont la dernière, le chambre principale a son vestiaire et sa salle de bain et va façade à la cour intérieure du bloc). Le schéma des circulations est le résultat de ce que l´on a appris en travaillant avec Coderch.
Pis cantoner a la zona alta de Barcelona que pretén ampliar la sensació espacial, ampliant les visuals en diagonal, a través dels espais de la casa. Des del vestíbul es pot accedir bé al saló menjador (a través de la biblioteca), bé a la cuina -que també comunica amb el saló menjador, bé als dormitoris (l’últim dels quals, el del matrimoni, disposa de vestidor i bany propi i que va de façana fins al pati interior d’illa). L’esquema de circulacions és fruit de tot el que vam aprendre treballant amb en Coderch… els passadissos no són només passadissos, sinó llocs en els quals passen coses. Hi ha crugies que s’entenen com diafragmes de les altres, a manera de les antigues recambres. La reforma manté el caràcter del pis, tot i que es refà en la seva totalitat, amb un sòl de parquet de fusta de roure envernissat a l’aigua, donant-li una nova vida a aquest estil que anomenem Modern Classic (modernitat tranquil·la). Capítol a part mereix el procés d’integració de les instal·lacions, sense que es notin, sense fer ostentació.