|
|
Es pot dir que vaig néixer darrere d’una barra. El meu pare feia el còctel Gin Fizz a personatges il·lustres com Alfredo Di Stefano i va ser el qui ens va inculcar la vocació per la cocteleria. Recordo que als 12 anys vaig servir el meu primer còctel, i no ho vaig haver de fer tan malament, ja que als 16 anys em vaig posar darrere de la barra del Archy, primer local que vaig regentar al costat del meu germà. La cocteleria era el signe identitari del local, la gent venia a Vitòria a provar les nostres receptes clàssiques amb destil·lats de primera i fets sempre amb molt d’afecte. Però també recordo, com als 26, en plena efervescència del Smoky, ens vam deixar portar per la inèrcia generalitzada cap als glops llargs, la moda del xampany, cometent l’error de “oblidar-nos” de la cocteleria. Un error que he tingut la sort de poder esmenar en l’actualitat.
|
