garza – Übersetzung – Keybot-Wörterbuch

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Français English Spacer Help
Ausgangssprachen Zielsprachen
Keybot 9 Ergebnisse  lab.cccb.org
  Cartographies of Comple...  
The many-to-many of Twitter favours collective creation. The writer Cristina Rivera Garza has been one of the first to use the device as a literary creation tool. The “Tuitnovela” –Spanish for Tweet-novel-, is based on the collective writing through tweets in the same “Timeline” – the interface section kept for a particular conversation between users.
Independientemente de la orientación y calidad de las obras, la mayoría de las iniciativas literarias que integran dinámicas 2.0 tienen en común los conceptos de conexión y colectividad. La socialización de la experiencia de lectura, la creación polifónica y la supranacionalidad (o globalización en su acepción negativa), son sus denominadores comunes. Si bien algunas de estas escrituras se han desvinculado de la intención literaria –quizá ello sea una ventaja-, cabe preguntarse si, ante la profusión y especialización de servicios de red social y publicación on-line, la “producción de presente virtual” sea equivalente a comunicación (artística o no). Ante el interés que despiertan estas nuevas iniciativas, vale la pena procurar que el murmullo global no ensordezca voces y singularidades. Encontrar estrategias para habitar esos ecosistemas creativos en un “mundo pequeño”, pasa, según Solé, por la colaboración.
Un exemple de les possibilitats creatives d’aquestes xarxes socials són els #cuentuitos. El coixinet davant del nom senyala que es tracta d’un hashtag o etiqueta que agrupa tots els comentaris. Els #cuentuitos són contes limitats a 140 caràcters escrits a través de Twitter. Cristina Rivera Garza va ser l’encarregada de comissariar el primer esdeveniment d’escriptura en viu de contes d’aquestes característiques. Com a manifest teòric de l’escriptora mexicana val la pena visitar La producción del presente.
  Cartographies of Comple...  
These authors assert the economical character of what is cultural and vice versa. In the words of Cristina Rivera Garza, these writings confirm that “reality is already in itself a fiction, and fiction is our daily life”.
Independentment de l’orientació i de la qualitat de les obres, la majoria d’iniciatives literàries que integren dinàmiques 2.0 tenen en comú els conceptes de connexió i col·lectivitat. La socialització de l’experiència de lectura, la creació polifònica i la supranacionalitat (o globalització, en la seva accepció negativa), en són els denominadors comuns. Si bé algunes d’aquestes escriptures s’han desvinculat de la intenció literària –potser això és un avantatge- ens podem preguntar si, davant de la profusió i l’especialització de serveis de xarxa social i publicació on-line, la “producció de present virtual” pot ser equivalent a comunicació (artística o no). Davant de l’interès que desperten aquestes noves iniciatives, val la pena procurar que el murmuri global no ensordeixi veus i singularitats. Trobar estratègies per habitar aquests ecosistemes creatius “en un món petit”, passa, segons Solé, per la col·laboració.
  Cartographies of Comple...  
The many-to-many of Twitter favours collective creation. The writer Cristina Rivera Garza has been one of the first to use the device as a literary creation tool. The “Tuitnovela” –Spanish for Tweet-novel-, is based on the collective writing through tweets in the same “Timeline” – the interface section kept for a particular conversation between users.
Independientemente de la orientación y calidad de las obras, la mayoría de las iniciativas literarias que integran dinámicas 2.0 tienen en común los conceptos de conexión y colectividad. La socialización de la experiencia de lectura, la creación polifónica y la supranacionalidad (o globalización en su acepción negativa), son sus denominadores comunes. Si bien algunas de estas escrituras se han desvinculado de la intención literaria –quizá ello sea una ventaja-, cabe preguntarse si, ante la profusión y especialización de servicios de red social y publicación on-line, la “producción de presente virtual” sea equivalente a comunicación (artística o no). Ante el interés que despiertan estas nuevas iniciativas, vale la pena procurar que el murmullo global no ensordezca voces y singularidades. Encontrar estrategias para habitar esos ecosistemas creativos en un “mundo pequeño”, pasa, según Solé, por la colaboración.
