|
|
Kaliningrad, un territori amb una superfície una mica més gran que Kosovo i amb la meitat de població (un milió aproximadament), pertany a Rússia des de la segona guerra mundial. Després de la independència lituana, el territori va quedar desconnectat de la resta del territori rus, situat entre el Bàltic, Polònia i Lituània (situació que en el context geopolític es denomina exclavament). Antiga base militar soviètica envoltada ara per l’OTAN i la Unió Europea, l’exclavament de Kaliningrad és una peça clau en les relacions de Rússia amb ambdues, ja sigui com a peó avançat en l’escaquer geopolític entre Rússia i Occident, o com a porta d’accés de la Unió Europea a Rússia, renascuda com a potència mundial. Lopata analitza en aquest número l’evolució de Kaliningrad en el context específic de la Federació Russa des de la dissolució de la Unió Soviètica, amb el propòsit de separar l’encesa retòrica de la realitat socioeconòmica i política de la província. L’autor destaca els canvis profunds experimentats en la manera de governar Kaliningrad i els plans de modernització i repoblació que, des de l’arribada de Putin, han consolidat una estratègia específica de Moscou per a aquesta província. Finalment, Lopata examina els diferents factors socioeconòmics i polítics i els actors intermedis (països bàltics) que poden condicionar el futur de l’exclavament.
|
