lenta – -Translation – Keybot Dictionary

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Deutsch Français Spacer Help
Source Languages Target Languages
Keybot 13 Results  poweredtemplate.com
  Emma Roca - Artículos p...  
La tercera etapa, de 57 km. de MTB, se disputó bajo la lluvia y con unos grandes desniveles. Fue una etapa muy lenta y dura, donde ya se marcaron diferencias con el grupo de cabeza.
The third stage, 57 km. MTB was played in the rain with big drops. It was a very slow and hard, where there were marked differences with the lead group.
La tercera etapa, de 57 km. de MTB, es va disputar sota la pluja i amb uns grans desnivells. Va ser una etapa molt lenta i dura, on ja es van marcar diferències amb el grup de cap.
  Emma Roca - Blog  
También procuraba comer y beber carbohidratos y proteína como mucho 1,5 h después de cada etapa para rellenar depósitos de carbohidratos a nivel muscular y hepático antes de que fuera más lenta su asimilación.
També procurava de menjar i beure carbohidrats i proteïna com a molt 1,5h després de cada etapa per reomplir dipòsits de carbohidrats a nivell muscular i hepàtic abans que fos més lenta la seva assimilació.
  Emma Roca - Blog  
Los últimos 5km fueron de sobrevivir más del dolor y la frustración que de la exigencia física. Los hacía dos minutos más lenta que la 3ª a pesar de ir ya bien coja. Pero quería terminar, el taping y las Hoka me lo permitían, y la cabeza hacía horas que había tomado las riendas del cuerpo.
Els últims 5km van ser de sobreviure més del dolor i la frustració que de l’exigència física. Els feia dos minuts més lenta que la 3a tot i anar ja ben coixa. Però volia acabar, el taping i les Hoka m’ho permetien, i el cap feia hores que havia agafat les regnes del cos.
  Emma Roca - Blog  
Empecé muy suave, sin arriesgar, conservando a cada paso y despertando. Me notaba lenta, sin muchos reflejos y nerviosa. A poco de empezar tropecé y recibí un fuerte golpe con herida en la rodilla. Recité unos cuantos 'salmos' y medio ahogada del susto bajé el ritmo y aumenté la concentración.
Vaig començar molt suau, sense arriscar, conservant a cada pas i despertant. Em notava lenta, sense molts reflexos i nerviosa. A poc de començar vaig ensopegar i vaig rebre un fort cop amb ferida al genoll. Vaig recitar uns quants 'salms' i mig ofegada de l'ensurt vaig baixar el ritme i vaig augmentar la concentració. Quedava molt i no la volia fastiguejar!
  Emma Roca - Blog  
Cuando ha llegado la noche ya llevábamos 15h corriendo y quedaba la mitad de tiempo (no de distancia). Una carrera así te tienes que plantear desde un inicio que será muy larga, que podrás tener buenos y malos momentos y que debes seguir avanzando a toda costa (por lenta que creas que vas).
Quan ha arribat la nit ja portàvem 15h corrent i quedava la meitat ben bona de temps (no de distància). Una cursa així t’has de plantejar des d’un inici que serà molt llarga, que podràs tenir bons i mals moments i que has de seguir avançant sigui com sigui (per lenta que et pensis que vas). Com diu el Travis el meu pacer de l’última part del recorregut tant en la Hardrock com en la Leadville: “be consistent, and everything can happen”.
  Emma Roca - Inicio  
Muchas veces el cuerpo agotado y dolorido intenta ganar la batalla haciéndome ir más lenta o sencillamente abandonando, pero nuestra cabeza debe hacer el resto, debe mantener la calma, tiene que buscar motivaciones, debe saber gestionar todas las horas y evitar pensar en el sueño, el malestar o el dolor que cada segundo están presentes.
La gestió d’un ultra no és fàcil i cal trobar un equilibri entre cos i ment. Molts cops el cos esgotat i adolorit intenta guanyar la batalla fent-he anar més lenta o senzillament abandonant, però el nostre cap ha de fer la resta, ha de mantenir la calma, ha de buscar motivacions, ha de saber gestionar totes les hores i evitar pensar en la son, el malestar o el dolor que cada segon hi són presents. I si a tota la situació li sumes la competició… no és fàcil!! Jo al ser molt competitiva sempre em serveix per treure les forces d’on penses que no hi són i de donar-ho tot, buidar-me per complert i quan creuo la línia de meta no poder ni donar un pas més, marejar-me i fins i tot vomitar.
