|
|
De manera similar, los asteroides que giraban, en cinturón alrededor del Sol, entre Marte y Júpiter, podrían ser condensaciones de partes de un anillo que no se hubieran unido para formar un planeta. Y cuando Helmholtz y Kelvin elaboraron unas teorías que atribuían la energía del Sol a su lenta contracción, las hipótesis parecieron acomodarse de nuevo perfectamente a la descripción de Laplace.
|
|
|
La «hipòtesi nebular» de Laplace semblava ajustar-se molt bé a les característiques principals del Sistema Solar, i fins i tot a alguns dels seus detalls. Per exemple, els anells de Saturn podien ser els d'un satèl·lit que no s'hagués condensat. (En l'unir-se tots, podria haver-se format un satèl·lit de respectable grandària.) De manera similar, els asteroides que giraven, en cinturó al voltant del Sol, entre Mart i Júpiter, podrien ser condensacions de parts d'un anell que no s'haguessin unit per a formar un planeta. I quan Helmholtz i Kelvin van elaborar unes teories que atribuïen l'energia del Sol a la seva lenta contracció, les hipòtesis van semblar acomodar-se de nou perfectament a la descripció de Laplace.
|
