|
|
Xerrem de per què cristians i musulmans mai podran compartir un plat. Aquell pescador de pell fosca i barba poblada em va explicar que mentre no santifiquem als animals abans de matar-los per ser consumits, ni ell, ni cap que comparteixi la seva fe ho provarà. Li vaig voler llavors sorprendre al comentar-li que no m'imaginava a la seva família menjant del mateix be en una taula jueva, quan aquests sí practiquen aquest ritual. Ell em va contestar que aquesta apreciació era certa alhora que punyetera, mai vaig saber com es diu “puñetero/a” en anglès, però la manera que va tenir de arrufar el nas, encendre el seu ulls foscos, i contreure les galtes, era una manera cristal · lina d'expressar aquell adjectiu. Perquè jo entengués la baralla eterna entre dos germans, així els va anomenar, necessitar en un te, ni dos, sinó una setmana sencera pescant amb ell.
|