  Emma Roca - Blog  
Cada 1,5h intentaba acabar un bidón con sales (pastillas efervescentes Powerbar electrolytes) y UCAN (carbohidratos complejos de lenta asimilación) y algo de agua sola que llevaba en el otro bidón. La primera mitad de la carrera los llevaba en la mochila Ultimate Direction (modelo Scott Jurek, que es fabulosa) junto con un impermeable, guantes, manguitos, vaselina y algo de barritas energéticas Powerbar (no era obligatorio llevar nada de material, pero yo siempre llevo cosas); en la segunda mitad de la carrera me lo llevaba todo el “pacer” (de lujo).
Cada 1,5h intentava acabar un bidó amb sals (pastilles efervescents Powerbar electrolytes) i UCAN (carbohidrats complexos de lenta assimilació) i una mica d'aigua sola que portava en l'altre bidó. La primera meitat de la carrera els portava a la motxilla Ultimate Direction (model Scott Jurek, que és fabulosa) juntament amb un impermeable, guants, “manguitos”, vaselina i alguna barreta energètica Powerbar (no obligaven portar res de material, però jo sempre porto coses); en la segona meitat de la cursa m'ho portava tot el "pacer" (de luxe). A part en els avituallaments agafava sopa, síndria, plàtans, ...
  Emma Roca - Blog  
Pero las fuerzas no estaban para tirar cohetes. Iba controlando muy bien la alimentación con geles (Powergel de Powerbar) y carbohidratos de lenta asimilación (UCAN), junto con sales (Hidroplus de Powerbar).
A la segona pujada al cim d’Esclop ja la tenia més aprop i a la baixada del mateix ja l’he atrapat. Des d’aquest punt no he deixat de prémer l’accelerador, sense relaxar-me ni als avituallaments. He corregut tota la 3a pujada a Ses Planes mirant de guanyar distància i també he procurat no baixar el ritme als més de 3km de torrent sec amb molta pedra solta. He aprofitat a fons de les meves “habilitats” propioceptives adquirides durant anys de raids fent barrancs i senders de tot tipus. Però les forces no estaven per tirar coets. Anava controlant molt bé l’alimentació amb gels (Powergel de Powerbar) i carbohidrats de lenta assimilació (Ucan), juntament amb sals (Hidroplus de Powerbar). En cap moment he notat que els quadriceps o bessons s’enrampessin, tot i que estaven carregats i colpejats. En una cursa llarga de muntanya hem vist que el grup muscular que més tocat queda per la deshidratació i el trencament de fibres és el bessó, així que anava en tot moment vigilant el seu estat…
  Emma Roca - Blog  
Mañana viene la etapa clave de 82k con desnivel, algunos km de dunas y mucha noche que puede complicarlo todo. Empezaré más lenta, controlando el paso de la francesa. El handicap es que los 50 primeros empezaremos 3h más tarde que el resto, a las 12 del mediodía! tendremos más calor pero será bonito adelantar a la gente conocida que va caminando y sacar ánimos de todos que harán falta! le tengo muchas ganas, y a pesar de algunas llagas las sensaciones son buenas.
Avui 38 km i 4h02 'amb 151 pulsacions de mitjana i 380m positiu. Una etapa dura amb moltes dunes (+ de 10 km) i hem pujat 3 monticles (Jebel) amb 120m positius que amb la calor i el desgast dels altres dies s'ha fet MOLT dur! Al principi he anat amb la francesa i ens hem explicat de tot (fills que tenim-ella 2 -, marca en marató-ella 2h36'-, edat-ella 42 anys-,...). Després de 20 km ella s'ha quedat una mica i jo he seguit el meu ritme sense cremar-me i sempre l'he portat darrere però a prop ... Al final he entrat a poc més d'un minut davant i sóc líder per segons ... es fa més dur amb ella, amb una rivalitat constant però al mateix temps tota etapa acabada bé té més valor i es fa més emocionant. Demà ve l'etapa clau de 82k amb desnivell, alguns km de dunes i molta nit que pot complicar-ho tot. Començaré més lenta, controlant el pas de la francesa. El handicap és que els 50 primers començarem 3h més tard que la resta, a les 12 del migdia! tindrem més calor però serà bonic avançar a la gent coneguda que va caminant i treure ànims de tots que faran falta! li tinc moltes ganes, i malgrat algunes llagues les sensacions són bones.
