|
|
Em sento a la terrassa del Den Naker, un restaurant belga que posa unes racions de musclos i patates fregides per les quals valdria la pena venir caminant des del Caire. Des del meu cadira contemplo la bonica Table Mountain, que aquell matí ofereix l'espectacle de les estovalles: els núvols s'enfilen la muntanya per darrere i cauen a poc a poc ia plom pel vessant com si es cobrís la taula. Només em prenc un vi blanc, sota un sol que escalfa en ple hivern, contemplant alguns lleons marins que treuen el cap de l'aigua. Només faig això, en un entorn bell, en el qual es poden gaudir del temps sense presses i contemplar el passar de la gent. Ho faig sense complexos i sense passions, que aquest no és ni de lluny el meu lloc ni, ara comprenc, he avorrir. És només un lloc agradable per prendre alguna cosa sense pensar que a l'Àfrica els centres comercials de luxe són una imbecil · litat preparada per a rics o turistes. Treure prejudicis és important per viatjar i algunes vegades el classisme s'exerceix injusta i falsament mirant cap amunt. Si van a Ciutat del Cap gaudeixin de prendre una cervesa al Waterfront, sense més, una cosa que jo al principi no vaig saber o vaig voler entendre.
|
