|
|
La educación de la sociedad, de los medios de comunicación, culpables en gran medida de auténticas barbaridades, porque a través de los medios muchas veces se ha ido alimentando el odio; educación política para la democracia, porque son países que acaban de salir de una dictadura (la Yugoslavia de Tito).
|
|
|
Realment és difícil saber-ho i molt fàcil equivocar-se. La feina és saber la mena d'ajuda que reben aquestes persones. Per exemple, els supervivents d'un conflicte necessiten que les autoritats que havien alimentat la guerra i que continuen allà siguin jutjades i es canviïn per polítics que es preocupin per la gent. Això és una mica més complicat que no pas ajudar amb coses materials i concretes. També en l'ajuda a les dones, que són les que pateixen la violència per triplicat: primer per la guerra mateixa, després per haver estat, en molts casos, utilitzades com a instrument de guerra (violacions, vexacions...) i acabada la guerra resulta que han perdut els fills i el marit i tornen a patir les conseqüències de convertir-se en motor econòmic, cosa que potser no havien fet fins llavors. També hi ha un altre tema relacionat amb l'ajuda: l'educació, però en un sentit molt ampli. L'educació de la societat, dels mitjans de comunicació, culpables en gran manera d'autèntiques barbaritats, perquè amb els mitjans moltes vegades s'ha anat alimentant l'odi; educació política per a la democràcia, perquè són països que acaben de sortir d'una dictadura (la Iugoslàvia de Tito). Llavors totes aquestes coses són més importants que no pas l'ajut econòmic momentani.
|