  Emma Roca - Inicio  
A excepción de dos tramos que por mala gestión no fui como esperaba (uno por no coger el frontal tuve que acelerar para llegar al siguiente control antes de que anocheciera - de Cow Creek a Olympian-, y otro por dejarme la mitad de la comida tuve que ir más lenta por falta de energía -de Fish Creek en Long Lake-), el resto de carrera fue muy bien, midiendo cada paso, cuidándome (suerte de los rice cakes que son comida normal para evitar dolores de estómago y subidas bruscas de insulina), cambiándome de ropa y zapatos en el momento justo (en Olympian cuando anochecía quedé en pelotas para limpiarme la suciedad de 3 caídas que había tenido previamente y ya aproveché para ponerme ropa larga y limpia para pasar la noche con la ayuda de toda mi familia de asistencia -la Mariona me sacaba calcetines, Irina me mojaba la cabeza y la espalda, Martín me daba la comida, David me arreglo la bolsa y la Mindy una amiga me cambiaba las Altra ... Estaba asistida como una reina -).
A excepció de dos trams que per mala gestió no vaig anar com esperava (un per no agafar el frontal vaig haver d’accelerar per arribar al següent control abans que fos de nit - de Cow Creek a Olympian-, i un altre per deixar-me la meitat del menjar vaig haver d’anar més lenta per falta d’energia -de Fish Creek a Long Lake-), la resta de cursa va anar molt bé, medint cada pas, cuidant-me (sort dels rice cakes que són menjar normal per evitar mals d’estómac i pujades brusques de l’insulina), canviant-me de roba i sabates en el moment just (a Olympian quan fosquejava vaig quedar en pilotes per netejar-me la brutícia de 3 caigudes que havia tingut prèviament i ja vaig aprofitar per posar-me roba llarga i neta per passar la nit amb l’ajuda de tota la meva família d’assistència -la Mariona em treia mitjons, la Irina em mullava el cap i l’esquena, el Martí em donava el menjar, el David m’arreglava la bossa i la Mindy una amiga em canviava les Altra… estava asistida com una reina!-). Vaig canviar de calçat un cop d’un model més lleuger i prim pels trams inicials i tècnics (Lone Peak) a un amb més coixí i còmode per acabar la resta de la cursa (Olympus). Llàstima que l’assistència en aquesta cursa es veu poc, jo la vaig veure només en 3 llocs (però dos d’ells es repetien). La resta de llocs d’assitència (n’hi ha 15 en total) hi havia una organització impecable, uns voluntaris super agradables i un menjar immillorable! fins i tot en un dels controls et feien l’hamburgesa al punt!
  Emma Roca - Blog  
Con Rob hemos ido a buen ritmo en la medida que el estómago me ha dejado, pero subiendo los collados y picos iba más lenta de lo normal y encima se me acusaba el estado de somnolencia por culpa de la altura.
Durant la primera part de la cursa he anat quadrant els temps que m’havia marcat (un 20% més del que va fer el Kilian el 2014, perquè cada any es canvia de sentit). I no ha estat fins després d’Ouray que he anat retrassant-me degut a un problema amb la calor i la falta d’aigua que m’ha fet reduir l’ingesta de menjar i alhora trobar-me malament estomacalment. Des d’Ouray ja es podia anar amb pacer i he pogut córrer amb el Rob Wright (45km i 8h) que ja em va acompanyar també a Leadville. Enguany ha fet la 3a part de la cursa fins a Sherman on el Travis Macy li ha agafat el relleu fins al final (46km i més de 9h). Portar un pacer i més en aquesta cursa considero que és cabdal sobretot per la seguretat que et pot donar a part d’acompanyar-te en els pitjors moments de cursa (quan ja portes moltes hores, arriba la nit i el cos ja no està fi). Amb el Rob hem anat a bon ritme en la mesura que l’estómac m’ha deixat, però pujant els colls i cims anava més lenta del normal i a sobre se m’acusava l’estat de somnolència per culpa de l’alçada. Per sort a les baixades ja em trobava molt millor i hem anat ràpid! Després de Sherman m’ha acompanyat el Travis i durant l’etapa nocturna he tingut uns moments crítics quan he caigut en un torrent en plena nit gelada i no parava de tremolar per molt que intentés avançar ràpid. Hem decidit parar, canviar tota la roba que pogués i mirar de menjar quelcom. Entre tremolors hem arribat al control de Pole on una sopa calenta m’ha tornat bastant a lloc. Des d’allà ja ha despuntat la primera llum del día i la la sensació era d’anar acabant. En la pujada a l’Stony Pass ens ha semblat veure un Linx o quelcom semblant, per la mida, el color, pelut, marró de cos i blanc de potes, quiet i observant-nos tota l’estona. La fauna vista en aquesta cursa ha estat sobretot esquirols, marmotes, cèrvols i serps. Per sort els pumes i els ossos no pujàven tan amunt…
  Emma Roca - Artículos p...  
