|
|
Ja, kein Platz, um Fotos zu machen. Jedes Mal, wenn ich versuchen, die Kamera schaut schmutzig ich verstehen uns gut und sogar eine Beleidigung. Ich entscheide mich dann einfach Schnappschüsse mit der kleinen Kamera, Was frustriert mich als Fotograf eher, Jede Ecke hat ein erstaunliches Foto.
|
|
|
Maputo és una ciutat oblidada. No parlaré molt en aquest post d'ella ja que en breu publicaré en aquesta revista un reportatge específic del seu passat, però la ciutat es desfà com cartró amarat per la pluja. La seva robusta pell d'edificis alts en el centre, de formigó en desgana i voreres amb forats constants, no evita que Maputo tingui la mateixa filosofia que totes les grans urbs africanes que he visitat: als afores s'amuntega la misèria, les parades de vendes inservibles, argila, fruita acumulada sobre fustes o sabates escampats pels carrers. La ciutat, però, potser pel bell so del portuguès, sembla més propera; gairebé, per moments, més caribenya que africana. Això sí, no és lloc per fer fotos. Cada vegada que intento treure la càmera gran em porto males cares i fins i tot algun insult. Decideixo llavors només treure instantànies amb la càmera petita, el que com a fotògraf em frustra bastant, cada cantonada té una foto impactant. Realment els meus ulls van prendre imatges que no hi ha en aquest reportatge (em rescabalament en el meu següent parada).
|