Un exemple de les possibilitats creatives d’aquestes xarxes socials són els #cuentuitos. El coixinet davant del nom senyala que es tracta d’un hashtag o etiqueta que agrupa tots els comentaris. Els #cuentuitos són contes limitats a 140 caràcters escrits a través de Twitter. Cristina Rivera Garza va ser l’encarregada de comissariar el primer esdeveniment d’escriptura en viu de contes d’aquestes característiques. Com a manifest teòric de l’escriptora mexicana val la pena visitar La producción del presente.
  Penultimate mutations o...  
But today, in a world that has gone through countless screens, in which which music is also computerized, in which the literature of Mario Bellatin, César Aira, Cristina Rivera Garza, Manuel Vilas, Agustín Fernández Mallo, Cebrián Mercedes and Fernando Vallejo, just to name a few Hispanic authors that work under the scope of what Reinaldo Laddaga has called reality shows, where festivals and microphones and large screens have become part of the circuit of a writer’s work, in which the media dimension of the writer has spread far beyond the traditional scope, both in traditional media (newspapers, radio, television, interviews as a subject of reviews and as a manager of opinion) as new digital platforms (social networks, blog web pages, Twitter, etc..), today in this world, the distance between the practice of music and the writing practice, if it has not been erased, it has ceased to be abysmal.
El desplazamiento que propone el jam aplicado a disciplinas y lenguajes no musicales es el mismo. La improvisación en directo de un músico no difiere demasiado de la que puede llevar a cabo un dibujante o un escritor. Tal vez ochenta años atrás, entre ambas prácticas existían diferencias realmente abismales, tanto en lo que respecta a las herramientas (los instrumentos musicales, por un lado; el lápiz, el papel, la máquina de escribir, por el otro) como al aura espectacular (que sólo envolvía a los músicos). Pero hoy en día, en un mundo atravesado por innumerables pantallas, en que la música también es informática; en que la literatura de Mario Bellatin, César Aira, Cristina Rivera Garza, Manuel Vilas, Agustín Fernández Mallo, Mercedes Cebrián o Fernando Vallejo, por citar tan sólo autores hispánicos, trabaja en el ámbito de lo que Reinaldo Laddaga ha denominado espectáculos de realidad; en que los festivales y sus micrófonos y sus pantallas gigantes se han convertido en parte del circuito laboral del escritor; en que la dimensión mediática del escritor se ha extendido mucho más lejos del alcance tradicional, tanto en los medios de comunicación tradicionales (prensa escrita, radio, televisión, como sujeto de entrevistas o de reseñas y como gestor de opinión) como en las nuevas plataformas digitales (redes sociales, blog, páginas web, Twitter, etc.); hoy en día, en ese mundo, la distancia entre la práctica de la música y la práctica de la escritura, si no se ha borrado, ha dejado de ser abismal.
El desplaçament que proposa el jam aplicat a disciplines i llenguatges no musicals és el mateix. La improvisació en directe d’un músic no difereix massa de la que pot portar a terme un dibuixant o un escriptor. Potser vuitanta anys enrere, entre ambdues pràctiques existien diferències realment abismals, tant pel que fa a les eines (els instruments musicals, d’una banda, el llapis, el paper, la màquina d’escriure, de l’altra) com a l’aura espectacular (que només envoltava als músics). Però avui en dia, en un món travessat per innombrables pantalles, en què la música també és informàtica, on l’escriptura de Mario Bellatin, César Aira, Cristina Rivera Garza, Manuel Vilas, Agustín Fernández Mallo, Mercedes Cebrián o Fernando Vallejo, per citar només autors hispànics, treballa en l’àmbit del que Reinaldo Laddaga ha denominat espectacles de realitat, en què els festivals i els seus micròfons i les seves pantalles gegants s’han convertit en part del circuit laboral de l’escriptor, en que la dimensió mediàtica de l’escriptor s’ha estès molt més lluny de l’abast tradicional, tant als mitjans de comunicació tradicionals (premsa escrita, ràdio, televisió, com a subjecte d’entrevistes o de ressenyes i com a gestor d’opinió) com a les noves plataformes digitals (xarxes socials, blocs, pàgines web, Twitter, etc.), avui en dia, en aquest món, la distància entre la pràctica de la música i la pràctica de l’escriptura, si no s’ha esborrat, ja no és abismal.
