|
|
I els costums dels xinesos, que no entenc. I la quantitat de preguntes que no puc fer. I els seus escopinades a terra, que veus a aquesta tendra velleta, i la vols saludar, i de sobte escoltes gggggggggggggguuuuu, raca, i Lapo que et va criar. I dius "d'on treu això aquesta dona?"I quant fumen tots! I quant juguen a les cartes, i a una espècie de dòmino incomprensible. I els comerços tota l'estona oberts. I els bars populars amb cadires petitones on fan la millor sopa que prendré a la vida o et posen un bol d'arròs i l'omplen de vegetals i d'una carn de porc que no té res a envejar a la nostra, excepte en el pernil, clar. I els supermercats xinesos, que són com els xinesos del barri, però a la Xina. I el propietari de casa, que ens s'infla a plàtans ia te i ens vam asseure amb ell a veure la sèrie de la tele, i Ro es posa a cosir amb la dona. I els nens pujats als arbres a agafar fruites, i els avis passejant per la plaça a la caiguda de la tarda. I les dones sempre carregades amb cistells de llenya, verdures i qualsevol cosa.
|