Nada más empezar ya hay una bajada a "hoja" para poner las piernas como piedras, le sigue un sendero y parte de selva, pero los equipos están demasiado juntos y todos estamos en fila sin poder avanzar y sacar diferencias. Llegamos 4rts la bici pero hacemos una transición lenta y nos avanzan 2 equipos.
We save a lot Dora 3am to go to the 3:45 bus to the legendary mountain of Borneo, the Mt.Kinabalu over 4000m. We have over 2000m of vertical drop from 6.30 to have been eternal! I took some Pájara not eat from breakfast at 3:15 and the body is empty! Fortunately N is now plethoric and pulls us to different times me and R. At the top we get 8ens but with the summit and rappel down from over an hour to 3 teams have advanced to the bike and we 5ens much difference with the advanced, among them Montrail, that we have in front of classification within a minute and today went well we should get them a minute before goal. The downhill mountain bike nearly all of pujadetes but with some breaks, the tireless legs that helped me to B and N plethoric behind. We have pedal at a good pace, not relax, R and B & W responded helped us a lot. After the long walk and bike to 3h 1h30 'glad we got to the kayak, but also distrustful of last Montrail appearing at any time. We have an exceptional kayak, I have rowed and B as ever, even faster after the 1st dump has gone smooth as silk. No cap is as bad as ever and R has been phenomenal. 1 km to reach the end of the kayak we saw the arrival of the globe, we looked back: no. We left the boats that have accompanied us for 4 days massaging my ass, back and arms, bequeathing us their hands and bored us more of a morning. We went across a bridge from where we jumped into the water and then we run the river 500m to finish. Well happy and holding hands we come triumphant, probably for having advanced two positions overall. Today we have 5ens, the general 7ens! We can be more than happy knowing that we have not trained specifically warned at the last minute without knowing us before.
Ens hem llevat molt dora 3am per sortir amb bus a les 3.45 cap a la muntanya més mítica de Borneo, el Mt.Kinabalu de més de 4000m. Hem fet més de 2000m de desnivell que des de les 6.30 s’han fet eterns! Jo he agafat una mica de pàjara per no menjar des de l’esmorzar a les 3.15 i el cos es troba buit! Sort que N avui està pletòric i ens estira a diferents estones a mi i a R. Al cim hem arribar 8ens però amb el rappel al cim i la baixada de més d’una hora hem avançat a 3 equips i arribem 5ens a la btt amb bastant diferència respecte els avançats, d’entre ells Montrail, que el tenim a davant de la classificació a menys d’un minut i que avui per anar bé hauríem d’arribar un minut abans que ells a meta. La btt quasi tota de baixada però amb algunes pujadetes trenca-cames que m’ajudava l’incombustible B per davant i el pletòric N per darrera. L’hem pedalat a bon ritme, sense relaxar-nos, R ha respòs i B i N ens han ajudat molt. Després de la caminada llarga de 3h i la btt de 1h30’ hem arribat contents al caiac, però alhora desconfiats de que apareixes Montrail per darrera en qualsevol moment. Hem fet un caiac excepcional, jo i B hem remat com mai, tot i bolcar al 1er ràpid després ha anat tot com una seda. N ha remat tan malament com sempre i R ha estat fenomenal. A 1km d’arribar al final del caiac hem vist el globus de l’arribada, hem mirat endarrera: ningú. Hem deixat les barques que ens han acompanyat durant 4 dies masegant-nos cul, esquena i braços, llegant-nos les mans i avorrint-nos més d’un matí. Hem anat a creuar un pont des del que hem saltat a l’aigua i finalment hem corregut al costat del riu 500m fins a meta. Ben contents i agafats de la mà hem arribat triomfants, segurament per haver avançat 2 posicions de la general. Avui hem fet 5ens, de la general 7ens! Podem estar més que contents sabent que hem anat sense entrenar específicament, avisats a última hora i sense conèixer-nos abans.