  Conceptual Writings: An...  
On one hand, Cristina Rivera Garza –a Mexican writer based in San Diego– who broadens the field of study and reflection, starting out from the extreme violence in Mexico and its interpretations in the form of documentary poetry, and also bringing into play North American documentary poets, the creative processes of Spanish author Agustín Fernández Mallo, and the post-exoticism of unclassifiable French writer Antoine Volodine in Los muertos indóciles.
En el interior del mismo país, los Estados Unidos, encontramos, en cambio, a dos agentes dobles, dos escritores de origen hispanoamericano que crean puentes entre las literaturas conceptuales de ambos idiomas. Me refiero, por un lado, a Cristina Rivera Garza –mexicana afincada en San Diego–, quien abre el campo de estudio y de reflexión, partiendo de la violencia extrema en México y de sus interpretaciones en clave de poesía documental, para incluir en Los muertos indóciles. Necroescrituras y desapropiación (Tusquets, México, 2013) también a los poetas documentales norteamericanos, los procesos creativos del español Agustín Fernández Mallo o el post-exotismo del francés e inclasificable Antoine Volodine. Y, por el otro, me refiero también a Reinaldo Laddaga –argentino afincado en Nueva York–,que en su último libro, Things That a Mutant Needs To Know: More Short and Amazing Stories (Unsounds, 2013), trabaja las intersecciones entre el inglés y el español, entre la literatura y la música (invitando a varios músicos a interpretar las piezas de una continuación imaginaria de Cuentos breves y extraordinarios de Bioy y Borges) y entre los diversos formatos en que almacenamos y difundimos la cultura (el libro de diseño exquisito, los cedés, el e-book). Laddaga prologa la traducción al español del ensayo de Goldsmith Escritura no creativa (que próximamente publicará Caja Negra); y Rivera Garza tradujo Notas sobre conceptualismos (Conaculta, 2013), de Robert Fitterman y Vanessa Place. Ambos, en fin, son escritores de frontera, traductores entre culturas, una figura absolutamente necesaria para entender ese repertorio internacional de estrategias transartísticas que llamamos apropiación y desapropiación.
A l’interior del mateix país, els Estats Units, trobem, en canvi, dos agents dobles, dos escriptors d’origen hispanoamericà que creen ponts entre les literatures conceptuals de tots dos idiomes. Em refereixo, d’una banda, a Cristina Rivera Garza –mexicana establerta a San Diego–, que obre el camp d’estudi i de reflexió, partint de la violència extrema a Mèxic i de les seves interpretacions en clau de poesia documental, per incloure a Los muertos indóciles. Necroescrituras y desapropiación (Tusquets, México, 2013) també els poetes documentals nord-americans, els processos creatius de l’espanyol Agustín Fernández Mallo o el postexotisme del francès i inclassificable Antoine Volodine. I, de l’altra, em refereixo també a Reinaldo Laddaga –argentí resident a Nova York–, que, en el seu últim llibre, Things That a Mutant Needs To Know: More Short and Amazing Stories (Unsounds, 2013), treballa les interseccions entre l’anglès i l’espanyol, entre la literatura i la música (convidant uns quants músics a interpretar les peces d’una continuació imaginària de Cuentos breves y extraordinarios de Bioy i Borges) i entre els diversos formats en què emmagatzemem i difonem la cultura (el llibre de disseny exquisit, els CD, l’e-book). Laddaga prologa la traducció a l’espanyol de l’assaig de Goldsmith Escritura no creativa (que pròximament publicarà Caja Negra), i Rivera Garza va traduir Notas sobre conceptualismos (Conaculta, 2013), de Robert Fitterman i Vanessa Place. Tots dos, al capdavall, són escriptors de frontera, traductors entre cultures, una figura absolutament necessària per entendre aquest repertori internacional d’estratègies transartístiques que anomenem apropiació i desapropiació.
  Conceptual Writings: An...  
On one hand, Cristina Rivera Garza –a Mexican writer based in San Diego– who broadens the field of study and reflection, starting out from the extreme violence in Mexico and its interpretations in the form of documentary poetry, and also bringing into play North American documentary poets, the creative processes of Spanish author Agustín Fernández Mallo, and the post-exoticism of unclassifiable French writer Antoine Volodine in Los muertos indóciles.
En el interior del mismo país, los Estados Unidos, encontramos, en cambio, a dos agentes dobles, dos escritores de origen hispanoamericano que crean puentes entre las literaturas conceptuales de ambos idiomas. Me refiero, por un lado, a Cristina Rivera Garza –mexicana afincada en San Diego–, quien abre el campo de estudio y de reflexión, partiendo de la violencia extrema en México y de sus interpretaciones en clave de poesía documental, para incluir en Los muertos indóciles. Necroescrituras y desapropiación (Tusquets, México, 2013) también a los poetas documentales norteamericanos, los procesos creativos del español Agustín Fernández Mallo o el post-exotismo del francés e inclasificable Antoine Volodine. Y, por el otro, me refiero también a Reinaldo Laddaga –argentino afincado en Nueva York–,que en su último libro, Things That a Mutant Needs To Know: More Short and Amazing Stories (Unsounds, 2013), trabaja las intersecciones entre el inglés y el español, entre la literatura y la música (invitando a varios músicos a interpretar las piezas de una continuación imaginaria de Cuentos breves y extraordinarios de Bioy y Borges) y entre los diversos formatos en que almacenamos y difundimos la cultura (el libro de diseño exquisito, los cedés, el e-book). Laddaga prologa la traducción al español del ensayo de Goldsmith Escritura no creativa (que próximamente publicará Caja Negra); y Rivera Garza tradujo Notas sobre conceptualismos (Conaculta, 2013), de Robert Fitterman y Vanessa Place. Ambos, en fin, son escritores de frontera, traductores entre culturas, una figura absolutamente necesaria para entender ese repertorio internacional de estrategias transartísticas que llamamos apropiación y desapropiación.
A l’interior del mateix país, els Estats Units, trobem, en canvi, dos agents dobles, dos escriptors d’origen hispanoamericà que creen ponts entre les literatures conceptuals de tots dos idiomes. Em refereixo, d’una banda, a Cristina Rivera Garza –mexicana establerta a San Diego–, que obre el camp d’estudi i de reflexió, partint de la violència extrema a Mèxic i de les seves interpretacions en clau de poesia documental, per incloure a Los muertos indóciles. Necroescrituras y desapropiación (Tusquets, México, 2013) també els poetes documentals nord-americans, els processos creatius de l’espanyol Agustín Fernández Mallo o el postexotisme del francès i inclassificable Antoine Volodine. I, de l’altra, em refereixo també a Reinaldo Laddaga –argentí resident a Nova York–, que, en el seu últim llibre, Things That a Mutant Needs To Know: More Short and Amazing Stories (Unsounds, 2013), treballa les interseccions entre l’anglès i l’espanyol, entre la literatura i la música (convidant uns quants músics a interpretar les peces d’una continuació imaginària de Cuentos breves y extraordinarios de Bioy i Borges) i entre els diversos formats en què emmagatzemem i difonem la cultura (el llibre de disseny exquisit, els CD, l’e-book). Laddaga prologa la traducció a l’espanyol de l’assaig de Goldsmith Escritura no creativa (que pròximament publicarà Caja Negra), i Rivera Garza va traduir Notas sobre conceptualismos (Conaculta, 2013), de Robert Fitterman i Vanessa Place. Tots dos, al capdavall, són escriptors de frontera, traductors entre cultures, una figura absolutament necessària per entendre aquest repertori internacional d’estratègies transartístiques que anomenem apropiació i desapropiació.